O aquesta és, més o menys, la resolució de la secció tercera de la sala penal de l’Audiència nacional espanyola, que ha estat l’encarregada de dictar sentència en el judici d’extradició atès que la dona, que es va traslladar a viure a Espanya després de ser condemnada al Principat, s’oposava a complir condemna a Andorra. De fet, s’hauria d’haver passat sis mesos a la Comella perquè al seu dia es va beneficiar de la gràcia dels Coprínceps concedida al seu dia i que rebaixava en dotze mesos les penes dictades. Arran de l’activació d’una ordre internacional de detenció i extradició, amb alerta vermella a l’Interpol, l’exadministrativa d’ABM Serveis Immobiliaris va ser detinguda a l’Estat espanyol el 20 de setembre de l’any passat.
Després de respondre davant un jutjat d’instrucció de l’Audiència nacional va quedar en llibertat provisional i sense fiança havent-se de presentar davant l’esmentada jurisdicció sempre que se la cités. La dona va iniciar llavors un procés davant els tribunals andorrans per tal de fer decaure la petició d’extradició. Però no ho va aconseguir. Les diferents instàncies que van intervenir van deixar clar que tot el procediment s’havia fet seguint de manera escrupolosa els procediments establerts. La dona al·legava que ella era el sostén de la seva família, amb una filla major d’edat però estudiant i un pare molt gran, i també deixava clar que patia una dolença el tractament de la qual l’havia de seguir fent a Espanya.
Sobre aquesta darrera circumstància els tribunals andorrans van deixar clar que ja ho valoraria l’organisme espanyol escaient quan valorés l’oportunitat de concedir l’extradició cap a Andorra de la reclamada, que es va quedar fins a 86.935,74 euros de la immobiliària a partir de diverses disposicions a través de la targeta de crèdit i del cobrament de xecs al portador. També es va apropiar 12.225 euros d’un client del negoci que els hi havia lliurat amb confiança perquè s’encarregués de moblar uns pisos que la immobiliària gestionava. Ja s’ha dit que de tot plegat, pocs diners va tornar.
RAONS D’OPOSICIÓ
Davant l’Audiència nacional espanyola, la dona es va oposar a l’extradició al·legant, per exemple, que és nacional espanyola i ara resideix a Espanya, on està plenament integrada. Hauria ressaltat que no és pas delinqüent habitual i que abans de la causa per la qual se’n demanava l’extradició no tenia cap antecedent i també al·legava patir, s’ha apuntat ja, greus problemes de salut. Un al·legat especialment ‘cruel’ que posava de manifest la dona era “la situació penitenciària a Andorra, existint risc de tractes inhumans o degradants, podent ser complerta la pena a Espanya”, segons recull la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’Altaveu.
La requerida va lamentar “la situació penitenciària a Andorra, existint risc de tractes inhumans o degradants, podent ser complerta la pena a Espanya”
La sala penal de l’Audiència nacional deixa clar que es compleixen pràcticament tots els elements per procedir a l’extradició. Concorren la doble incriminació -allò que és delicte a Andorra també ho és a Espanya- i també es donen els mínims punitius i qüestions de penalitat. Espanya exigeix una pena mínima de quatre mesos de reclusió per entregar un cercat, i en aquest cas la dona hauria de complir sis mesos d’empresonament. La pena no ha prescrit i les autoritats andorranes havien complimentat de forma adequada els procediments demandats.
Però a partir d’aquí adverteix una altra circumstància. No hi ha dubte que la reclamada és espanyola. Es repassen els elements jurídics relatius a la legislació i els convenis aplicables en matèria d’extradició per part dels dos països i s’arriba a la conclusió que “establerta en la legislació andorrana la prohibició de l’extradició de persones amb la nacionalitat andorrana, en aplicació del principi de reciprocitat ha de denegar-se l’extradició sol·licitada per les autoritats andorranes” i, per tant, no s’entrega la reclamada.
Comentaris (3)