En aquest cas, el procediment administratiu es va iniciar com a conseqüència de la detenció de la dona -també es va arrestar l’altre cònjuge- com a presumpte responsable d’un delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic, en ocasió d’una discussió amb la seva parella, en la qual es van produir lesions mútues. En concret, l’informe policial feia constar que l’interessada va esgarrapar la cara i el braç de la seva parella, mentre que ella presentava hematomes importants als braços. La diferència entra l’una i l’altre és que la primera no resideix al país i el segon, sí.
L’interessada va esgarrapar la cara i el braç de la seva parella, mentre que ella presentava hematomes importants als braços. La diferència entra l’una i l’altre és que la primera no resideix al país i el segon, sí. Els fets van ser aïllats producte d'una borratxera i els cònjuges es van reconciliar al cap de poques hores
Els detinguts no van arribar a ser posats a disposició judicial. De fet, una vegada alliberats per ordre de la fiscalia, no hi va haver cap avenç significatiu més en el procés, on només hi constava la declaració de la parella de la demandant, que manifesta que mantenen una relació sentimental des de fa més de deu anys; que aquell dia havia begut; que no recorda el motiu de la discussió i que al dia següent es va arreglar el conflicte, el qual no s’ha tornat a reproduir.
En una resolució recent, la sala administrativa del TS admet que “no és objecte de discussió la transcendència social que té el delicte de maltractaments en l’àmbit domèstic. Ara bé, no són objecte d’aquest procés les conseqüències penals que poden derivar-se d’aquests fets”. Tot i això, recorda la sala, "des de la perspectiva que ofereix la Llei qualificada d’immigració, no es pot considerar que els mateixos constitueixin un risc per a les persones i per a l’ordre públic, ni molt menys per a la seguretat de l’Estat”.
I és que es tracta “d’uns fets aïllats, ja que no consta l’existència d’antecedents policials o penals dels interessats per actuacions d’aquesta naturalesa. A més, els interessats tampoc van presentar lesions rellevants com a conseqüència de la situació d’enfrontament que van protagonitzar”. Per tant “no concorren indicis o circumstàncies que permetin preveure racionalment que la recurrent hagi de comportar en el futur un risc per a les persones o per a l’ordre públic. Les resolucions administratives impugnades vinculen de forma genèrica aquest risc al fet de la detenció de l’agent”.
“Des de la perspectiva que ofereix la Llei qualificada d’immigració, no es pot considerar que els mateixos constitueixin un risc per a les persones i per a l’ordre públic, ni molt menys per a la seguretat de l’Estat”, diu la sentència
La sentència remarca que, certament, la demandant "no resideix al Principat de forma permanent, però cal tenir en compte que la mesura d’expulsió li impediria entrar en el territori andorrà, ni tan sols en règim turístic, segons l’article 129 de la Llei qualificada d’immigració, i això incidiria negativament sobre la relació de parella que manté” amb l’altre cònjuge, que resideix i treballa a Andorra. De fet, aquestes mateixes consideracions ja van motivar que el Govern reduís la durada de l’expulsió a tres anys.
En conseqüència, el tribunal conclou que “no concorren en aquest cas les circumstàncies que, segons l’article 122.1 de la Llei qualificada d’immigració, justifiquen l’expulsió de la interessada”. Ara bé, la sala toca el crostó a la demandant. Segons la resolució, “procedeix substituir la mesura impugnada per una advertència d’expulsió, d’acord amb l’article 134 de l’esmentada Llei, ja que, d’agreujar-se o reiterar-se conductes com l’examinada, es donarien les circumstàncies determinants d’un risc per a les persones”.
Comentaris (2)