Tot i que inicialment el projecte legislatiu podia sembla un text eminentment tècnic, la realitat és que els grups parlamentaris han presentat una llista relativament llarga d’esmenes. Fins a 32. D’aquestes, vuit per part de la majoria, quinze des de la bancada socialdemòcrata i nou per part de Terceravia.
I és la primera de les seves propostes de modificació en la qual avisen d’un punt del text que, al seu entendre, pot grinyolar de forma important amb la Carta Magna. En concret, l’article 3, que regula “l’ús obligatori de la xarxa electrònica i del sistema informàtic”. En el seu apartat 1, es deixa clar que l’hauran d’emprar “els tribunals, el ministeri fiscal, els cooperadors i professionals de la justícia i les administracions i entitats públiques que es relacionen amb l’administració de Justícia, incloent-hi el cos de policia”. I l’apartat segon amplia aquesta obligatorietat també “a les persones jurídiques”. És a dir, a empreses i altres entitats.
Fins a 32 esmenes ha rebut el projecte legislatiu per part dels grups parlamentaris: vuit de la majoria, quinze per part dels socialdemòcrates i nou des de Terceravia, que alerta que el text pot grinyolar amb la Carta Magna
Terceravia alerta, en primer lloc, que això entra en contradicció amb un altre article de la llei, el 4. Aquest parla del “dret” d’accedir electrònicament a la Justícia. I és que, alerten, “si és un dret, no pot ser una obligació”. I, més enllà d’aquest redactat confús, els consellers de la bancada que lidera Josep Pintat, també hi veuen un altre possible problema: la seva inconstitucionalitat.
“Podria suposar l’impediment o una dificultat més per l’accés a la Justícia, doncs no s’hauria d’impedir que es pugui presentar un tràmit en paper”, avisen en la motivació de vàries de les esmenes presentades. De fet, recorden que “les taxes judicials podrien revertir aquest caràcter inconstitucional, tal com va succeir a Espanya”.
Aquest article també el vol modificar via esmena el grup socialdemòcrata. En aquest cas, però, no es considera negatiu que les persones jurídiques tinguin l’obligació d’accedir electrònicament a la Justícia. Sí que es matisa, però, que caldria acotar l’excepció que ja preveu el text: “No obstant això, poden quedar transitòriament excloses d’aquesta obligació quan acreditin davant del tribunal la seva impossibilitat o dificultat per utilitzar el sistema informàtic”. En aquest cas, el PS proposa establir a la llei que “per reglament s’ha d’establir els requisits que la justifiquen i una data final per al període de transitorietat”.
Des del PS també s’han fet altres propostes de modificació al text. Entre altres aspectes, es fa esment en la necessitat de garantir la conservació dels documents electrònics així com en la validesa de les seves còpies. També es fa una concreció, a l’entendre de la formació, més acurada de com ha de ser l’expedient digital i hi ha canvis en els terminis d’alguns tràmits previstos al projecte legislatiu.
Pel que fa als grups de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos han elevat esmenes -donant així l’opció a Liberals de proposar transaccions-, la majoria de les quals persegueixen aclarir aspectes del redactat del text. Tot i això, sí que modifiquen una de les disposicions finals, la segona, que introdueix canvis en la Llei d’immigració. En aquest cas, es vol preveure la possibilitat de descomptar les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana de l’import dels dipòsits que han d’obrir al país les persones que sol·licitin una autorització de residència i treball per compte propi.
Comentaris (2)