La suposada víctima dels fets ocorreguts fa més de tres anys, i que van derivar d’una relació sexual inicialment consentida i acordada prèviament a través de les xarxes socials, havia presentat una querella al seu dia contra Carolina Bailén, ara magistrada del Tribunal de Corts, i Núria García, que es manté com a fiscal adjunta. L’acció legal plantejada per la dona s’ha anat tombant -de fet, ni s’ha admès a tràmit- perquè entenen els tribunals que els fets que es plantegen no són delictius.
De fet, aquest mateix dijous el cas ha viscut un nou capítol, i segurament el darrer al país, amb una vista al Superior. En ella, la defensa, designada d’ofici, de la dona ha presentat un recurs contra el fet que en l’aute que desestimava definitivament l’admissió a tràmit de la querella contra les fiscals també se la condemnés a satisfer les costes processals i els honoraris dels advocats de Bailén i García. En total, 2.090 euros.
En la vista, l’advocada ha posat en relleu que la dona, per la seva situació econòmica, es va haver d’acollir al benefici de la justícia gratuïta. Per tant, ha indicat que seria “excessiu” que se li obligués, en canvi, a abonar totes les costes processals. Mentre el ministeri públic ha optat per acceptar el criteri que estimi convenient el Superior, els lletrats representants de les dues fiscals acusades han demanat que es mantingui la resolució anterior. I és que, han posat en relleu, “confon la defensa dels seus interessos en un procediment amb una condemna que li ve derivada del mateix”, a més d’advertir que, en cas contrari, “qualsevol persona sense recursos podria emprendre accions temeràries contra qualsevol ciutadà”.
Un cop es conegui la decisió del Superior, a finals del mes vinent, la branca andorrana de tot l’afer quedarà tancada. I és que ja fa dies també que el Tribunal Constitucional va desestimar els recursos d’empara, primer, i de súplica, després, presentats per la dona. Per tant, tampoc ha acceptat que s’hagi produït una vulneració de drets. Ara, doncs, queda ja la via externa.
I això vol dir el Tribunal de Drets Humans. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, està disposada a portar el cas, per poc que pugui, a Estrasburg. Aquesta acció, però, ja no la podria fer demanant justícia gratuïta, ja que, segons fonts consultades per aquest mitjà, aquesta via no entra dins dels supòsits previstos. Per tant, si opta per fer-ho amb un advocat, haurà de buscar els diners per pagar un procediment que, tot s’ha de dir, no és pas barat. L’alternativa, aquesta sí possible, és que es representi a ella mateixa.
El cas, amb ombres i llums, ha tingut reculades i acceleracions també a nivell judicial. De fet, la causa va ser arxivada en un moment inicial, després es va exigir que es fessin es diligències que l’afectada pretenia. La dona no només ha emprès accions contra les fiscals en el marc de la causa denunciada de la presumpta agressió sexual i els fets col·laterals que l’haurien envoltat. També va actuar contra un agent de policia que, suposadament, hauria advertit el bomber en tenir notícies de la denúncia per tal que anés preparant una bona defensa. L’avís s’hauria produït pràcticament al mateix temps que es va formular la denúncia i quan el suposat agressor no hauria hagut de saber res de res de l’acció plantejada davant la policia.
Comentaris (14)