Màxim del Valle va ser el màxim responsable que els bombers del Principat entressin a l’era moderna, per dir-ho així. Primer de la seva promoció a Catalunya, al seu dia la seva visionària concepció de la tasca de prevenció i extinció d’incendis va topar a la regió veïna amb els responsables catalans. Andorra necessitava un guia amb les coses clares i, en certa forma, la Generalitat va ‘cedir’ Del Valle al Govern d’Andorra perquè agafés les regnes d’un departament que distava molt del que és avui.
De fet, la pròpia ressenya històrica governamental destaca la rellevant contribució de Màxim del Valle. “És a partir de l'any 1993 i amb l'arribada de Màxim del Valle que el cos pateix la reestructuració més important fins aquell moment. Es creen diferents àrees per tal de professionalitzar més encara als membres del cos. Així doncs, comencen a funcionar l’àrea de formació, l’àrea de prevenció, l’àrea de laboratori i manteniment, l’àrea del GRIM, i l’àrea de control central”, ressalta la cronologia històrica del cos.
LES ANOMALIES
De fet, l’estructura dissenyada per Del Valle es manté en gran mesura a data d’avui. Aquell director va estar una dotzena d’anys llarga en el càrrec fins que entre l’esgotament del projecte i el fet que Catalunya el reclamés va tornar a la Generalitat per assumir, des de llavors, diferents tasques de comandament. La darrera, la de cap del servei tècnic dels bombers catalans, des de la qual hauria posat de manifest eventuals anomalies amb els contractes de manteniment dels camions de bombers de la Generalitat, que assumeix una empresa navarresa.
Del Valle, com altres comandaments, tot i destapar l’afer, també està entre la llista d’investigats, i haurà de declarar ben aviat en el marc de la causa que instrueix un jutjat de Barcelona en tal condició. Del Valle, que ha vist com se li han reduït algunes funcions i responsabilitats arran de tot aquest afer, remarcava en un correu electrònic que estava fart de girar factures a l’empresa que tenia contractat el manteniment dels vehicles. I alertava que s’havia acabat el pressupost, que no hi havien més diners, i que s’estava posant en risc la cura dels camions. El correu va acabar arribant al llavors conseller Miquel Sàmper que davant el desordre financer i comptable que va intuir va decidir posar el cas en mans de les autoritats judicials. I a partir d’aquí, l’enrenou.
Comentaris (3)