El recurs d’empara es fonamenta en dues grans potes: la vulneració del dret a la defensa i la deficient valoració de la prova. És en aquest segon vessant que s’hi inclou la qüestió derivada del percentatge de THC, la substància realment psicotròpica, que contenia el CBD intervingut, comissat. Però el primer que es denuncia en seu d’empara és la vulneració del dret a la defensa perquè no es van deixar declarar com s’esqueia als testimonis durant la vista davant el Tribunal de Corts, presidit per la llavors magistrada Canòlic Mingorance. De fet, recorden fonts de la defensa, la sentència de segona instància ja reconeix que “hi va haver un menyscabament del dret a la defensa” malgrat que no es considera que tingués uns efectes determinants.
Però no ho creu així la defensa, que explica que “demostrar que a Andorra s’estava venent el mateix producte (que s’havia comissat al processat ara condemnat) i que per tant el producte no era il·legal” era una màxima per a la defensa que no va poder exercir perquè “es va evitar” l’interrogatori als testimonis, que sota advertència dels efectes que podia tenir i res més, s’hauria d’haver hagut de deixar realitzar. El cas contrari, que és el que va ser, hauria vulnerat les pretensions de la defensa del ‘cas CBD’.
“Tot plegat és molt injust, s’ha tractat aquest noi com si fos un gran traficant de droga, quan el que s’ha de fer és definit el paràmetre per establir allò que causa un dany del que no ho causa, per molt que estigui en una llista de la convenció de Nova York”
La resta del recurs “es basa en la valoració de la prova” i per exemple, allò que ja s’ha anticipat, que “no s’ha acreditat” que es compleixi el que diu l’article 281 del Codi penal a efectes de la toxicitat de la droga comissada. En aquest sentit, les fonts de la defensa consultades han recordat que perquè el cànnabis sigui realment tòxic i pugui posar realment en perill la vida, que és el bé jurídic a protegir, hi ha d’haver entre un 8 i un 15% de THC. En canvi, en el producte comissat al jove ara expulsat, de THC en contenia un 0,3%. “Amb un valor tan baix no es pot considerar que sigui una droga psicoactiva”.
De fet, el CBD comissat tenia un percentatge molt alt de CBD i pràcticament nul de THC. Per tant, no tindria gairebé efectes en la salut i això és clau per considerar que no es pot qualificar el producte comissat de droga tòxica. En el mateix sentit, la defensa remarca altres elements com el fet que el jove expulsat està diagnostica d’epilèpsia, en cas cas té el perfil de traficant i que ni tan sols es va voler analitzar el telèfon mòbil comissat durant tot el temps que el jove va estar empresonat de manera preventiva.
I encara un altre element: la quantitat comissada que fa que se’l pugui considerar traficant. “En lloc no posa quina quantitat fa passar del consum propi al tràfic, i si bé és cert que el desconeixement de la llei no t’eximeix de complir-la, en aquest cas es tracta d’un criteri jurisprudencial que un ciutadà normal no té cap obligació d’haver de conèixer”, han remarcat les fonts que, alhora, han deixat clar que no es pot posar al mateix nivell un producte amb el 0,3% de THC que la marihuana o l’haixix.
“Tot plegat és molt injust, s’ha tractat aquest noi com si fos un gran traficant de droga, quan el que s’ha de fer és definit el paràmetre per establir allò que causa un dany del que no ho causa, per molt que estigui en una llista de la convenció de Nova York”, ha sentenciat la defensa del jove, que ja té decidit acudir al Tribunal d’Estrasburg si Andorra no admet els seus arguments i la defensa del que és droga d’allò que, almenys a parer seu, no se’n pot considerar.
Comentaris