Guiu, fil de Sant Vicenç de Castellet, on se’l recorda sobretot per qüestions relacionades amb la política local -va ser regidor municipal en diverses legislatures i sota sigles distintes, sent clau a voltes per la governabilitat del seu municipi-, ja havia entrenat a Manresa, amb notable èxit. La dècada del 1980, amb l’Andorra havent aconseguit l’ascens de tercera a segona divisió, una mena de LEB plata actual, va acabar traslladant-se al Principat cridat per la junta liderada per Eduard Molné i Joan Todolí a la secretaria tècnica.
Pere Guiu va suplir a la banqueta Manel Fernàndez i va salvar amb solvència l’equip. No només això: portaria un nou estil de joc i de fer al BC Andorra. I ja sempre més faria cap a Andorra i en el seu esport, encara que mantenia lligams amb la seva localitat natal, on feia política tot i viure i treballar al Principat. Va estar, s’ha dit, tres dècades a Govern, sempre encarregant-se de matèries lligades a l’esport i la joventut, sempre en una segona línia funcionarial.
Com a mínim en els comicis generals del 2015, Guiu, naturalitzat andorrà, faria una incursió en la política andorrana. Va ser el número 2 -el primer de la llista era Josep Maria Cucalón- de la candidatura territorial que el Partit Socialdemòcrata -del qual actualment la seva filla Montserrat n’és la responsable de comunicació- va presentar a Sant Julià, la parròquia on estava establert. Quan es va jubilar va tornar a traslladar el seu centre vital a la seva localitat natal. Estava sotmès a diàlisi recurrent des de feia temps i aquest dissabte, finalment, s’ha acabat apagant. Feia dies que el seu desenllaç, malauradament, es veia proper.
Comentaris (1)