La concessionària del túnel d’Envalira pugna per obtenir el retorn de més d’un milió d’euros d’ITP

El Constitucional valida les resolucions de les jurisdiccions ordinàries i per tant es confirma la resolució de la comissió tècnica tributària per la qual es desestimava la sol·licitud de devolució de l’autoliquidació feta per la societat arran de la compravenda d’accions

Una imatge del túnel d'Envalira.
Una imatge del túnel d'Envalira. arxiu

La concessionària del túnel d’Envalira, la societat que era es denomina Túnel Envalira Invest SLU, està pugnant legalment per aconseguir que se li retornin els 1.107.200 euros que al 2020 va abonar en concepte de l’impost de transmissions patrimonials immobiliàries (ITPI). La societat considera que no es va aplicar l’article que li corresponia de la llei que regula dit tribut i que l’hauria deixat exempt del pagament. Un pagament que va fer sota la fórmula de l’autoliquidació i que tres anys després, suposadament, hauria vist que l’havia errat i va començar el camí per reclamar-ne la devolució.

Tot penja de l’operació de compra-venda d’accions que la societat actualment titular de la concessió va dur a terme el 2020 per tal que totes les participacions quedessin sota el paraigua del que llavors es denominava NDG Envalira Invest, que va ser en origen l’apel·lant de les decisions judicials ordinàries que ara ha confirmat el Tribunal Constitucional desestimant el recurs d’empara presentat per la societat entenent que dit recurs no té contingut constitucional en no denunciar la vulneració de drets estrictament fonamentals.

Aquella operació de compra d’accions va tenir un cost de 27.680.000 euros. La societat adquirent de les participacions va fer una autoliquidació per la qual va abonar, en concepte d’ITP l’esmentat més d’un milió d’euros. Però després va considerar que no li hauria correspost haver d’abonar el tribut. I va fer una sol·licitud de devolució davant l’agència tributària que la comissió tècnica tributària (CTT) li va desestimar el 9 d’agost del 2023. Davant d’això es va iniciar el camí judicial. I ni la Batllia ni el Superior li van donar la raó.

En essència, els tribunals consideren que més del 50% del fonamental del transmès té una base immobiliària i, per tant, s’havia de pagar l’impost en qüestió. Però Túnel Envalira Invest al·lega entre altres coses que s’havia aconseguit un allargament de la concessió i que, alhora, obté uns beneficis per peatges

En essència, els tribunals consideren que més del 50% del fonamental del transmès té una base immobiliària i, per tant, s’havia de pagar l’impost en qüestió. Però Túnel Envalira Invest al·lega entre altres coses que s’havia aconseguit un allargament de la concessió i que, alhora, obté uns beneficis per peatges i, per tant, que el valor va molt més enllà de la qüestió immobiliària i, per tant, se li havia d’aplicar un article de la llei que l’hauria d’exemptar de l’abonament del tribut. És en base a aquest element, entre altres, que va fer el recurs d’empara.

La societat al·lega que s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial, a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret. Denuncia que la sala administrativa del Tribunal Superior va apuntar en la seva sentència que la reclamació era “un nou intent per evitar l’aplicació d’un tribut” i considera que això li dona al tribunal un “biaix” de parcialitat. Però el Constitucional no hi veu cap greuge igual com que la societat denunciï que a les persones físiques se’ls fa un tracte i a les jurídiques un altre. 

Així, desestimant el recurs d’empara per falta manifesta de contingut constitucional, l’Alt tribunal valida les decisions de les jurisdiccions ordinàries que confirmaves la desestimació dels òrgans tributaris de la pretensió de Túnel Envalira Invest de recuperar els diners que va abonar en concepte d’ITPI al tomb de l’operació de compra-venda d’accions.

Comentaris

Trending