Després de tots els elements recollits al seu dia i els informes que hagin sol·licitat les parts, la Batllia ha conclòs la instrucció determinant que el cas va ser un homicidi dolós. És a dir, que acusa el metge establert a Vilanova i la Geltrú que conduïa un tot-terreny matriculat a l’Estat espanyol i que es dirigia cap a Soldeu, on hi té una segona residència, d’haver accelerat el vehicle volent. I sabent que davant hi tenia el xofer argentí de 50 anys que acabaria perdent la vida poques hores després de l’accident arran de les lesions internes sofertes.
La família del difunt -la mare i dues germanes d’una banda; i la parella i una filla, de l’altra- mantenen accions per reforçar l’acusació contra el conductor del vehicle causant de l’envestida després d’una discussió derivada d’una situació del trànsit i d’una maniobra certament imprudent que inicialment hauria fet l’home que va perdre la vida. La família de la víctima manté que no hi ha dubte que hi va haver voluntarietat, mentre que la defensa del processat, que està empresonat des de després de ser posat a disposició judicial, considera que l’actuació del metge va ser produïda pel pànic i la reacció que havia tingut l’altre home.
La família de la víctima manté que no hi ha dubte que hi va haver voluntarietat, mentre que la defensa del processat, que està empresonat des de després de ser posat a disposició judicial, considera que l’actuació del metge va ser produïda pel pànic i la reacció que havia tingut l’altre home
Tots aquests elements s’hauran de discutir durant el judici, on també caldrà veure fins a quin punt la primera reacció airada de l’home que va acabar perdent la vida tenia a veure amb possibles consums d’alcohol i medicaments que hauria revelat l’anàlisi toxicològica que es va realitzar i que també forma part del dossier judicial sense que la responsable judicial del cas hagi observat que tingui prou rellevància com per desvirtuar el dol amb què acusa d’haver actuat l’encara empresonat.
L’home va fer un dipòsit econòmic per constituir el que hauria de ser una part d’una eventual compensació econòmica. Alhora, en reiterades ocasions ha demanat poder sortir en llibertat. L’únic a què va accedir el Tribunal de Corts va ser a atorgar-li un arrest domiciliari -tenint en compte que l’acusat té una residència al Principat- previ abonament d’una fiança de 150.000 euros que pel moment no ha pogut constituir. I que malgrat les rebaixes que s’han sol·licitat, tampoc no han estat atorgades.
De la seva banda, la família del finat, que treballava a Andbus assegura que “està patint molt la pèrdua d’una persona que tenia moltes ganes de viure” i reclama que es faci justícia i que no es demori més el procés judicial. Enmig, és clar, hi ha la reclamació d’indemnitzacions econòmiques més enllà de l’eventual condemna del processat, un home de 63 anys i d’una notable rellevància professional almenys a l’Estat espanyol que mira de portar de la millor manera que pot, que no és fàcil, la seva reclusió penitenciària.
Els fets objecte de la instrucció van passar poc abans de les 11 de la nit del 21 d’agost de l’any passat, un divendres. Primer hi va haver un incident derivat de l’accés del cotxe del finat cap al McAuto després de creuar el carril pel qual pujava el tot-terreny conduït pel metge. L’un anava acompanyat de la parella i la filla, menor. L’altre tenia al costat la seva dona. La maniobra del xofer d’autobusos fora de servei òbviament en aquell moment va ser recriminada per l’altre conductor amb una claxonada. I aquí es va originar una discussió iniciada per l’home del qual, unes hores després, ja entrada la matinada del 22 d’agost, se’n certificaria la defunció.
Comentaris (8)