El processat, de nacionalitat espanyola i amb una segona residència al Tarter, on es dirigia el dia que va veure’s implicat amb el malaurat accident que va acabar amb la vida d’un resident argentí, va presentar fa unes setmanes un recurs d’empara contra diverses resolucions tant de la batlle instructora com del Tribunal de Corts. Entenia l’acusat i la seva defensa que se li està vulnerat el dret a la llibertat a més a més del dret a la jurisdicció i al d’obtenir una resolució degudament fonamentada.
Una de les qüestions que denuncia el recurrent és que no considera apropiat ni ajustat a dret substituir la presó provisional per un arrest domiciliari i, a més, condicionar aquest arrest a la retirada del passaport i a la imposició d’una fiança que hores d’ara no ha pogut reunir (i que va demanar que es substituís per l’embargament de la propietat que té al Tarter). Creu el processat que aquestes mesures complementàries a l’arrest només es podrien imposar si en lloc d’un arrest domiciliari s’acordés la llibertat provisional.
El Tribunal de Corts va accedir a canviar la presó provisional per l’arrest domiciliari amb l’afegit de la retirada del passaport i una elevada garantia dinerària; la defensa considera que és un abús
Si s’han imposat tantes condicions per facilitar la sortida de la Comella, és perquè els organismes jurisdiccionals entenen que el fet que el metge no sigui nacional ni tingui arrelament al Principat i, a més a més, es jugui una condemna que pot anar entre els deu i els set anys de presó (recorda en una recent resolució el TC que han aparegut nous elements tècnics que suposadament reforçarien el comportament dolós en l’atropellament), podrien fer que en cas d’una llibertat nua es pogués acabar abstraient a l’acció de la Justícia.
Sobre la reclamació feta pel processat i la seva defensa en el marc del recurs d’empara, entén el Constitucional que «les decisions adoptades per la Batllia i pel Tribunal de Corts respecten suficientment el principi de proporcionalitat. Han canviat la situació de presó provisional per la d’arrest domiciliari condicionat a la concurrència dels tres elements de constant referència. I cap d’ells pot considerar-se que desequilibri la balança de la proporcionalitat».
Més encara segons el TC: «D’alguna manera el recurrent mateix accepta l’arrest domiciliari monitorat i el lliurament del passaport. La discrepància es contrau, doncs, a la fiança dinerària i, més concretament, al seu import, que ha estat fixat pel Tribunal de Corts, el qual sens dubte ha tingut present les quantitats fixades per a supòsits semblants». I arribats a aquest punt, i sense acabar d’entrar en si es pot condicionar a mesures complementàries l’arrest domiciliari, el TC considera que «en no considerar-se vulnerat el cànon de constitucionalitat consistent en la deguda proporcionalitat de la mesura en ella mateixa i de l’import quantitatiu de la fiança, cal concloure que el recurs d’empara té una clara manca de contingut constitucional» i no s’admet a tràmit el recurs.
Comentaris (3)