El capítol laboral, això sí, està definitivament resolt. En una sentència notificada aquest dijous, la sala civil del Tribunal Superior confirma de forma principal la decisió de primera instància i considera que l’acomiadament va ser improcedent. Certament, ni la Batllia ni ara la segona instància, en una decisió que passa a ser ferma i executiva, no han estimat la petició inicial, a nivell quantitatiu, que feia el metge, i que en la seva demanda reclamava poc més de 530.000 euros. La decisió del Superior ha modificat molt lleugerament les quantitats fixades per la Batllia atès que el SAAS ja havia fet prèviament un dipòsit dinerari proporcionalment molt discret en seu judicial per una part dels emoluments reclamats però, d’altra banda, refà altres càlculs i Gómez Jiménez haurà de percebre alguns milers d’euros més respecte del que havia fixat la Batllia.
En aquesta segona instància resolta ara, la sala no dona curs a la pretensió de la representació lletrada del metge que es considerés indegut l’acomiadament per defectes formals de la comunicació de la sortida causal. De fet, el tribunal pràcticament ni fa cas a la petició en donar lloc a la prescripció de les faltes atribuïdes. El mini premi de consolació que li escau al SAAS és no reconèixer interessos legals als imports que haurà d’abonar des de l’acomiadament si no des que va recaure la sentència d’instància. Però poca cosa més. Perquè les dues resolucions favorables a Gómez Jiménez ho són molt contundents al seu favor.
L’ARGUMENTARI
I és que el Tribunal Superior, que com la Batllia han resolt el plet laboral després que es desestimés la prejudicialitat penal i, per tant, no s’hagi esperat al resultat de la querella criminal interposada, això sí, a posteriori de l’acomiadament, els primers dies del 2019, i ho han fet atenent-se a les prescripcions que imposava el Codi de relacions laborals vigent en el moment que es va decidir fer fora qui durant molts anys va ser cap d’Urgències de l’hospital, fins i tot introdueix algunes expressions mig iròniques per tocar elegantment la cresta al SAAS, com quan diu que “de manera hàbil”, la representació de la parapública “pretén introduir na distinció entre la data del registre de l’obra científica i la del registre relatiu al programa informàtic, amb la finalitat de desplaçar el moment a partir del qual hauria de computar-se el coneixement dels fets”.
Una explicació clau: “La tesi segons la qual el SAAS desconeixia el registre de marques efectuat pel demandant abans de l’agost de 2018 queda desmentida per les pròpies al·legacions formulades per aquesta entitat en resposta a l’informe provisional del Tribunal de Comptes, de data 8 de febrer de 2018”
En fi, que en la relació de fets, les dues parts coincideixen gairebé en tot, menys en la data en què suposadament el SAAS se n’assabenta d’allò que considera anòmal, i que té a veure amb la suposada apropiació de drets per part de Gómez Jiménez del sistema de triatge, una controvèrsia que es troba també en la base de la querella criminal i de l’acció que ha acabat arribat als tribunals europeus. El metge defensa que des del 2013 el SAAS hauria de ser conscient d’una circumstància que el 2018 l’empresa li pretén retreure com una falta i, en canvi, la parapública manté que és poc temps abans de procedir a l’acomiadament del facultatiu -amb qui hi havia certament a l’època una tibantor que anava més enllà d’allò al·legat- quan té coneixement de tot plegat. Però els tribunals, en aquest sentit, són clars i contundents a l’hora de posar-se al costat de les tesis del treballador.
“La tesi segons la qual el SAAS desconeixia el registre de marques efectuat pel demandant abans de l’agost de 2018 queda desmentida per les pròpies al·legacions formulades per aquesta entitat en resposta a l’informe provisional del Tribunal de Comptes, de data 8 de febrer de 2018”, recull la sentència de la sala civil del Tribunal Superior. “En aquest escrit es reprèn l’informe del mateix lletrat i s’hi fa una referència expressa a la carta de 12 de març de 2013, indicant que en aquesta comunicació es posava de manifest que una versió modificada del programa de triatge havia estat inscrita pel treballador a Barcelona i posteriorment cedida íntegrament a la societat Esbarzer SL”, indica la resolució.
“Atès que aquestes manifestacions provenen del propi SAAS en un escrit adreçat al Tribunal de Comptes, difícilment pot sostenir ara que desconeixia el contingut de la comunicació del 2013 i que el registre realitzat pel treballador demandant no va ser conegut fins el mes d’agost del 2018”, es fa evident en la sentència, que deixa clar: “Ben al contrari, la menció expressa a aquesta carta i la coincidència entre els seus termes i el contingut de la comunicació del senyor Gómez evidencien de manera clara que l’entitat ja en tenia coneixement amb anterioritat.”
Vistes només els arguments reproduïts fins ara, sembla més que clar que el tribunal, com serà, farà triomfar la prescripció de les faltes adduïdes. Però si hi havia algun dubte o el SAAS pretenia furgar en alguna ferida, també tomba les pretensions argumentals de la parapública en altres aspectes o vessants tendents a fer córrer els terminis per tal que no pogués triomfar la prescripció. Al·legant, per exemple, que el metge acomiadat va anar fent ús dels suposats drets que s’hauria suposadament autoadjudicat.
En aquest sentit, “l’argument que les infraccions que s’imputen al treballador tindrien caràcter continuat, tampoc pot ésser acollit” perquè “el fet que els efectes jurídics d’aquestes actuacions es projectin posteriorment o que els registres continuïn formalment vigents no converteix per si sol aquestes conductes en infraccions continuades”. Però tirant un pèl enrere en el curs de la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat president de la jurisdicció, Jaume Tor, cal referir-se a un aspecte tècnic de la prescripció. Però per veure la contundència de la resolució en aquest àmbit laboral almenys.
Les resolucions de primera i segona instància en l’àmbit laboral són molt contundents a favor del doctor acomiadat, que obté en molta gran part la majoria de les seves pretensions; queda oberta, això sí, la via penal, amb una querella que el SAAS va interposar el 7 de gener del 2019 i que versa sobre la mateixa història de drets relatius al triatge
“L’assimilació que la part recurrent pretén establir entre el règim de la prescripció extintiva dels drets i accions, d’una banda, i el règim propi de la prescripció de les faltes o infraccions laborals, de l’altra, per tal de rebutjar-la categòricament. En efecte, la prescripció extintiva opera en l’àmbit de l’exercici dels drets subjectius i de les accions civils, i troba la seva raó de ser en la necessitat d’evitar la pervivència indefinida de situacions d’inactivitat jurídica, sancionant la manca d’exercici del dret durant el termini legalment establert”, manté la sentència, que recorda que “es tracta, a més, d’una institució de naturalesa essencialment dispositiva, en el sentit que no pot ésser apreciada d’ofici i ha de ser al·legada per la part a qui beneficia”.
Per això, en aquest terreny, tal com invoca la recurrent, és a dir, el SAAS, “la jurisprudència ha subratllat sovint el caràcter restrictiu de la institució i la necessitat d’interpretar-la amb cautela quan hi ha dubtes sobre l’existència d’un veritable abandonament del dret. Ara bé, la prescripció de les faltes disciplinàries en l’àmbit laboral respon a una lògica sensiblement diferent. En aquest cas no ens trobem davant l’extinció d’una acció de caire patrimonial, sinó davant una limitació temporal de la potestat disciplinària de l’empresari, de naturalesa imperativa o d’ordre públic, que opera ‘ipso iure’”. I li recorda al SAAS que sense haver d’anar al 2013 quan suposadament el doctor Gómez Jiménez comunica el que cinc anys després la gestora sanitària pública diu no haver sabut, des del moment que el SAAS fa les al·legacions que fa al Tribunal de Comptes tot deixant clar que és conscient dels drets que ostenta el cap d’Urgències i en gran part ideador del sistema de triatge i el moment en què decideix acomiadar-lo, “entre aquest moment i la notificació de la carta d’acomiadament disciplinari, produïda el 6 de setembre de 2018, havia transcorregut amb escreix el termini de seixanta dies naturals que l’article 107 del Codi de relacions laborals establia com a termini de prescripció per a les faltes molt greus”.
I tornant a la suposada habilitat de la representació processal del SAAS, la sala no acull ni de bon tros “una distinció entre la data del registre de l’obra científica i la del registre relatiu al programa informàtic, amb la finalitat de desplaçar el moment a partir del qual hauria de computar-se el coneixement dels fets i, consegüentment, el termini de prescripció de la falta”. I li diuen els magistrats amb contundència al SAAS que “pretendre ara desdoblar aquests fets en categories diferents amb l’única finalitat de justificar un còmput més favorable del termini de prescripció suposa, en realitat, reconstruir ex post la imputació disciplinària en termes que no es corresponen amb els que l’empresa va expressar en el moment de comunicar l’acomiadament”.
I per tot això, i com li diu la sala al SAAS, que es qui va apel·lar a la segona instància en haver perdut en seu de Tribunal de Batlles, la pretensió principal de l’empresa, de la gestora sanitària, de la parapública, es veu “abocada al fracàs”. I els següents considerants per debatre altres aspectes menors es reparteixen una mica a banda i banda, encara que, en allò gros, Gómez Jiménez torna a guanyar la partida al SAAS excepte en la qüestió dels interessos. Ara, el terreny de joc, el camp de mines, deriva cap a la via penal. I la querella criminal que encara està en dansa.
Comentaris (25)