Com s’ha dit, la marca en qüestió va ser registrada el 2009 -pocs mesos després que s’establís un nou contracte entre el metge i el SAAS que, entre altres coses, incrementava del 30 al 50% el percentatge de ’royalties’ que percebria Gómez Jiménez pels beneficis obtinguts pel SAAS per la venda del sistema de triatge. El SAAS va incorporar el doctor com a cap d’Urgències, entre altres coses, perquè creés un model de triatge. I això és un element clau pel qual tant l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) com les sales judicials que posteriorment han tractat la qüestió han donat la raó al SAAS en la seva demanda d’anul·lar la marca que estava registrada davant la Unió.
Va ser el juny del 2021, segons que ha pogut saber ara l’Altaveu, que el SAAS va presentar davant l’EUIPO la sol·licitud de nul·litat de la marca. Un any llarg després, i tot constatant suposada mala fe per part del facultatiu i les altres dues persones, familiars seves, que havien signat la sol·licitud de registre, es va estimar la demanda de nul·litat. Els titulars de la marca -que el SAAS considera que xoca amb el seu sistema quant a programa informàtic, qüestions relacionades amb l’educació, instal·lació de programari i serveis mèdics i hospitalaris- van recórrer contra l’anul·lació. Però ara el Tribunal General de la UE l’acaba de confirmar desestimant el recurs en qüestió.
El Tribunal General, formalment, desestima el recurs per “mancar manifestament de qualsevol fonament jurídic”. Però en un dels seus darrers considerants abans de referir-se a la qüestió de les despeses judicials i emetre la part dispositiva, diu clarament: “La sala del recurs no ha incorregut en cap error en l’apreciació d’estimar que estava clar que el registre de la marca controvertida no obeïa a un comportament conforme a les actuacions lleials i constants en el comerç i, per tant, concloure que els titulars de dita marca havien actuat de mala fe en presentar la sol·licitud de dita marca, confirmant així la resolució de la Divisió d’Anul·lació que va declarar la nul·litat de la marca controvertida”.
ELS ARGUMENTS DEL DOCTOR
La decisió del Tribunal General, que ha desestimat les pretensions de Gómez Jiménez d’incorporar en aquesta fase del procés noves proves que, per tant, no han estat acceptades, és força llarga i incorpora una nodrida justificació tècnica alhora que hi ha múltiples referències a les relacions contractuals entre el doctor i el SAAS. En tot cas, qui va ser cap d’Urgències de l’hospital durant una pila d’anys va recórrer donant per fet que l’EUIPO havia errat en anul·lar la marca.
Els recurrents, és a dir, el metge i el seus familiars, “al·leguen que la mala fe dels titulars en presentar la sol·licitud de registre de la marca controvertida no ha estat provada en cap cas, doncs la relació contractual entre les parts respecte del model andorrà de triatge, establerta inicialment el 2003 i posteriorment renovada el 2008, no es va modificar malgrat el registre de la marca controvertida el 2009”. I és que segons Gómez Jiménez, només va cedir al SAAS “els drets de transformació en programa informàtic del contingut de l’obra” que per contracte es va comprometre a realitzar.
L’antic cap d’Urgències, en seu de recurs davant el Tribunal General de la UE, recorda que ell havia cedit els drets per transformar en un programa informàtic el sistema de triatge i també havia cedit els drets sobre el programa, però no els havia pas atorgat en relació amb el model en general
També hauria cedit “els drets d’explotació de l’esmentat programa informàtic, a canvi d’un percentatge dels beneficis que generés aquesta explotació, abonat en forma de ’royalties’”. Més encara: segons l’antic cap d’Urgències, el SAAS sabia que els drets cedits es referien a un programa informàtic de triatge i no a un sistema de triatge, raó per la qual, d’una banda, la marca anterior no contenia la menció ’Model Andorrà de Triatge’ que figura en el signe reproduït en aquesta obra i, d’altra banda, aquesta marca només va ser registrada per a productes de la classe 9, entre els els programes d’ordinador”.
Un segon element a tenir en compte, segons exposava en el seu recurs el metge, era el fet que “no s’han de tenir en consideració les similituds entre la marca anterior i la marca controvertida enumerades en la resolució impugnada, ja que aquestes no han impedit la funció principal de cadascuna des del punt de vista jurídic, és a dir, la indicació de l’origen empresarial”. I de manera més genèrica, també es menciona que les relacions entre Gómez Jiménez i el SAAS “van ser sempre mercantils”.
I això, a l’entendre dels recurrents, és a dir, del metge i els seus familiars, “donava lloc a una remuneració en forma de cànons o drets d’autor, que, per tant, no estaven inclosos a la seva nòmina. A parer seu, considerar com ’un tot’ la relació laboral entre aquesta persona i el coadjuvant no s’ajusta a la realitat dels fets”. Per contra, segons Gómez Jiménez, cal dissociar “l’objectiu d’instaurar un sistema de triatge al servei d’urgències” del “programa informàtic de triatge desenvolupat a partir de l’obra científica que havia publicat”.
LA RESPOSTA ’ANUL·LATIVA’
El Tribunal General, però, avala en certa forma els arguments emprats pel SAAS i, sobretot, allò que havia exposat l’oficina de la propietat intel·lectual europea en la seva desestimació. I recorda que per anul·lar una marca, entre altres, es pot fer a partir de demostrar la mala fe d’aquell qui l’ha registrat en relació amb un tercer. “La naturalesa exacta dels acords celebrats entre la part recurrent i la part coadjuvant és indiferent. En efecte, per demostrar la mala fe, només cal demostrar que el titular de la marca controvertida no podia ignorar ni l’existència d’una marca anterior, ni el titular, ni l’objecte”, diu la resolució consultada per l’Altaveu.
“Dita obra va néixer, per tant, de l’activitat del doctor Gómez Jiménez en virtut tant de la seva relació professional com de la seva relació mercantil” amb el SAAS, el facultatiu no va informar ni de la seva intenció de registrar una marca molt similar ni, menys encara, va demanar permís
“La Sala de Recurs va posar de manifest encertadament, com a primer paràmetre que contribueix a demostrar la mala fe dels titulars de la marca controvertida en presentar la sol·licitud de marca, l’existència, en un context molt específic, és a dir, el mitjà de les urgències hospitalàries, i circumscrit des del punt de vista territorial, ja que es tracta del Principal d’Andorra, d’una llarga relació professional i mercantil entre un dels recurrents, el doctor Gómez Jiménez, i el coadjuvant, abans de la presentació de la sol·licitud de marca”, manté l’aute.
“És evident que, el 2 de juliol del 2009, quan es va presentar la sol·licitud de marca, un dels titulars de la marca controvertida, el doctor Gómez Jiménez, coneixia la marca anterior, la seva història, la seva representació, el seu titular i la seva rendibilitat, la qual havia donat lloc, uns mesos abans -recorda el Tribunal General- a un augment dels seus cànons, que se sumaven a la seva remuneració com a cap del servei d’urgències del Centre Hospitalari d’Andorra, treball realitzat per compte de la intervinent i directament relacionat amb l’objecte de la marca anterior.”
I tot i això, i malgrat que “dita obra va néixer, per tant, de l’activitat del doctor Gómez Jiménez en virtut tant de la seva relació professional com de la seva relació mercantil” amb el SAAS, el facultatiu no va informar ni de la seva intenció de registrar una marca molt similar ni, menys encara, va demanar permís. I estimant els arguments de la Sala de Recurs de l’oficina de la propietat intel·lectual, també repassa el Tribunal General els elements gràfics de la marca per venir a dir que tot i les diferències, hi ha elements reiteratius inevitables. I que potser no es pot dir que siguin còpia o portin a confusió. Però avala la mala fet i, per tant, confirma l’anul·lació de la marca.
Comentaris (1)