Els socialdemòcrates portaran al Consell General el debat sobre l’avortament, i la presidenta del grup parlamentari, Susanna Vela, ha recordat que ja es va comunicar al Govern que si no ho feia ell amb celeritat, seria el PS qui es mouria. I s’ha mogut a través de la modificació del Codi penal en curs que té en la tipificació de la corrupció privada o en la inclusió punitiva de tot un seguit de qüestions o pràctiques de naturalesa sexual com a elements fonamentals. En aquesta tessitura concreta, els socialdemòcrates demanen que els cinc anys de diferència d’edat que contempla Govern perquè siguin viables les relacions consentides quan hi hagi en la relació menors d’entre 14 i 16 anys.
Però més enllà de les esmenes a l’articulat del projecte de llei enviat a tràmit parlamentari pel Govern, els socialdemòcrates posen sobre la taula el debat sobre la despenalització de l’avortament, tant per a la dona com per als professionals sanitaris. I, a més a més, ho fa amb una “proposta de màxims” i advocant el Govern perquè una vegada despenalitzada la interrupció de l’embaràs -que és el que es proposa via esmena- es procedeixi a promoure una llei que estableixi les condicions en què s’ha de dur a terme la interrupció de la gestació, que el PS pretén que sigui lliure fins a les 14 setmanes i impossible a partir de les 22. I, pel mig, en els tres supòsits bàsics.
Vela: “no s’ha pres cap mesura des fa catorze anys i comença a ser hora per adoptar una decisió de treure l’avortament del Codi penal”
Vela ha insistit en què els organismes internacionals fa temps que reclamen avenços en aquesta matèria i “no s’ha pres cap mesura des fa catorze anys i comença a ser hora per adoptar una decisió de treure l’avortament del Codi penal”. “No podem ajornar més” el debat, ha reblat la presidenta del grup parlamentari amb l’assentiment de la consellera Laia Moliné al costat. Susanna Vela ha reconegut que “la nostra capacitat com a grup parlamentari és la que és” però “després del fiasco de les negociacions” amb el Vaticà i com el que Govern “diu que despenalitzarà” i no ho ha fet, doncs s’ha fet l’esmena.
El PS ha fet “una proposta de màxims”, un plantejament que “és el nostre i respon a les nostres conviccions”. “Ja entenc que no agradarà”, ha dit Vela, però es posa la qüestió definitivament sobre la taula i s’espera arribar a una transacció en seu parlamentària i que hi hagi avenços significatius. “Pas primer, ho traiem del Codi penal” i, després, com que la situació queda “coixa” s’ha d’elaborar un text, una llei, per desenvolupar, és a dir, per regular, com es pot dur a terme la interrupció de l’embaràs. “Com s’ha de practicar, en quines condicions…” amb quines cobertures socials…
“Entenem que és la feina que ha de fer el Govern des de fa temps i que suposem que ha estat fent”. I és que fa temps que ja sigui el cap de Govern, Xavier Espot, o el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, han anat dient que s’havien d’establir unes mesures d’acompanyament. Una possible cobertura sanitària. En tot cas, el PS considera que en això ja s’hi ha hagut d’estar treballant i, per tant, apressa l’executiu a “que acabi de fer” la feina.
ALTRES CANVIS A LA MODIFICACIÓ
Entre altres coses, si els socialdemòcrates han incorporat l’esmena sobre l’avortament en el projecte de llei de modificació del Codi penal, ha explicat Vela, és perquè dit canvi no és menor. La parlamentària ha vingut a dir que és poc menys que un text nou. El PS incorpora a l’articulat fins a 24 propostes de canvi. Algunes són bàsicament per fer algunes modificacions “més clares i concretes”, com per exemple les relatives a les pràctiques de conversió. Perseguir aquells comportaments o conductes que portin o pretenguin portar una persona a fer (o no fer) un canvi d’orientació sexual.
El PS, segons Moliné, entén que “la diferència de tres anys -en les relacions sexuals entre adolescents de 14 a 16 anys- és suficient i més coherent”, perquè per sobre d’aquest marge d’edat es poden “emmascarar unes relacions d’autoritat que es volen evitar”
Un dels canvis més destacats, pel que a les qüestions d’índole sexual -més enllà de precisar qüestions relatives a l’assetjament o l’explotació sexual-, és el relatiu a l’edat del consentiment. Laia Moliné ha explicat que amb la redacció proposada pel PS es deixa més clar que “el consentiment, en base, es pot atorgar a partir del 16 anys”. Però que des dels 14 i sempre que l’altra part de la parella no tingui més de tres anys de diferència, també es pot prestar aquest consentiment. El Govern proposava cinc anys d’edat de diferència.
El PS, segons Moliné, entén que “la diferència de tres anys és suficient i més coherent”, perquè per sobre d’aquest marge d’edat es poden “emmascarar unes relacions d’autoritat que es volen evitar”. I és que Moliné ha recordat que durant el 2024 es van incrementar molts els casos d’agressions sexuals, i es van constatar “gairebé dues violacions al mes” i, alhora, “les víctimes menors s’han quintuplicat”. En conseqüència, s’adoptar “una protecció superior als nostres menors”.
Una altra proposta d’allò més interessant que fa el PS és que es considerin les dilacions indegudes com un atenuant sempre que aquests retards en la presa de decisions no estiguin justificats per la gravetat dels fets a enjudiciar o pel comportament de l’acusat. I es proposa una esmena d’adhesió amb l’objectiu que en el registre d’antecedents penals s’hi puguin inscriure, també, les persones jurídiques de la mateixa manera que s’anoten les persones físiques.
També es fan esmenes relatives al capítol del tràfic de bens culturals amb la idea “d’incorporar una protecció efectiva al patrimoni cultural”. Es pretén “protegir el patrimoni i evitar que es pugui traficar amb ell amb certa impunitat”, amb la qual cosa la responsabilitat penal s’estén amb més facilitat del que es preveu en el text del Govern cap als treballadors públics que facilitin o participin en dit tràfic.
Finalment i entre altres, el PS també incorpora algun suggeriment relatiu al nou capítol sobre corrupció privada. D’entrada, “ens va sobtar que la corrupció particular passiva està igualment penada que la dels funcionaris”. No s’acaba de veure clar, doncs, “que es castigui més severament un particular per corrompre a un funcionari que la inversa” i “creiem que major gravetat els fets que es facin en un àmbit públic que en el privat”. Alhora, però, es posa una clàusula en què vista la novetat d’aquesta tipificació s’ofereixi la possibilitat als tribunals de modular les penes de presó i inhabilitació “atenen a la quantia o l’avantatge” obtingut amb les pràctiques corruptes.
Comentaris (8)