I aquesta darrera és la clau de volta de tot plegat. La UTE no va presentar la comptabilitat en el sentit que cal donar-li al dipòsit de comptes que cal fer davant l’administració. Va aportar en el marc de la oferta presentada documentació diferent que encara que incloïa informació comptable, no era allò que el plec de clàusules exigia. “Resulta indiscutible que la part agent no va incloure la documentació exigida en el plec de condicions, ja que va presentar la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2017, en lloc de la còpia dels comptes anuals dipositats al Govern, dels quals només va acompanyar la memòria explicativa”, deixa clar la sentència recentment notificada i que acala la concessió de les línies en descartar les pretensions de la demandant.
“El contingut del plec de clàusules generals i administratives era taxatiu quan exigia que els concursants incorporessin els comptes anuals dipositats al Govern durant els tres darrers exercicis”, manté la sentència del Superior, que coincideix amb la de primera instància que l’oferta demandant ni tan sols s’hauria d’haver tingut en compte
La UTE formada per les recurrents va tenir l’oportunitat d’esmenar aquest defecte, “ja que va ser requerida a aquest efecte quan es va observar que la documentació presentada era il·legible, i tanmateix va tornar a presentar la declaració de l’impost sobre societats. És cert que aquesta darrera incorporava, segons el model oficial de la declaració tributària, unes determinades dades comptables, com són el balanç, el compte de pèrdues i guanys i l’estat patrimonial. Ara bé, com posen de relleu les parts apel·lades -i aquí hi ha l’administració però també les adjudicatàries-, no existia constància de que aquests documents es corresponguessin amb els comptes anuals dipositats al Govern, que eren els que exigia el plec de clàusules administratives”.
Per tant, a manca d’una documentació, i contra el que creu la Justícia que s’hauria hagut de fer, això és excloure directament l’oferta, aquesta es va valorar però deixant de puntuar algunes parts. Per tant, ve a dir la sala administrativa, com que el plec de condicions era clar i les altres companyies, en les seves propostes, van annexar la documentació requerida, no pot Andbus a través de Novatel i Regina dir que no se la va puntuar prou bé. Diu la sentència que “el contingut del plec de clàusules generals i administratives era taxatiu quan exigia que els concursants incorporessin els comptes anuals dipositats al Govern durant els tres darrers exercicis”.
I hi afegeix que “les agents es van sotmetre a aquesta prescripció, i tanmateix la van desconèixer en presentar una documentació diferent, com és la declaració tributària de l’impost sobre societats de l’exercici 2017 de l’entitat Regina SL. En conseqüència, és la seva pròpia actuació la que condueix a la conclusió a què arriba la sentència apel·lada”. Això és, desestimar les pretensions de les demandants i confirmar que la concessió de les línies de bus pels anys 2019 a 2034 es va fer de manera adequada.
Comentaris