La lesió a l’húmer es va detectar el 15 d’abril. L’endemà, i després de diverses consultes, i com a protecció de la menor, la policia va decidir apartar provisionalment la nadó dels seus progenitors i internar-la al centre residencial d’acció educativa (CRAE), l’equipament popularment conegut com la Gavernera. No era el primer cop que la nena presentava lesions ‘estranyes’ per la seva edat. Davant el dubte que hi pogués haver maltractament per part dels pares, es va acordar una mesura que la Batllia i altres organismes judicials van també avalar.
La família ha negat en tot moment cap mal tracte vers la menor, una nena desitjada per la parella. Però, fins al moment, no hi havia cap explicació a l’aparició de com a mínim dues lesions de certa rellevància, més encara en un menor tan petit, en només quatre mesos. Es volia comprovar, entre altres coses, si hi podia haver una mala praxi per part dels pares, o fins i tot més i tot. O si la bebè pateix alguna malaltia rara que fa que sofreixi lesions. Però calia protegir, en primer lloc, el nadó.
Evidentment la família s’hi ha anat oposant i ha arribat a fer una acció davant el Tribunal Constitucional que aquesta institució rebutja. “L’argument dels recurrents d’acord amb el qual les decisions impugnades no han donat resposta a les demandes plantejades no pot prosperar, atès que se’ls hi va precisar que aquestes demandes havien de ser resoltes per la jurisdicció de menors, la qual era competent a aquest efecte i davant la qual havien de ser presentades”, manté l’Alt tribunal.
En un aute recentment notificat i pel qual no admet el recurs d’empara, s’hi diu que “és absurd pretendre que l’orientació cap a la jurisdicció competent constitueix una vulneració o una manca de control jurisdiccional de la decisió de la primera instància, ja que justament, aquesta decisió no tracta del fons, sinó que transmet les actuacions a la jurisdicció de menors, la qual és l’única que està habilitada per exercir el control del conjunt del procediment”.
El Constitucional també “posa en relleu que els recurrents no impugnen la legalitat de les mesures policials, fet que fa qüestionar la demanda d’anul·lació de les decisions judicials que tan sols les confirmen i les traslladen a la jurisdicció competent sense intervenir més” i que “correspondrà a la jurisdicció competent, si s’escau, pronunciar-se respecte de les peticions que li plantegin els recurrents, tant en primera instància, com en apel·lació. Per tant, el dret dels recurrents a la jurisdicció no està afectat”.
I la conclusió final del Constitucional que porta definitivament a la inadmissió del recurs plantejat pels familiars de la bebè és que “a banda del caràcter formalment inadmissible a tràmit del recurs d’empara derivat de la impugnació de decisions no definitives, els arguments dels recurrents manquen de contingut constitucional susceptible d’acreditar la vulneració dels seus drets constitucionals”.
Comentaris (5)