Seria, ha afirmat el degà de l’ens professional, Xavier Sopena, una solució provisional per mirar de treure la Batllia del carrer sense sortida en el qual s’ha instal·lat. El pacte d’Estat es reclama, ha dit Sopena, perquè totes les institucions puguin aportar solucions al problema, però, i sobretot, perquè perquè un advocat o un magistrat jubilat pugui actuar d’immediat com a batlle cal una modificació de la Llei qualificada de la Justícia. I si no hi ha un pacte ampli, també entre els grups parlamentaris, és clar, la tramitació de qualsevol text es pot dilatar.
El degà del Col·legi d’Advocats, Xavier Sopena, ha recorregut a una frase feta per deixar clar que “la Justícia que arriba tard no és Justícia” i que “la Justícia ha de ser ràpida que no vol dir precipitada”
El degà del Col·legi d’Advocats, Xavier Sopena, ha recorregut a una frase feta per deixar clar que “la Justícia que arriba tard no és Justícia”. I ha recordat que la situació de col·lapse fa temps que dura i és deguda a múltiples factors que caldria analitzar al tomb d’una taula de treball. Per als advocats, el principal problema de l’administració de Justícia és la manca de mitjans humans, la falta de personal “per motius diversos”. I tot plegat, almenys en algunes facetes, s’ha vist agreujat per la pandèmia.
Els cinc batlles que s’han de designar properament a partir del concurs que està obert “no és una solució i no permetrà resoldre el problema”, ha afirmat el degà dels advocats, que considera que tampoc no és una solució reduir els terminis de formació dels nous jutges. Ara, no són els lletrats sols els que han de dir quin temps es necessita per formar-se. Igual com tampoc són els advocats els que haurien d’establir els requisits per tal que col·legues seus de llarga trajectòria o batlles i o magistrats jubilats s’enfilin al carro jurisdiccional de manera temporal.
“No volem ser part del problema; volem ser part de la solució”, ha deixat anar Sopena acompanyat de la totalitat dels membres de la junta de govern de l’ens col·legial que aglutina els professionals del Dret. El degà dels advocats ha recordat que ell mateix ja havia avisat fa un temps que la situació de l’administració de Justícia “era preocupant” i ha assegurat que ja molts dels seus antecessors havien advertit d’allò que ara és un “col·lapse generalitzat”, ni molt menys circumscrit tan sols en l’àmbit de la instrucció penal. Això sí, és la Batllia qui essencialment es troba en un carreró sense sortida.
Sopena ha afirmat que “la Justícia ha de ser ràpida que no vol dir precipitada” i que actualment, l’encallament que viu la primera instància judicial, està afectant cada vegada més sovint “els justiciables; costa passar el missatge al ciutadà que espera la resolució d’un cas que tingui paciència”. No tenen xifres sobre els retards, però sí que és una evidència que cada cop hi ha més condemnes del Tribunal Constitucional per dilacions indegudes en els processos judicials. Es condemna l’Estat, al final, a indemnitzar a aquell ciutadà que hauria hagut de tenir una resolució judicial molt abans.
Per als lletrats, que no volen buscar responsabilitats i creuen que s’ha de configurar una taula de treball amb tantes institucions que puguin aportar solucions com calgui, les cinc places de batlle que estan en concurs no són suficients
Sopena i els seus companys han mirat d’evitar qualsevol tema espinós. Per exemple, de qui és culpa tot plegat (“no es tracta de buscar responsabilitats”) o com pot ser que esclati ara tot si fa tant temps que dura la mateixa cançó. Per una batlle substituta que es decideix no renovar? Tampoc no està clar que impulsa que advocats amb llarga experiència -¿els mateixos exdegans que reclamaven fer creu i ratlla al Consell Superior de la Justícia?- puguin ser batlles temporals. En tot cas, sí que és clar que sols és una proposta que caldria analitzar al tomb de la taula de treball proposada.
Una taula de treball que deixant clar que no suposaria cap ingerència en el poder judicial hauria d’integrar tots els poders amb responsabilitats institucionals. Sopena ha citat obertament el Govern, però també el Consell Superior de la Justícia o els grups parlamentaris. “Aquelles institucions que puguin aportar solucions”, ha dit el degà dels advocats, que hi ha afegit que cal treballar de manera col·laboradora. “Cal començar a posar fil a l’agulla.”
Com ja havien fet en un comunicat emès aquest dilluns, els representants de l’advocacia andorrana han reclamat que s’ajorni l’entrada en vigor del Codi de procediment civil i la tramitació de la Llei de l’accés electrònic a l’administració de Justícia perquè consideren que tot plegat encara complicaria més l’existència judicial. A més, han recordat, el procediment civil nou aposta per l’oralitat, per “més vistes orals”. I “en aquest tipus de context és particularment difícil”, ha dit Sopena en referència a la pandèmia i el distanciament social. Hi ha més raons tècniques per deixar de moment al calaix el Codi de procediment civil “fins que la situació no estigui normalitzada”.
Comentaris (10)