L’activisme feminista internacional mira Andorra pel judici a la presidenta d’Stop Violències

El ‘cas Vanessa Mendoza’ deixa el Govern i el país en general en una molt mala posició per la imatge que projecte de repressió a la llibertat d’expressió encara que els dirigents polítics governamentals defensen que no es podien tolerar les acusacions fetes per la psicòloga

Activistes internacionals davant la Seu de la Justícia aquest matí.
Activistes internacionals davant la Seu de la Justícia aquest matí. Toni Solanelles

Andorra serà aquest dilluns focus de l’activisme feminista a bona part d’Europa i de l’Amèrica Llatina. El judici a la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, acusada de desprestigiar les institucions de l’Estat situen en molt mala posició tant el Govern com el país en general. Tant el Consell d’Europa com Amnistia Internacional, per citar dos organismes d’alta volada institucional, han incrementat els últims temps la seva posició en contra de l’actuació institucional andorrana en el cas que fa seure aquest matí la psicòloga en el banc dels acusats davant el Tribunal de Corts.

La jornada es preveu moguda. Almenys públicament, Mendoza Cortés ha evitat les darreres hores fer cap pronunciament. Lamenta que a Andorra, socialment ja se l’ha jutjat, i espera ara el resultat d’un judici formal que, com a mínim, donarà molta visibilitat al país en el camp del feminisme i els drets humans. I no pas per bé. A més, quan poc després de les 9 del matí ha arribat a la Seu de la Justícia amb l'advocat que l'assisteix en la causa i altres assessors externs, ho ha fet amb tanta discreció que pràcticament ni se l'ha vist.

IMG 9559
Vanessa Mendoza en accedir al recinte judicial.

Desenes d’activistes i representants d’organitzacions de diferents indrets, especialment de l’entorn espanyol però també de més enllà, siguin aquest dilluns al Principat per mostrar el seu escalf a la presidenta d’Stop Violències. Poc abans de les 9 del matí ja hi havia activistes feministes al tomb de la Seu de la Justícia, algunes d'elles amb pancartes que han desplegat de forma espontània.

Vanessa Mendoza Cortés en un acte recent.

Relacionat

El Tribunal de Corts jutjarà el 4 de desembre la líder d’Stop Violències per atacar les institucions

Vanessa Mendoza Cortés podria comparèixer més enllà de a la sala de vistes una vegada s’hagi acabat el judici. Com a mínim, Stop Violències sí que ha convocat els mitjans de comunicació per a primera hora de la tarda. Diversos comunicadors es traslladen aquest matí cap a Andorra per seguir -o intentar seguir almenys- la vista judicial. Aquesta és una de les incògnites, veure com es desenvoluparà el judici en una sala que poques vegades s’omple però que no té un aforament per més de cinquanta o seixanta persones a tot estirar. L’assistència podria multiplicar per molt aquesta xifra.

La presidenta d’Stop Violències ha sabut jugar les seves cartes externes molt millor que un Govern que ha relliscat des del dia que va decidir portar a la fiscalia les presumptes acusacions contra funcionaris i, sobretot, funcionàries d’Afers Socials

De fet, fins i tot la policia ha dissenyat un dispositiu de manteniment de l’ordre a l’entorn de la Seu de la Justícia en previsió que hi pugui haver alguna sortida de to o, com a mínim, que s’hagi de posar ordre a una munió de gent del tot inhabitual tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici judicial de la Baixada del Molí. I l’interès o la crítica a la forma de procedir d’Andorra contra Vanessa Mendoza no només es deixarà sentir al Principat aquest matí. A Lleida o a Barcelona, en un lloc tan simbòlic com la plaça de Sant Jaume, s’han convocat per aquesta tarda mobilitzacions de repulsa a l’actuació institucional andorrana contra l’activista feminista.

La presidenta d’Stop Violències ha sabut jugar les seves cartes internacionals molt millor que un Govern que ha relliscat des del dia que va decidir portar a la fiscalia les presumptes acusacions formulades per Vanessa Mendoza contra funcionaris i, sobretot, funcionàries d’Afers Socials. O aquest és el fet que va portar l’executiu el novembre del 2019 a posar els fets suposadament delictius i promoguts per l’activista en coneixement del ministeri fiscal, que és a l’origen de la causa que es jutja aquest matí.

-

Relacionat

Espot assegura que es porta Stop Violències a la fiscalia en defensa dels treballadors públics

Algunes de les afirmacions contingudes en un informe que Mendoza va exposar davant la Cedaw -en la mateixa reunió en què la magistrada justament del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance va cometre la relliscada de deixar més que entreveure que la CASS finançava avortaments- i altres manifestacions que la psicòloga ha anat fent a diversos mitjans de comunicació lligats especialment als drets sexuals i reproductius de les dones serien els elements que haurien dut a processar-la.

La fiscalia va arribar a sol·licitar inicialment penes de presó -o ho hagués fet, vaja- perquè considerava que Mendoza havia calumniat, difamat, tant el Govern -o l’administració governamental- com el Copríncep mitrat. Finalment, però, aquests suposats càrrecs van decaure i només es va atribuir a l’activista el delicte menor de desprestigiar les institucions, que han portat el ministeri públic a sol·licitar penes d’inhabilitació per a càrrec públic (sis mesos) i multes (6.000 euros) i indemnitzacions per a l’administració (6.000 euros). Internacionalment es llegeix tot plegat com un atac a la llibertat d’expressió i una coacció a la tasca activista.

La comissària europea de drets humans, Dunja Mijatovic, ha criticat amb duresa Andorra.

Relacionat

El Consell d’Europa carrega contra Andorra pel judici a la líder d’Stop Violències

L’entorn jurídic de la presidenta d’Stop Violències no només defensa la innocència de Vanessa Mendoza sinó que considera que el dret internacional l’empara, perquè això de desprestigiar una institució no s’aguanta per enlloc. Jurídicament hi haurà aquest matí un bon debat. Socialment, però, la psicòloga ja té molt de guanyat encara que a nivell estatal tingui, segurament, més enemics que defensors. Però aquests han anat creixent a mida que han passat els dies, els mesos, i que s’ha acabat veient tot com a molt desproporcionat.

En tot cas, la supèrbia governamental de fa quatre anys, internacionalment està jugant una molt mala passada a Andorra, que més enllà del que decideixi el Tribunal de Corts, quedarà retratada en molts informes de primer nivell. Diversos organismes, a més, acabaran enviant -o han enviat ja- missatges en contra de l’actuació governamental sense que l’executiu hagi volgut baixar del burro en cap moment i l’afegitó d’una diplomàcia andorrana que si s’ha mobilitzat ha donat un resultat pèssim. El món mira Andorra. I no pas per a bé.

Comentaris (26)

Trending