El motiu pel qual Ledesma va deixar l’Argentina és del tot comú: crisi econòmica. “Quan va esclatar la crisi del 1999 –que va desencadenar en el ‘corralito’–, vaig decidir canviar de rumb”. Així, va optar per venir “directament a Espanya” i va començar a treballar en un hostal de Lloret de Mar. Hi feia de tot: atenia feines de manteniment (fusteria, pintura…) i acompanyava els clients a les habitacions… Paral·lelament al seu perfil professional, Ledesma dedicava el temps lliure a elaborar quadres de fusta, artesania. Una afició que ja venia treballant des de l’Argentina. A Lloret, va aconseguir exposar –i vendre– part de la seva obra en un hotel i, entre una cosa i l’altra, el director de l’establiment va regalar-li un viatge a Andorra en temporada alta d’estiu. Era l’any 2000: “Em va agradar el paisatge perquè el vaig trobar característic, similar al de la zona d’on jo venia, Villa Carlos Paz. Muntanyes, rius, llacs… Tot i que, és clar, els llacs, a l’Argentina, són quilomètrics”. El cas és que Ledesma va acabar la temporada a Lloret i va tornar a l’Argentina, però per poc temps: “La situació no havia canviat”. Per tant, es va reincorporar a l’hostal lloretenc. S’hi va estar quatre anys i li rondava pel cap la idea d’instal·lar-se a Itàlia: “Hi ha un gran circuit d’artesania”.
La situació de Ledesma al país penjava d’un fil: “Aleshores, vaig assabentar-me que la dona de les creps venia el seu carret i el vaig comprar”
L’opció d’Itàlia, però cau. I Ledesma acaba a Andorra, on comença a treballar de fuster mentre els caps de setmana continua dedicant-se a l’art de transformar la fustegassa (amb branques i troncs d’Oliana, per cert, del pantà). Venia les obres en fires i en una d’elles va conèixer una dona que venia creps. Enmig de tot aquest vaivé, esclata la crisi del 2008 i la feina de fuster disminueix notablement. La situació de Ledesma al país penjava d’un fil: “Aleshores, vaig assabentar-me que la dona de les creps venia el seu carret i el vaig comprar”. La mateixa dona va ensenyar-li, a més, a cuinar els dolços: “La primera vegada que vaig provar la base, feta per mi, vaig pensar com s’ho podia menjar la gent allò. No em va agradar el sabor ni la consistència”. Ledesma, però, va anar afinant la preparació de la crep: practicant, afegint ingredients, farines, perfeccionant.
Ledesma, doncs, a l’inici de l’aventura, es plantava a les festes majors amb el seu carret i el negoci, de mica en mica, es va començar a moure gràcies al boca-orella. L’orientació d’aquesta nova vida professional va donar un tomb –a millor– quan va poder llogar el local actual a Encamp: “Vaig venir amb un company a fer una feina a l’església de Sant Miquel i vaig veure que l’espai estava disponible”. I fins avui. Sis anys han passat. Sis anys que va celebrar, amb exactitud, el passat 14 de febrer: “Mira, el dia dels enamorats. Bé, això és perquè la gent està enamorada de les meves creps, suposo”. En valoren –creu– el sabor i la consistència: “Estan ben plenes; no soc de regatejar”. Fan furor les de Nutella i festuc. Els preus, a banda, “són populars” i “la gent jove ho agraeix; tinc clients que venen des dels 17 i ara ja en tenen 25 i entren aquí amb els seus fills. Espero que vinguin amb els seus nets”.
Irromp a la conversa l’altre famós ‘crepero’. El to dels dos és totalment oposat. Ledesma, però, no en té una mala opinió: “Ell té el seu propi màrqueting. I sembla que és un bon màrqueting perquè li ha permès guanyar popularitat. Jo, simplement, mostro el que faig, com es cuinen les creps”
El local en què Ledesma atén l’Altaveu està embellit amb obres elaborades per ell mateix. Moltíssima fusta: taules, tamborets, la barra de treball, armaris, guarnició, etc. “Quan vaig aconseguir instal·lar-me aquí, vaig reformar-ho tot i el vaig decorar, també”, explica. Des d’aleshores, com apuntava, “la cosa va anar creixent”. “Malgrat estar al lloc on estic”, afegeix: “Per aquí passa poca gent, estic una mica amagat”.
Precisament, també Ledesma ha pogut donar un impuls al negoci gràcies a les xarxes socials, que domina, i gràcies, també, a la connexió amb les noves generacions, que, de fet, li donen un cop de mà per dinamitzar el contingut promocional, el ganxo. A les xarxes promociona novetats o informa sobre la visita en diferents festes majors, a les quals sempre va acompanyat d’un ajudant. “Es ven molt a les festes. La gent fa molta cua. I hi ha clientela que ja em coneix. Jo, la veritat, no tindria tanta paciència per esperat tanta estona…”, diu. “Gràcies a Déu, em va molt bé, em puc mantenir”, resumeix.
Finalment, irromp a la conversa l’altre famós ‘crepero’ que despatxa a Andorra. El to dels dos és totalment oposat. Ledesma, però, no en té una mala opinió: “Ell té el seu propi màrqueting. I sembla que és un bon màrqueting perquè li ha permès guanyar popularitat. Jo, simplement, mostro el que faig, com es cuinen les creps”. Ledesma no és una celebritat, però ha sabut arrelar-se a la clientela local. Aquesta és la diferència, també: “No sé si ell tindrà molts clients d’Andorra… El que està clar és que el visita gent de fora, sobretot. Els seus vídeos es veuen a Espanya, a França…”. A la Creperia Ernesto, en canvi, hi entra “gent del Pas, de totes parts del país, de la Seu… I també clients fixos que venen d’Espanya. Ahir, per exemple, van venir uns clients gallecs que sempre repeteixen”. Amb altres maneres, ha sabut, clarament, fer-se un lloc al paladar gormand dels andorrans.
Comentaris (6)