Un equip d’arquitectes del país engeguen un projecte per construir habitatge cooperatiu

La iniciativa Arrel ha obert converses amb els comuns per poder disposar de sòl públic on bastir els immobles i els impulsors asseguren que unes 200 persones ja s’han interessat per poder participar de la proposta

Pierre Fauré i lea Cazaban impulsen el projecte Arrel.
Pierre Fauré i lea Cazaban impulsen el projecte Arrel.

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La problemàtica de l’habitatge que viu el país obliga a buscar alternatives per intentar disposar de pisos a preus assequibles. Fa uns mesos, en unes jornades organitzades per l’Institut Nacional de l’Habitatge, ja es va apuntar que les cooperatives d’habitatge podien ser una opció, si bé a Andorra és quelcom que fins ara no s’havia plantejat. Tot i així, la iniciativa d’un equip d’arquitectes del país podria fer canviar la situació. Pierre Fauré i Lea Cazaban, del despatx Tamy han fundat Arrel, un projecte que busca impulsar habitatge cooperatiu al país. Una formula que segons els impulsors, permetria accedir a habitatge de forma més estable i sostenible.

Fauré explica que malgrat que va créixer a Andorra, després ha estat uns anys fora. Fa un any i mig va tornar i va trobar-se un país molt canviat, “amb el problema de l’habitatge que ens trobem tots”. Va ser també aquesta experiència pròpia la que el va fer decidir a impulsar el projecte Arrel, juntament amb altres persones de diferent àmbits “amb qui tenim els mateixos objectius, que és millorar l’accés a l’habitatge evitant la lògica especulativa”.

S’han posat en contacte amb comuns, Govern, l’Institut Nacional de l’Habitatge, amb despatxos legals com Abast, amb entitats bancàries i constructores per poder tirar endavant el que seria el primer projecte d’habitatge cooperatiu del Principat. Una proposta que asseguren que és viable tenint en compte la llei de cooperatives que hi ha vigent.

La idea és aconseguir la cessió d’un terreny públic on poder-hi bastir l’immoble. En el model cooperatiu, l’edifici és propietat col·lectiva de la cooperativa i els residents són els socis i sòcies, els quals disposen d’un dret d’ús estable a llarg termini i transmissible. Per tant, “si algú hi vol fer tota la seva vida, la hi pot fer”, afirma Fauré.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Exemple de model d'habitatge cooperatiu

Per fer realitat el projecte, el finançament és col·lectiu: un crèdit bancari únic complementat per aportacions inicials moderades. Una fórmula que evita l’endeutament individual dels residents. L’arquitecte explica que en la primera proposta que han treballat, les aportacions inicials rondarien els 50.000 euros, però el preu final acabaria depenent del nombre de pisos i de les seves dimensions. Després, els residents haurien de pagar una quota mensual que inclouria una part per cobrir el funcionament de l’edifici (part no capitalitzable) i una altra que conformaria la participació a la cooperativa i que serviria per anar retornant el préstec. Un cop extingit el préstec, la quota mensual es redueix de manera significativa. A més, si mai se surt de la cooperativa, els membres poden recuperar les seves aportacions.

A més de fer contactes amb les institucions públiques i privades que poden ajudar a impulsar la construcció dels edificis, des de la web d’Arrel també s’ha obert un formulari de contacte per a tots aquells privats interessats en la proposta. Segons Fauré ja hi ha unes 200 persones que s’han interessat per la proposta. “És un model molt atractiu”, justifica.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending