Miquel ha prestat declaració com a testimoni de forma presencial a Madrid -hi ha moltes altres persones andorranes o vinculades amb el país que han de declarar en la causa però per via telemàtica en seu judicial andorrana- i més enllà d’explicar que els Pujol van tenir comptes a BPA del 2010 al 2014 i que els diners eren gestionats a través de fundacions panamenyes que garantien una major confidencialitat i discreció però no pas això era sinònim d’opacitat o comissió de cap delicte. L’antic CEO de BPA ha deixat clar que “aquests vehicles -referint-se a les fundacions panamenyes- no són cap obstacle per poder atendre les comissions rogatòries. Però no em consta cap comissió rogatòria en aquelles dates” en relació amb els Pujol.
O dit d’una altra manera, Miquel ha deixat clar que per una via legal no s’havia passat cap informació sobre la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya. Però sí que ha explicat, a petició d’algunes de les defenses dels processats en el ‘cas Pujol’, totes les situacions “anòmales i estranyes” que es van viure amb diferents amb diferents funcionaris de policia espanyols. I ha citat Bonifacio Díez Sevillano, Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. Joan Pau Miquel ha recordat que com que Barroso es va presentar al seu despatx de BPA després d’acudir al despatx professional particular d’Higini Cierco i aquest ja el va advertir que l’inspector de policia agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola demanava quelcom fora de lloc, es va decidir a gravar la conversa que van mantenir.
Miquel ha exposat amb claredat i contundència allò que ja s’ha reiterat des del 2016 -justament, el fiscal Fernando Bermejo, ha retret a l’exCEO del banc, mitjançant preguntes, el fet que no es denunciessin les coaccions sofertes, però Miquel ha deixat clar que no era una cosa evident- i que no és una altra cosa que Barroso, “en representació de l’Estat espanyol”, va convidar el CEO del banc a reunir-se amb un ‘tal Fèlix’ i els va convidar a seguir instruccions i col·laborar, perquè en cas contrari tindrien les palanques del Sepblac i “uns americans que es farien càrrec del banc” després que aquest rebés una destralada.
Joan Pau Miquel, que ha recordat que Banco Madrid i Interdin, filials de BPA, estaven en aquell moment passant una inspecció del Banc d’Espanya i del Sepblac, ha deixat clar en diverses ocasions que hi ha una gravació clara de l’avís que va fer Celestino Barroso. I també ha explicat com va ser que va poder esbrinar qui era el ‘tal Fèlix’ abans de reunir-s’hi el primer cop a l’hotel Villamagna de Madrid. L’antic CEO de BPA ha explicat que es va reunir amb Marcelino Martín Blas en tres ocasions durant el mes de juny del 2014, abans “de la famosa boda de la Camarga”, ha dit textualment.
L’antic CEO de BPA ha assegurat que les trobades amb Martín Blas cada cop van ser més pujades de to, amb una violència verbal cada vegada més manifesta. I que en una de les ocasions li va mostrar un document que hi deia quelcom així com que “l’Estat espanyol està en guerra amb l’independentisme català i necessitaven les dades de Mas, Junqueras i Pujol”. Que necessitava informació bancària, d’una banda, i ratificació d’altra documentació, d’altra banda. I que si no es feia el que es deia “el banc en patiria les conseqüències i es veuria a través del Sepblac”.
Miquel ha assegurat que una vegada es van iniciar aquestes converses ‘no volgudes’ i condicionades, el Sepblac, que havia encaminat la inspecció de Banco Madrid per tancar-la sense cap mena d’incidència, va canviar el seu discurs i maneres de fer. I també es va mostrar més bel·ligerant. “Alguns treballadors reien perquè van començar a demanar-nos per clients xinesos, i nosaltres no teníem clients xinesos”
De fet, Joan Pau Miquel ha assegurat que una vegada es van iniciar aquestes converses ‘no volgudes’ i condicionades, el Sepblac, que havia encaminat la inspecció de Banco Madrid per tancar-la sense cap mena d’incidència, va canviar el seu discurs i maneres de fer. I també es va mostrar més bel·ligerant. “Alguns treballadors reien perquè van començar a demanar-nos per clients xinesos, i nosaltres no teníem clients xinesos”, ha apuntat l’executiu bancari, a qui també s’ha demanat per la sentència del Tribunal de Corts.
L’exCEO de BPA ha explicat que al final ell va entregar un seguit de ‘quartilles’ amb amb una mena de dossier de premsa que va semblar que podia satisfer la curiositat de l’inspector de policia. Però que en cap cas no hi havia les dades bancàries dels Pujol i menys encara el que després es va publicar a ‘El Mundo’, que Miquel ha assegurat que efectivament responia a la realitat però que no hi havia cap sistema que permetés directament veure aquella captura de pantalla, perquè no hi havia cap pantalla que mostrés la informació com es va publicar. Calia elaborar la informació.
En tot cas, des del lliurament de les quartilles i després en un casament on no hi era Miquel però si l’antic propietari del banc, Higini Cierco, i on va coincidir amb diversos alts responsables policials i, aparentment, no es va tractar la qüestió, “des d’aquell dia jo no vaig tornar a saber res més”. Això sí, quan va aparèixer la suposada captura de pantalla a ‘El Mundo’ es va obrir “un procés d’investigació intern” per descartar que la informació no s’hagués filtrat des de BPA. I es va encarregar un ‘forensi’ a KPMG.
Segons Miquel, l’informe elaborat per la consultora “no va ser concloent”, en el sentit que en cap cas va poder confirmar que la informació hagués sortit de l’entitat bancària però tampoc que no hi hagués sortit. I la situació va seguir amb una aparent normalitat fins al 10 de març del 2015 quan esclata el denominat ‘cas BPA’ i la intervenció del banc andorrà i la seva filial espanyola. A partir d’allà, les maniobres d’assetjament i enderroc, o com ha dit l’antic CEO del banc usant el castellà, “‘el acoso y derribo’” va ser cada cop més insistent. I en nou dies “i sense autorització judicial”, la policia espanyola es va presentar a l’ambaixada espanyola per fer un bolcat de la base de dades de Banco Madrid i BPA.
Joan Pau Miquel ha explicat que va ser la pròpia policia qui va convocar treballadors del banc perquè facilitessin la base de dades, que la còpia del mateix va iniciar-se a les 9 del matí del 24 de març d’aquell 2015 i fins a les 3 de la tarda no va arribar l’autorització judicial andorrana, quan ja s’havien xuclat centenars de dades i més encara que se seguirien xuclant atès que el clonatge es va allargar ben bé fins a les 7 de la tarda d’aquella jornada.
BPA SERVEIS I LES SOCIETATS PANAMENYES
Lligada amb BPA també ha declarat en el judici del ‘cas Pujol’, l’exresponsable de BPA Serveis i antiga directora general adjunta de Negoci de l’entitat ara en liquidació, Cristina Lozano, a qui se l’ha interrogat moltíssim pels instruments panamenys que van fer servir els Pujol el temps que van ser clients de BPA. Lozano ha explicat que arran de la filtració de dades de la banca suïssa -el ‘cas Falciani’-, els Pujol van mostrar un cert neguit i se’ls va oferir la possibilitat d’usar fundacions suïsses. L’antiga executiva bancària ha explicat que el banc va ser el que els va fer la proposta “per poder tenir un control major” i que el client “no ocultés informació”, amb la qual cosa “es preservava millor el compliment normatiu”. En tot cas, les fundacions no es van desfer fins que els Pujol no van decidir regularitzar els seus diners a Espanya i posar el punt final a la seva relació amb Andorra.
“A LA QUE ELS PUJOL ENS VAN DEMANAR DESTRUIR DOCUMENTS, ELS VAM FACILITAR LA SORTIDA D’ANDBANK”
El president no executiu del consell d’administració d’Andbank i un dels principals accionistes del banc, Manel Cerqueda Donadeu, també ha declarat durant la sessió d’aquest dimarts en el judici del ‘cas Pujol’. Ha afirmat que “vaig tenir coneixement” del fet que tindria els Pujol de clients “a partir de sis mesos o un any després de la fusió amb Banca Reig”, però que va pensar que serien “un parell de membres de la família”. Els Cerqueda regentaven el Banc Agrícol i es van fusionar amb Banca Reig per acabar constituint Andbank. La seva declaració ha estat molt ‘light’, tan o més que les preguntes que li han fet. Només ha tingut el testimoni una mica de contingut quan se li ha demanat si els Pujol havien demanat la destrucció de documentació. Cerqueda ha explicat que va ser el 2010 i que Andbank s’hi va negar. “Arran del que ens van proposar els vam demanar que marxessin el més ràpidament possible. Els vam facilitar la sortida del banc”, ha explicat. Llavors Andbank tenia un cap de seguretat amb molts contactes amb la policia espanyola i, alhora, el CEO de l’entitat era Jordi Comas. A molts el nom no els dirà massa res. Però es tracta d’un dels fills d’Antoni Comas, un històric dirigent de CiU que havia estat conseller de diversos governs de Jordi Pujol. Entre una cosa i l’altra és possible que Andbank ja comencés a tenir algun indici que als Pujol els hi podien anar maldades.
Durant la sessió d’aquest dimarts també han declarat altres persones amb vinculació amb Andorra. El cònsol honorari d’Ucraïna i ànima mater del Museu de la Miniatura, Antoni Zorzano, ha explicat que va estar al seu dia nou minuts mort i que arran d’això i de sis intervencions coronàries té llacunes de memòria. Zorzano ha explicat que havia conegut el fill gran dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, fa cinquanta anys perquè tots dos havien jugat a rugbi. Ara recordo, ara no recordo, Zorzano ha afirmat que potser sí que havia fet Pujol apoderat d’algun dels seus comptes o que si li havia fet algun traspàs dinerari o havia acceptat algun ingrés de diner en efectiu -63 milions de pessetes a l’època- va ser a mode “de servei en plan d’amistat”, però “jo no he fet negocis” amb Pujol “ni tampoc he cobrat mai per això”. Per als serveis d’amistat, vaja.
El testimoni de l’empresari Antoni Armengol ha sigut molt poc transcendent i la Batllia ha resultat que no havia citat l’exgestor bancari Josep Maria Pallerola i tampoc Xavier Soler. Sí que ha prestat declaració l’actual president de l’Associació de propietaris de terres andorranes (APTA), Josep Duró, que ha hagut de donar compte de diverses operacions amb empreses de l’entorn de Pujol i el Gabon. Duró hi va haver un temps que tenia molta relació amb aquell país africà, on va coincidir en un parell d’ocasions amb el fill gran de l’expresident de la Generalitat. Segons que ha explicat l’expolític ordinenc, bàsicament el que hauria fet era d’intermediari entre el seu propi cosí, Pierre Duró, els Pujol i algunes de les empreses del fill gran, i algun banc andorrà.
Comentaris (4)