L’enquesta es va fer de forma telefònica entre el 29 d’abril i el 15 de maig, just després de la visita del Copríncep francès, Emmanuel Macron. Hi han participat 802 persones, de les quals 403 amb nacionalitat andorrana. I, entre aquests, a la pregunta del partit al qual donaran suport a les generals -sempre en llista nacional- 74 assenyalen Concòrdia (18,3% del total). En segon lloc, es troba Demòcrates, amb el 14%. Andorra Endavant obtindria el 10,8% dels vots i el PS es quedaria únicament amb el 4,9%. Liberals -només 1 persona el cita-, Progressistes-SDP o Acció queden reduïts a gairebé no-res.
Ara bé, cal tenir en compte que hi ha una gran part dels enquestats que prefereixen no contestar la pregunta. Així, hi ha 142 que assegura que encara no ho sap (35,2%) i 39 que directament opten per no respondre (9,6%). Per tant, gairebé un de cada dos opta per no revelar el sentit del seu vot. I això, ha admès el coordinador de l’enquesta, Joan Micó, pot acabar impactant de forma decidida en si aquests resultats s’acaben traslladant als comicis.
L’enquesta també fa un exercici a l’hora de combinar el vot decidit amb la simpatia que pot tenir la persona -per la decisió d’altres anys o per la línia ideològica- per les diferents formacions. I ho trasllada a un hipotètic resultat de vots. Aquí Concòrdia guanyaria les eleccions amb un 35,5% dels suports, seguida de DA, amb el 27,1%. Micó, però, apunta dos factors a tenir en compte: un cop més, l’elevat nombre de sondejats que no es pronuncia i, després, el fet que moltes persones que havien votat Demòcrates el 2023 ara prefereixen no respondre. Això, apunta, es pot deure al fet que la formació encara no ha definit quin serà el seu candidat a cap de Govern.
Pel que fa a la resta de partits, Andorra Endavant superaria el 19%, certificant el seu ascens. El PS, en canvi, perdria suports en comparació a enquestes anteriors i es quedaria en un 11,7%. La resta de formacions -Acció, Progressistes-SDP i Liberals- no arriben ni al 2%.
ESCALÉ, EL MILLOR VALORAT
Pel que fa a la valoració dels líders polítics, entre els enquestats andorrans Escalé obté una nota mitjana de 6,4, la mateixa que en la darrera enquesta. En segona posició, es troba Pere Baró, amb un 5,6, millorant tres dècims. Carine Montaner arriba al 5,3 -dues dècimes més que al darrer sondeig- i Xavier Espot es queda en un 5,2. Es tracta de la pitjor nota del polític escandenc des que es pregunta per ell als sondejos polítics.
Aprova el cap de Govern, pels pèls, però no pas l’executiu, que es queda en un 4,4. Novament, mínim dels darrers anys, baixant tres dècimes en comparació al darrer cop, el 2025, que es va fer la pregunta. Aquest suspens és compartit, entre els andorrans, pels grups que li donen suport. Demòcrates i Ciutadans Compromesos es queden amb un 4,8 de nota. Una dècima més, 4,9, treu el PS, i per sobre de 5 queden Andorra Endavant (5,1) i Concòrdia (5,6). Unes notes que són lleugerament millors entre els enquestats no andorrans, que sí que aproven l’executiu (5,5) i les diferents bancades parlamentàries. Aquesta millor valoració per part de quin no té el passaport també es veu amb els líders polítics: Escalés segueix al capdavant (6,3), però amb Espot i Montaner més a prop (6,1) i Baró amb un 6.
L’enquesta demostra també que una certa igualtat entre els andorrans que es mostren satisfets amb com funciona el sistema polític i les que no (45,8% contra 45,2% respectivament). Entre els motius esgrimits guanyen pes la problemàtica de l’habitatge i la sensació que Govern pren decisions per interessos particulars dels rics. Pel que fa a les institucions, el Raonador i els comuns són els millors valorats (6,4 i 6,2 de nota mitjana entre els nacionals i 6,6 i 6,9 entre els residents). La Justícia puntua un 5,7 i un 6,5 respectivament i el Consell General un 5,9 i un 6,2.
Comentaris (30)