El tribunal considera que més enllà del temps passat i que ja no hi ha cap problema entre les dues persones, entre altres coses perquè l’home ja fa molt temps que va decidir passar pàgina, tampoc no s’acaben de donar els elements del tipus penal per considerar que realment hi hagués un assetjament com a tal. Perquè ni l’home va proferir cap amenaça ni tampoc la dona es va sentir intimidada per les trucades o missatges del jove. I alguna visita al domicili. Molèstia sí però no massa res més.
De fet, en certa forma, les magistrades han fallat en el sentit que demanava la defensa de l’home, que ja al seu dia va rebutjar la condemna per la via ràpida que se li va proposar. En canvi, la fiscalia sol·licitava vuit mesos de presó condicional per la persecució obsessiva que l’acusat hauria protagonitzat vers la dona. Un i l’altra es van conèixer al gimnàs on el primer s’exercitava i la segona treballava.
La dona va reconèixer que l’home havia estat en una desena d’ocasions a casa seva amb el seu consentiment, òbviament. I que li va compartir un compte de Netflix a través del qual ell també li enviava missatges. Però davant l’estupefacció del processat, la suposada víctima de l’assetjament va assegurar rotundament que ni havien tingut una relació sentimental i que ni tan sols hi havia hagut relacions sexuals.
Comentaris