El SICOP, almenys d’entrada, neix amb el suport de funcionaris que no sempre han estat alineats del tot en tarannàs i maneres de fer, però que sí que veuen ara punts en comú per l’estancament i la desídia que veurien en els seus superiors. De fet, la nova organització sindical pretendria que la seva constitució suposés un impuls positiu al cos alhora que hi hagués una major comunicació vertical. Això sí, una comunicació que hauria de ser, segons les fonts, més fluïda, continuada i efectiva. I que acabés derivant en un “fets més que paraules”.
Consideren que no es pot carregar qualsevol problema intern que hi hagi a la policia a la pandèmia. I un dels elements que ho podria exemplificar és la designació, entén el sindicat més enllà del que estableix la normativa, de tres sergents majors com a sots-caps d’unitat. No hi ha cap previsió legal que permeti això. Un sergent, tot i que sigui major, pot liderar com a molt un grup. El SICOP voldria saber què ha motivat una designació ‘directa’ com aquesta.
Una de les qüestions que a priori vol defensar a pany i forrellat el nou sindicat és la meritocràcia. Per tant, la qüestió dels concursos, els nomenaments, els ascensos i tot el que se li assembli es vol portar a ratlla i es vol demanar tant a la direcció de la policia com al ministeri que se sigui molt escrupolós alhora que es demanen més recursos tot i essent conscients de la situació actual, que afecta el conjunt de la societat degut a la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Per això, però, que se sol·liciti ser extremadament estricte, i la designació dels sergents majors com a sots-caps d’unitat consideren que no ho és.
Comentaris (4)