El Govern, primer la titular de Justícia i després el mateix cap de l’executiu, Xavier Espot, han volgut defensar a capa i espasa la mesura davant els retrets dels dos partits de l’oposició. Molné ha desgranat alguns dels indicadors que havien fet servir per prendre la decisió. Li demanava la consellera general de Concòrdia, Núria Segués. I entre les dades hi havia les del preu de l’habitatge.
Citant el treball del departament d’Estadística, la ministra massanenca ha posat en relleu que, pel que fa al lloguer, entre el període comprès entre el 2016 i el 2021 la renda mitjana es va incrementar en un 24%. En canvi, en aquest mateix temps els salaris només van créixer un 8%. La diferència encara és més feridora en el cas del cost de compra d’un pis: fins a un 58% es van encarir entre 2016 i 2022. En aquest temps, el sou mitjà va pujar, sí, però únicament un 11%.
Altres dades emprades, segons Molné, per prendre la decisió van ser que fins a un 38,7% de les llars amb ingressos més baixos pateixen una sobrecàrrega dels costos de l’habitatge. És a dir, que la quota mensual suposava més del 40% del total d’ingressos. I, també, detalls com els darrers Observatoris amb l’increment de la preocupació pel cost de tenir pis o l’augment exponencial de la despesa en ajuts al lloguer.
La ministra ha defensat la mesura, tot posant en relleu que el que es va voler fer era “adaptar els requisits a les circumstàncies esmentades” i aconseguir que “qui vingui reagrupat visqui de forma digna”. En aquest sentit, ha remarcat que “la cohesió social passa perquè tots puguin accedir a les prestacions bàsiques” i que endurir els requisits pel reagrupament “la reforça perquè garanteix que tothom qui vingui tingui les necessitats cobertes”.
Les explicacions no han convençut, ni de bon tros, ni a Concòrdia ni al PS. El conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, ha denunciat que “la recerca de la cohesió social no es fa obligant a decidir les persones entre el treball i el projecte de vida” i ha recordat que mentre s’endureix poder portar a la família “s’accepta qualsevol que vingui amb un gran poder adquisitiu”. I això, ha advertit, acarà provocant dificultat per atreure personal. “Ara mateix no som atractius per venir a treballar i crear un projecte de vida”. De fet, ha acusat Govern de voler “buscar una Andorra per a rics i on no caben els treballadors”.
Des de Concòrdia, Núria Segués ha lamentat que la mesura va “en la línia totalment oposada del que s’ha fet al nostre país durant tota la vida”. Així, ha recordat que sempre s’havia facilitat l’arribada dels immigrants cosa que ara canvia. “Això va, justament, en contra de la cohesió social”, ha afirmat. I no ha amagat que “ens preocupa, i molt, el model de país que estan intentant bastint”.
Davant aquestes declaracions, Espot ha trencat el seu silenci i ha volgut agafar la paraula per sortir en defensa de la decisió. “Els qui tenim responsabilitat de governar hem de prendre les mesures que som convenients per defensar l’interès públic”, ha assegurat, per després apuntar que “és una mesura ponderada, que no posarà fre a la immigració i que s’adequa a la realitat”. També ha avisat que “no podem deixar la porta oberta a què aquí vingui tothom; no podem tenir una immigració i il·limitada i menys permetre que qui vingui amb la família no pugui assumir les seves necessitats bàsiques”.
Comentaris (20)