Amb el suport de l’ajuntament de la Seu -l’alcalde Francesc Vilaplana ha estat l’introductor de la conferència-, Noy ha presentat els principals punts de la línia. Cal recordar que, sobre aquest projecte, la Generalitat ha licitat un estudi de viabilitat que hauria d’estar enllestit a inicis de l’any vinent. I l’enginyer ha deixat clar que aposta fortament perquè aquesta iniciativa pugui ser una realitat. Especialment per la necessitat de disposar d’una mobilitat més sostenible i menys dependent d’un petroli que, ha advertit, pujarà de preu els pròxims anys perquè hi haurà “escassetat”.
El projecte preveu una línia entre Alp i la Seu i, en una segona i tercera fase, pujar fins a Sant Julià i, posteriorment, Andorra la Vella i Escaldes, en aquest cas ja de forma soterrània. En total, uns 606 milions d’euros, amb la possibilitat que a la parròquia laurediana es construeixi també una terminal per a mercaderies. Això elevaria la inversió a 688, segons els càlculs de Noy.
Noy ha assegurat que la primera fase, entre Alp i la Seu, és relativament senzilla de construir, aprofitant la vall del Segre. Xifra el pressupost d’aquest tram en 302 milions d’euros. Una mica més complicat seria enllaçar la capital de l’Alt Urgell amb Sant Julià, però relativament assumible tècnicament. Costaria 130 milions més. El darrer tram, fins al centre del Principat, entén que hauria de ser soterrat i, per això, la inversió s’enfilaria a 149 milions més.
Sobre com s’ha de finançar, el president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura ha apuntat que “cadascú ha de pagar la inversió al seu territori”. Tot i això, ha recordat que “Espanya pertany a la Unió Europea i té accés als fons de recuperació”. Per tant, “tots tres governs podrien parlar com des de Madrid es podria ajudar a Andorra, si ells estan interessats en el projecte”.
L’enginyer també ha assegurat que un dels grans avantatges seria reduir el temps de trajecte entre Andorra i Barcelona. Segons ha assegurat, a partir del 2030, amb el desdoblament de la línia Vic-Montcada, el temps de trajecte podria ser tot just de dues hores i 34 minuts. També caldria, ha admès, invertir a crear més punts d’encreuament entre Alp i Ripoll.
Així, per exemple, el trajecte entre Andorra i la Seu duraria tot just 15 minuts. Fins a Alp, 28 més. El tram més feixuc seria entre aquesta població de la Cerdanya -la línia no arribaria a Puigcerdà- i Ripoll, amb 42 minuts. Mitja hora més es trigaria fins a Vic i 39 minuts en aquesta darrera part del viatge.
Seria, doncs, “un temps de trajecte competitiu”, segons Noy. A banda també hi hauria altres punts positius. Entre ells, els mediambientals. “El tren redueix les emissions a zero quan és electrificat i en un 90% el consum energètic si es compara amb el viatge per carretera”, ha comentat. I, a més, l’accidentalitat és “pràcticament zero”, permet un “accés universal” i “en el cas d’Andorra, arribar al centre sense embussos”.
Pel que fa al nombre de viatgers, s’ha mostrat convençut que aquesta via ferroviària tindria una elevada demanda. Segons els seus càlculs, de fins a 7.451 usuaris per dia, entre residents a les diferents zones i turistes. “El gruix de la demanda per Alt Urgell i Andorra vindria de Barcelona”, ha afirmat. Per cobrir aquesta xifra, ha apuntat, caldrien 37 trens diaris per sentit, tot i que ha apostat per un inici més prudent, amb una quinzena.
Comentaris (20)