L’Acoda anuncia que “tots els compromisos establerts, tant amb els terminis d’iniciació com els de finalització de les obres, en qualsevol cas no podran ser assolits i acomplerts en gran majoria”. Així doncs, afirmen que, a partir del segon trimestre d’aquest any, més de 42 obres en fase d’excavació, ubicades en les diferents parròquies, es veuran aturades per la falta d’alternatives d’abocament de les terres i pedres que generen.
Des de l’associació expliquen que aquest problema anirà més enllà de les empreses, i que tindrà afectació en els propietaris i promotors que veuran com s’han de paralitzar les seves obres, “després d’haver desembossat el cost de les seves llicències”. Des de l’Acoda, per tant, es demana a l’administració general i als comuns, l’obertura d’un nou abocador per entrar en funcionament aquest estiu, coincidint amb el de Beixalís, l’únic que ha estat operatiu fins ara.
L’abocador de Beixalís, apunten, ha esdevingut de facto ‘l’abocador nacional’ arran la crisi de les terres del 2005. Així, es reben la majoria de les terres de les parròquies centrals i la totalitat de les obres de les Valls del Nord, per falta d’alternatives viables en la resta. En aquest sentit, apunten que l’abocador del Maia, per la seva ubicació al cap del Port d’Envalira, només ha permès resoldre les excavacions i obres executades al Pas de la Casa durant els períodes d’estiu. Pel que respecta a la recent reobertura de l’abocador a la Rabassa, de moment tan sols acull les obres executades pel comú de Sant Julià, per l’elevat cost de la taxa. Això mateix suposarà als pocs projectes que es puguin mantenir un increment exponencial en el trajecte d’evacuació i transport dels vehicles.
A més, afirmen que això tindrà afectació en l’àmbit d’emissions del CO2, fet que es contradiu amb el treball de l’Acoda en la nova llei d’Economia Circular. Aquesta situació, per tant, asseguren que ha posat en relleu la necessitat d’un centre nacional de transferència i transformació de terres i pedres, però sobretot la necessitat de coordinació entre les administracions.
D’aquesta manera, expliquen que és important revisar l’aplicació de les taxes comunals, en el que el preu a cobrar “hauria de cobrir tan sols les despeses d’explotació de l’abocador corresponent”. També “la dicotomia i doble missatge de les administracions públiques, que atorguen els corresponents permisos de construcció, amb el conseqüent ingrés corresponent a taxes, però a l’hora impedeixen l’execució de les obres per la falta d’alternatives viables en el moment de dur a terme modificacions en l’estat natural dels terrenys”.
Comentaris