Tisorada del Consell a les pretensions fiscals dels comuns

La comissió de finances tira enrere alguns dels canvis impositius proposats per les corporacions, com ara l’opció de fer tributar la propietat immobiliària no edificada o d’incrementar el tipus de l’impost sobre els arrendaments

Consellers generals membres de la comissió de Finances durant una compareixença.
Consellers generals membres de la comissió de Finances durant una compareixença. EDUARD COMELLAS / CONSELL GENERAL

La modificació de la Llei de finances comunals impulsada per les corporacions parroquials està ja preparada per ser votada al ple del Consell General. El text retalla alguna de les pretensions inicials dels cònsols, com ara la possibilitat de cobrar l’impost de propietats per béns no edificats. Finalment, a més, els comuns no hauran d’abonar cap quantitat a Govern per les zones verdes o blaves situades a carreteres generals, però sí que caldrà una autorització prèvia des de l’executiu.

El text ha estat tancat per la comissió de Finances i Pressupost del Consell General. De fet, durant les reunions només s’han hagut d’analitzar esmenes presentades pels grups de la majoria, que suposaven una tisorada important a alguns dels canvis que es volien impulsar des dels comuns. Un bon exemple són els que feien referència a dues figures tributàries.

Edifici del comú d'Andorra la Vella.

Relacionat

Els grups de la majoria tiraran enrere canvis claus de la proposició de llei de finances comunals

La primera, l’impost de rendiments arrendataris. Els comuns volien que el tipus de gravamen pogués oscil·lar entre el 0,1% i el 6%. Des de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos s’ha retallat aquesta pretensió. Es permet el mínim demanat des de les corporacions locals, però el màxim es queda en el 4%.

La comissió de Finances força una bonificació al 100% en l'impost de propietat immobiliària per als béns destinats a activitats agràries o ramaderes

Un altre canvi que s’ha tirat enrere és el que afectava el desig dels comuns d’aplicar l’impost de propietat immobiliària als béns no edificats, com ara terrenys o parcel·les. Els grups han eliminat aquesta opció i, a banda, han afegit que pels immobles destinats a activitats agrícoles i ramaderes –incloses les activitats apícoles”, s’haurà d’aplicar “una bonificació del 100% de les quotes tributàries sempre que les persones físiques i jurídiques constin com a titular de l’explotació agrària i que estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries del Govern”.

En l’àmbit fiscal, la llei també pretenia que no hi hagués cap límit en la quota que les empreses havien de pagar per l’impost de radicació. La comissió ha optat per tornar a l’actual situació, amb un màxim de 300.000 euros.

On sí que hi ha hagut una certa marxa enrere per part dels consellers generals de la majoria és amb la voluntat que, via esmena, havien expressat que el Govern pogués percebre part dels diners que els comuns recapten per les zones verdes o blaves quan aquestes es troben a la xarxa viària nacional. És a dir, en una via considerada carretera general, com per exemple passa a l’avinguda de Sant Antoni de la Massana o la CG-2 o la CG-1 al seu pas per Canillo i Sant Julià de Lòria.

Govern no percebrà cap import per les zones verdes o blaves situades a vies que siguin carretera general, però els comuns sí que necessitaran una autorització prèvia

Així, en l’esmena inicialment presentada, s’indicava que en aquests casos “el beneficiari de la contraprestació ha de ser Govern establint-se les condicions particulars via conveni”. Això ha quedat finalment fora del text final, on, però, sí que s’apunta que “quan hi hagi una ocupació de la via pública i aquesta sigui titularitat del Govern, el comú ha de sol·licitar (...) una autorització prèvia”. A més, es remarca que, en tot cas, “es respectaran les concessions a tercers i les ocupacions ja atorgades”.

Altres canvis que s’han s’introduir amb relació a la proposició legislativa signada per les set corporacions parroquials afecten el termini a partir del qual s’entén que hi ha morositat per part seva, que es redueix de tres a dos mesos. També es decideix mantenir les actuals disposicions pel que fa a les pròrrogues del pressupost en cas que, en començar el nou exercici, no estiguin aprovats els comptes, descartant les modificacions que es proposaven al text.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.