De fet, al text s’han presentat un total de 31 esmenes. I totes elles venen de les bancades que donen suport a Govern. Ni socialdemòcrates ni Terceravia han fet cap proposta de modificació. Cert que algunes d’elles són més aviat de correccions de redactat o, fins i tot, ortogràfiques, però hi ha unes quantes que tenen força calat polític. En certa forma, és un ‘no’ en tota regla a algunes de les pretensions que els comuns perseguien amb la proposta legislativa.
Un bon exemple és el canvi que es vol introduir en la nova regulació de l’impost sobre la propietat immobiliària. El text original permetria que els comuns cobressin també pels béns immobles no edificats. Aquesta figura es definiria en funció de si el terreny se situava en sòl urbà, urbanitzable o no consolidat. Les esmenes presentades pels grups parlamentaris demòcrata i liberal -Ciutadans Compromesos no les signa per si és necessari fer una transacció- eliminen aquesta opció. “No es comparteix la voluntat de gravar la propietat immobiliària no edificada”, justifiquen.
La proposició legislativa impulsada conjuntament per les set corporacions parroquials ha rebut 31 esmenes, totes dels grups de la majoria; algunes són correccions i millores de redactat, però unes quantes tenen un calat polític important
També es modifiquen les pretensions que els comuns tenien amb l’impost sobre rendiments arrendataris. Es volia que el tipus oscil·lés entre un 0,1% i un 6%. L’esmena 16 dels grups de la majoria manté el mínim, però redueix el màxim al 4%. És a dir, es mantindria el llindar actualment vigent.
Un altre dels canvis fa referència a l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals. Els comuns van acordar establir que no hi hagués cap llindar màxim a la quota tributària. En canvi, DA i Liberals proposen recuperar el màxim actual de 300.000 euros.
A banda, una altra de les modificacions proposades al text, i que previsiblement ha de tirar endavant, fa referència a les zones d’aparcament regulades (zones verdes o blaves) que estiguin situades a un carrer que, a la vegada, també sigui carretera general. Per exemple, l’avinguda del Través de la Massana o la que passa pel centre de Canillo. L’esmena estableix que, en aquest cas, “el beneficiari de la contraprestació ha de ser el Govern”. Les condicions s’haurien de definir mitjançat un conveni”. Els grups de la majoria defensen que “tot i que l’objectiu d’una carretera general no és esdevenir zona d’aparcament”, això pot passar i, llavors, “els ingressos, un cop descomptades les despeses de gestió han d’anar al qui ha fet la inversió que en aquest cas és l’administració general”.
Tampoc accepten el canvi que els comuns volien introduir en la regulació de les pròrrogues pressupostàries. El text original establia que si abans del nou exercici, no hi ha comptes aprovats pel ple, “es considerarà automàticament prorrogat” el de l’any anterior, “fins al límit global dels seus crèdits inicials, com a màxim, fins que entri en vigor el nou”. En canvi, al Consell, si res s’estronca, es recuperarà la fórmula de les dotzenes parts.
Comentaris (3)