Petició de “generositat” als comuns per “reflexionar” sobre el sistema fiscal

Espot lamenta que les “decisions unilaterals” de les corporacions parroquials a l’hora de posar impostos poden “laminar” la capacitat recaptadora del Govern que, recorda, “suporta la gran càrrega de la despesa”

La façana de l'edifici administratiu de Prat de la Creu.
La façana de l'edifici administratiu de Prat de la Creu. sipaag

El 2020, Govern va completar una liquidació pressupostària amb un enorme dèficit. De rècord. El motiu? La pandèmia. En canvi, els comuns van tancar amb números verds. Es tracta d’una situació que, per a l’executiu, fa necessària una “reflexió” sobre el sistema fiscal nacional i parroquial. Aquesta és la voluntat expressada per Xavier Espot, a mitjà termini, i que confia poder abordar amb les corporacions.

Aquest procés es vol fer anant més enllà de la reforma fiscal també anunciada pel Govern. El màxim responsable de l’executiu és conscient que es tracta de tocar competències comunals i, per tant, no serà una tasca fàcil. Al mateix temps, però, posa en relleu que és necessària. “Tots plegats hem de fer un esforç d’harmonització i generositat”, ha indicat, amb l’objectiu que “la capacitat pressupostària i de recaptació de cada administració sigui conforme a les despeses a les quals ha de fer front”.

I, en aquest sentit, ha post l’exemple del que va succeir l’any passat. Mentre el Govern va tancar els comptes amb uns números vermells molt importants, fruit principalment de l’esforç fet per combatre la pandèmia i les seves conseqüències al teixit econòmic i social, els comuns van respirar de forma més tranquil·la. Amb superàvits.

I això, ha indicat, és en part gràcies a un fet: bona part de les taxes i els impostos que les empreses paguen a les corporacions parroquials, posteriorment, es poen deduir quan han de fer la declaració de l’impost de societats. Conseqüència? Diners que hauria d’ingressar l’administració central no arriben i, en canvi, ja els ha percebut les locals.

Davant d’aquesta situació, Espot defensa que “cal una reflexió serena i pausada sobre el nostre sistema fiscal nacional i parroquial”. I és que, ha afirmat, “no és just ni equitatiu que l’administració que suporta la gran càrrega de les despeses vegi laminada la seva capacitat d’ingressos per decisions unilaterals dels comuns”. Per tant, entén que “cal seure a la taula i parlar per repartir el total que paguen les empreses”.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.