La recaptació de l’executiu es manté, doncs, a nivells rècords. Així es pot constatar amb el document ‘Execucions pressupostària i comptable - Amb data 30 de juny de l’exercici del 2023’ que el Govern ha tramitat al Consell General, al qual ha tingut accés Altaveu. Per un costat, per la bona situació econòmica. Per l’altra, per la inflació, que afecta figures clau com ara l’IGI. En tot cas, entre gener i juny els ingressos corrents de l’Estat es van enfilar fins a 275,2 milions d’euros, el que representa un 16% per sobre de la dada del 2021 (237).
I un dels motius és el bon comportament de la imposició directa. I, dins d’aquest capítol, l’impost de societat, que evidencia, segons s’assegura al document, “l’impacte que ha tingut la recuperació sobre els comptes de resultats de les empreses del país”. Fins a 30 de juny, s’havia recaptat un total de 50,3 milions, en comparació a la dada del 2022, que era tot just de 7,4. El salt és fort, però en aquest punt Govern recorda un detall que dificulta la comparació.
Tot i que les despeses creixen de forma important per culpa de l’IPC que afecta tant a salaris com a altres partides de consum, els ingressos ho fan també i permeten, a 30 de juny, tancar amb un superàvit de caixet de 52 milions
Amb aquesta figura tributària, al juliol es fa la liquidació de l’exercici anterior i al setembre l’avenç segons les previsions dels beneficis amb què es tanca l’any en curs. El 2022, però, les dificultats tècniques al departament de Tributs i Fronteres van acabar provocant una ampliació del termini per fer el primer dels tràmits i, per tant, les dades completes no es van tenir fins a finals del tercer trimestre. Tot i això, s’apunta que “les dades de què es disposa indiquen una millor evolució d’aquest impost amb relació a l’exercici anterior”.
Pel que fa a altres figures d’imposició directa, també hi ha un bon comportament de l’impost de plusvàlues immobiliàries, que incrementa els ingressos en 1,9 milions fins als 6, i de l’IRPF, que suposa una recaptació de 13,4 milions, un 4% més. En aquest punt, s’apunta a una millora de l’activitat econòmica, però també a l’actualització de salaris. La darrera figura d’aquest capítol és el de la renda dels no residents (IRNR), amb 4,1 milions liquidats, en comparació als 3,3 d’un any abans.
Amb totes aquestes dades, la imposició directa suposa per a Govern uns ingressos de 73,8 milions. Es tracta d’una xifra molt per sobre de la del 2022, que es va quedar en 27,7. Per tant, un augment del 166%.
En canvi, el capítol d’impostos indirectes experimenta una petita davallada, del 2%. Es queda en 150 milions assolits, pels 152,5 de l’exercici precedent. I en això, hi ha tres figures que en són principalment responsables. Per un costat, la taxa al consum que es queda només en 40,7 milions en comparació als 48,7 del 2022. En aquest cas, s’explica pel fet que “es va incrementar el tipus al darrer trimestre i això va motivar que els importadors augmentessin estoc, fet que ha perjudicat la recaptació”.
Per l’altre, l’ITP. Cau amb força. De 4,7 milions l’any passat a només 1,8 entre gener i juny d’enguany. Una davallada del 63% que, però, Govern defensa que es troba en la línia del que s’havia previst. Suposa el 48% de tota la partida introduïda al pressupost. També pateix una reducció, en aquest cas “lleugera” la recaptació per impostos especials, que arriba als 18,4 milions, pels 18,9 del 2022.
Aquesta davallada no queda compensada malgrat el bon comportant d’un IGI enfilat amb la inflació. En els sis primers mesos de l’any ha aportat a les arques públiques 78,1 milions, 6 més que en el mateix període de l’exercici precedent. Per tant, un 8% més. I el que, com s’ha dit ja, punxa és la nova figura tributària: la taxa turística. En mig any tot just 3,5 milions, molt per sota dels 12 previstos per a tot l’exercici.
Pel que fa a altres capítols d’ingressos, el recaptat per taxes i altres ingressos baixa de 33,2 a 26,6. El motiu principal cal trobar-lo en la davallada dels diners recaptats per sancions (es queden en tot just 1,325 en comparació als més de 12 del 2022). Els ingressos patrimonials, en canvi, creixen tot i que no s’agafa beneficis de FEDA i hi ha una petita reducció dels d’Andorra Telecom. En aquest cas, hi te a veure la venda de monedes d’euro, que ha suposat 2,1 milions, molt per sobre dels 0,3 d’un any enrere.
DESPESES A L’ALÇA PER L’IPC
L’increment d’ingressos corrents en aquests sis mesos és superior al registrat per les despeses. Això sí, aquestes també creixen de forma important per l’impacte de la inflació, que afecta especialment les de personal (+12% de 56,2 el 2022 a 63,19 milions enguany) i les de consum de béns corrents i serveis (+23%, fins als 19,6 milions pels 15,9 d’un any enrere. Les transferències corrents creixen un 10%, però en gran pel fet d’haver transferit ja a Andorra Turisme tota la subvenció prevista per a l’exercici quan, l’any passat, es va fer trimestralment. En canvi, les despeses financeres es moderen. Pel que fa al capítol d’inversions, encara es manté molt per sota del pressupostat, amb només 4,5 milions liquidats, a l’espera de culminar projectes durant el segon semestre.
Amb tot això sobre la taula de càlcul, Govern tancava el primer semestre amb números verds. Els ingressos (275,2) superen la suma de les diferents despeses (193,6 les de funcionament, 21,11 les de capital i 8,5 de financeres). Així, el superàvit de caixa, a 30 de juny, queda en 52,07.
Comentaris (6)