Així es comprova en la ‘Liquidació pressupostària de l’exercici anual acabat el 31 de desembre del 2019’, document al qual ha tingut accés Altaveu. En ell es revela que el Govern va tancar l’any amb un superàvit de caixa de 3,39 milions d’euros. En bona part és gràcies al fet que l’Estat va aconseguir recaptar més diners. Sense incloure-hi la variació d’actius i passius financers (bàsicament la cancel·lació i renovació d’emissions de deute públic), es va ingressar un total de 444,22 milions d’euros, gairebé deu més (+2,29%) que un any enrere.
La recaptació de l'IRPF va pujar un 5,4% mentre que el de societats va suposar dos milions més que el 2018 per a les arques públiques
Part de culpa d’aquest increment el té el bon comportament dels dos principals impostos directes. En total, en aquest capítol s’han aconseguit 88 milions per a les arques públiques, 6,3 més dels que es preveien i 3,7 més que l’any 2018. I aquest creixement ve principalment donat gràcies a l’IRPF i l’impost de societats.
En el primer cas, s’han recaptat 36,92 milions, 1,89 més que l’any passat. Això suposa un 5,4% d’increment amb relació al 2018 i també sobre la previsió inicial. En el segon, la pujada d’ingressos ha estat de gairebé dos milions: dels 37,37 de l’exercici anterior a 39,36. “El resultat d’aquest impost permet constatar la millora en els resultats de les societats del país, tendència que ja es va identificar abans d’iniciar l’exercici”, destaca el document.
Una altra figura directa que va tenir un comportament favorable va ser la que tributa la renda dels no residents (IRNR). Va recaptar 7,45 milions, en comparació als 6,88 del 2018. “En els darrers trimestres s’ha pogut constatar una millora constant en la recaptació”, destaca l’informe. En canvi, el tribut que grava les plusvàlues immobiliàries va caure un 15%, fins a situar-se en 4,275 milions.
L’evolució a l’alça d’aquest capítol contrasta amb la dels impostos indirectes, que no només han quedat molt lluny de les previsions inicials (prop de 304 milions) sinó que també han experimentat una davallada respecte a l’any anterior. Els 287 milions suposen una reducció del 0,42% en comparació als 288,2 del 2018.
La taxa al consum es va quedar molt per sota de la xifra prevista i de la de l'any anterior, fet que s'atribueix en part a les esllavissades a l'accés al Pas i a la Portalada
La principal responsable d’aquest mal comportament és la taxa al consum. És a dir, la figura que principalment grava el tabac. Per aquest concepte van entrar a les arques públiques 102,3 milions, molt per sota del que estava marcat al pressupost (111,5) i de la recaptació de l’any anterior (107,6). La caiguda en aquest darrer punt és de gairebé el 5%. Segons el Govern una de les explicacions d’aquesta situació cal trobar-la en “el tancament de la frontera franco-andorrana degut a l’esllavissada que va bloquejar la carretera d’accés a Andorra i l’esllavissada de la Portalada, que va causar perjudicis en l’accés de visitants per la frontera del riu Runer”.
Tampoc ha tingut un bon comportament l’IGI. O, com a mínim, no l’esperat. Inicialment, es preveia ingressar per aquest concepte gairebé 137 milions d’euros i, en canvi, no s’ha arribat als 130. La xifra, és cert, millora la recaptació assolida el 2018 (125,4) en un 3,34%, però queda lluny de les expectatives marcades al pressupost.
Impostos directes a banda, hi ha altres dos àmbits que han permès no només compensar el comportament no esperat dels indirectes sinó superar-lo i aconseguir una millor recaptació. Tots dos estan vinculats al capítol de taxes i altres ingressos. S’han aconseguit més de 33 milions d’euros, pels 25,4 de l’exercici immediatament anterior. És a dir, 7,6 milions més, un 30% d’increment.
El Govern es va beneficiar del retorn per part de moltes entitats públiques, principalment la CASS, de les transferències rebudes el 2018 i no utilitzades
En primer lloc, pel fet que, el 2019 sí, moltes entitats públiques van complir l’obligació legal de retornar a Govern aquelles transferències del 2018 rebudes però no utilitzades. I, principalment, la CASS, amb un import de 4,86 milions. En segon lloc, el Govern ha cobrat fins a 5,46 milions per sancions, principalment els decomisos efectuats a les ordres de les autoritats judicials. Es tracta d’una recaptació que gairebé s’ha doblat des del 2018.
Un altre punt important de l’entrada de diners a Govern són els ingressos patrimonials. En aquest punt, la xifra varia poc en comparació amb l’exercici anterior. Dels 33,9 milions rebuts, la major part prové de la distribució de beneficis de FEDA (4,38 milions -un 57,6% més-) i d’Andorra Telecom (27 milions, dels quals 8,5 provinents de la plusvàlua per la venda de Más Móvil.
Comentaris