Govern portarà a la fiscalia empreses o autònoms que han fet un mal ús dels diners dels crèdits tous

Jover explica que la inspecció de la utilització d’aquests fons els ha permès detectar cassos d’abusos i remarca que es demanaran responsabilitats administratives i, fins i tot, penals, perquè “són cabals públics”

JOVER I BALLESTÀ HAN PRESENTAT EL BALANÇ DEL PROGRAMA DE CRÈDITS TOUS.
JOVER I BALLESTÀ HAN PRESENTAT EL BALANÇ DEL PROGRAMA DE CRÈDITS TOUS. SFGA/J.A.VILADOT

Govern ha detectat un ús incorrecte dels diners obtinguts amb el programa de crèdits tous per part d’algunes empreses i autònoms. En alguns casos, fins i tot, aquestes han acabat acabant fent fallida. Per això, la intenció és exigir responsabilitats als seus gestors, fins i tot portant el cas a la fiscalia si es considera que poden ser penals. Així ho ha explicat el ministre de Finances, Eric Jover a l’hora de fer balanç de la iniciativa. Dels 154 milions atorgats, 46,1 ja s’han tornat, 96,2 s’han convertit en préstecs de fins a set anys i 1,2 s’han impagat.

Des de l’executiu s’ha apuntat que en les darreres setmanes s’ha començat “la fase d’inspecció de crèdits” i es té clar que “si detectem que s’han fet un ús que no pertocava, serem extremadament durs”. Jover, de fet, ha apuntat que ja s’han trobat algun cas -“pocs” però sense especificar-ne quants- on “presumptament s’ha fet una mala gestió”. I no es pensa permetre-ho. “S’ha abusat d’un mecanisme extraordinari i són diners públics; farem tot el que sigui necessari per exigir el retorn d’aquests cabals”, ha assegurat.

El ministre ha reconegut que “en sortiran més casos”, ja que la fase d’inspecció “és encara inicial”, tot i que s’ha mostrat convençut que “majoritàriament veiem un bon comportament de qui va demanar els ajuts”. Tot i això, ha remarcat que “sempre hi ha un petit percentatge de persones que intenten abusar i sent diners públics tenim l’obligació de ser extremadament rigorosos”.

El socialdemòcrata Quim Miró ha fet la pregunta que ha comportat l'anunci del nom de les empreses amb crèdits fallits.

Relacionat

Construccions Buiques lidera amb 454.000 euros el llistat dels crèdits tous fallits fins ara

Jover ha explicat que en aquests casos de mal ús hi ha alguns dels crèdits fallits. “Aquí és on podem plantejar-nos una ampliació de la fallida per demanar responsabilitats personals”, ha afirmat. També s’han detectat irregularitats en préstecs, per ara, bons, però “on els diners no s’han fet servir correctament”. Per això, “per un costat hi ha la via administrativa però també la possibilitat de delictes penals; llavors, facilitarem la informació a la fiscalia perquè ella mateixa ho tiri endavant”.

Pel que fa al programa de crèdits tous, Govern ha recordat que durant totes dues fases -la segona encara en marxa-, s’han atorgat fins a 1.555 ajuts, per un import de 154,3 milions d’euros. El 30% d’aquesta xifra, 46,1 ja ha estat retornat per part de les empreses o autònoms beneficiaris. 96,2 més s’han convertit en préstecs, en alguns casos de fins a set anys. En canvi, 23 d’ells, per un import d’1,2 milions, ja es consideren impagats. Per tant, els ha d’assumir l’executiu com a avalador, tot i que Jover ha deixat clar que “els intentarem recuperar via els processos judicials als quals ens presentarem com a creditors”.

Des del Govern s’ha considerat positiu el balanç dels crèdits que s’han acabat convertint en préstecs. En aquest cas, l’interès queda en euríbor més 0,10% per a passius financers i més 0,25% si es van demanar per despeses de funcionament. En total, 806 peticions per acollir-se a aquestes condicions, que també impliquen que l’executiu assumeix els interessos dels primers dos anys.

Jover ha destacat que el programa de crèdits tous “va ser útil durant la pandèmia i va donar oxigen als nostres autònoms i empresaris”. Ara, entén que s’està produint “el procés natural de finalització dels crèdits” i que es fa “en la bona línia”, amb un 30% dels diners ja tornats. Una altra part important es converteix en préstecs, just en un moment on un dels elements claus, l’Euríbor, va de pujada. “És evident que hi haurà un encariment, però el diferencial és prou baix per no tensionar les empreses que han de fer el retorn”, ha comentat el titular de Finances, que considera que la preocupació també ha de ser “mantenir el ritme de l’activitat econòmica”, ja que això “ajuda les empreses a assumir un cert volum de reserves financeres”.

Comentaris (15)

Trending