De moment, i segons les fonts consultades, es té clar que el problema no serà senzill de resoldre. El projecte de llei va ser tramitat pel Govern al novembre i pretén fusionar en un sol text tota la normativa existent sobre els requisits i les condicions de funcionament del sector financer al mateix temps que ens transposava el que marca la directiva europea sobre la material -coneguda com a MiFID II (Market in Financial Instruments Directive). Era, de fet, un dels compromisos adoptats per l’executiu en el moment de signar l’acord monetari amb la Unió Europea.
De moment, s’ha prorrogat el termini que la comissió tenia per enllestir el projecte legislatiu per a la seva votació al ple per intentar veure quina solució es pot donar; no sembla fàcil perquè els canvis a fer són molts i s’haurien de vehicular tot just amb les quatre esmenes que s’han presentat
El període d’esmenes es va tancar amb certa celeritat. De fet, com sol succeir amb aquesta mena de textos que busquem homologar legislació interna amb normativa externa, gairebé cap grup en va fer. Només Democrates va presentar-ne quatre. Fonts consultades apunten, justament, que proposa modificacions en aquestes lleis és “complex” pel fet que és relativament fàcil que algun canvi pugui contravenir si no la directiva europea que es vol transposar sí alguna altra.
En tot cas, la sorpresa (desagradable) va arribar quan es va començar a analitzar el text -un treball que, cert, ha anat quedant ajornat perquè la comissió ha hagut de tractar altres textos com ara el pressupost o la Llei de l’impost a la inversió estrangera immobiliària-. Llavors, es va detectar que el projecte legislatiu tenia un nombre elevat d’errors. Alguns, petits. D’altres, més importants. Per exemple, remissions incorrectes a altres articles o a disposicions legals. En alguns casos, eren de detall. En altres, però, eren, segons les fonts consultades, “errors materials greus”.
I aquí rau ara el problema. El llistat d’errades és elevat. I, per això, es va avisar Govern perquè revisés el text i en certa forma, indiqués com es podien arreglar. La dificultat, però, rau, justament, en el fet que el reglament del Consell General limita de forma important la capacitat de la comissió.
I és que el projecte de llei original no és precisament curt. Al contrari, és molt llarg. Fins a 188 pàgines, amb 121 articles (alguns dels quals amb subarticles inclosos), dues disposicions addicionals, una de transitòria, una derogatòria i sis finals, dos annexos a banda. I, en canvi, com s’ha dit, només hi ha quatre esmenes presentades, una de les quals a l’exposició de motius. Sembla complicat que, via transaccions, es puguin arribar a solucionar tots els errors.
I, ara, s’està a l’espera de veure quina sortida es pot trobar. Cada cop pren més força la possibilitat que es retiri la llei i que es demani a Govern que tramiti una altra ja amb els problemes resolts -malgrat la mala imatge, no es pot negar, que això donaria-. De moment, s’ha optat per guanyar temps. Per tirar la pilota endavant. La comissió disposava de tres mesos des del 6 de desembre per enllestir el text definitiu que s’havia de sotmetre al ple. Ara, s’ha demanat una pròrroga que Sindicatura ha acceptat. Es dona de marge fins al 29 d’abril. Abans d’aquella data, s’hauria d’haver pres una decisió definitiva.
Comentaris (7)