En línies generals, l’informe elaborat per l’entitat de ràting és positiu. De fet, per això es millora la nota del país. Tot i això, l’estudi també avisa que aquesta qualificació pot ser sotmesa a canvis en funció de com s’abordin certs riscos que cal afrontar. Entre ells, es posa en relleu que caldrien “reformes addicionals relacionades amb la regulació i la supervisió bancària” i s’indica que “podríem haver de revisar la perspectiva estable si augmenten els riscos del sector financer o si es retarden o reverteixen les reformes per millorar el marc de regulació”.
Justament, un dels avisos que es fa des de l’agència és que el sector bancari és molt gran amb relació a l’economia, fet que genera “un risc potencial per a l’estabilitat financera”. Per ara, s’admet, el fet que s’hagi millorat “la gestió de la liquiditat” ajuda, però s’entén que caldria aprofitar les negociacions amb la Unió Europea per “promoure un impuls de reforma per alinear encara més el marc de regulació i supervisió amb els estàndards internacionals”.
Standard & Poor’s també posa el dit a la nafra en el sistema de pensions. Apunten que hi ha un “deteriorament continuat dels comptes de la seguretat social” i, per tant, avisen que cal “la propera reforma” que hauria de “millorar les perspectives de sostenibilitat a llarg termini per a les finances públiques”. De fet, consideren que “és molt probable que s’aprovi al parlament donada la majoria absoluta del Govern”.
L’agència també posa el focus sobre un altre aspecte al qual caldrà estar atent: el sistema fiscal. “No està actualment sota pressió”, s’admet, però també s’avisa que “podria estar subjecte a un escrutini més gran en els pròxims anys”. El motiu? El fet que el tipus general de l’impost de societats, del 10%, estigui per sota del global del 15% que ha establert l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per a les empreses amb una facturació superior a 750 milions d’euros. “Malgrat que l’impacte és insignificant en aquesta etapa, l’abast potencial més gran de l’acord i la pressió política de la Unió Europea podrien posar el règim fiscal competitiu d’Andorra sota un escrutini més gran, en la nostra opinió”, argumenten.
Pel que fa a les expectatives, es considera que el creixement econòmic del país serà “sòlid” entre el 2023 i el 2026, tot i que s’admet que, enguany, hi haurà una “desacceleració temporal” amb un increment del PIB de només el 0,7%. Ho atribueixen al fet que “la inflació persistentment alta erosionarà els ingressos reals i les condicions creditícies més estrictes limitaran el consum privat”. Ja entre 2024 i 2026, s’entima que la pujada mitjana serà del 2,2% “impulsat per un repunt en el consum privat, la construcció de l’heliport nacional i un major creixement del sector turístic, especialment a mesura que es continuï millorant la connectivitat a través de l’aeroport de la Seu d’Urgell”.
Tot i això, també s’incideix en el fet que “Andorra és vulnerable als xocs com a una economia petita, sense litoral i relativament concentrada, que depèn dels seus principals socis comercials”. També s’alerta de l’excessiva dependència del turisme, especialment de l’esquí, “fet que la fa dependre de factors com les nevades i els patrons climàtics”.
Pel que fa a la inflació, l’informe apunta que anirà baixant. S’entén que es tancarà el 2023 amb un IPC del 4,7%. També s’estima que l’atur serà del 2,4%, per sota de la mitjana de l’eurozona.
Comentaris (8)