L’AFA al·lega la seva “autonomia financera” per no aplicar la retallada salarial de la pandèmia

En resposta al conseller socialdemòcrata Joaquim Miró, l’entitat justifica que no es toqués els sous dels seus càrrecs electes i de designació amb les explicacions que el Tribunal de Comptes ja va considerar invàlides

Logotip de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA).
Logotip de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA). ARXIU

L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) defensa la decisió adoptada el 2020 de no aplicar als càrrecs electes i de lliure designació la retallada salarial aprovada pel Consell General a tot el sector públic arran de l’esclat de la pandèmia. Al·lega que són una entitat “amb autonomia financera” i que la llei on es va acordar la reducció de sous no els feia referència explícita. Els arguments, posats sobre la taula ara davant les preguntes del conseller general socialdemòcrata, Joaquim Miró, però, ja havien estat refusats pel mateix Tribunal de Comptes, que va denunciar la situació en el seu darrer informe.

L’anàlisi fet per l’òrgan fiscalitzador era contundent. Recordava que “la Llei de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques preveu en el seu article 2 que els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i la resta d’organismes, institucions, entitats i societats públiques participades majoritàriament pel Govern, es troben sota l’aplicació de la citada norma”. I aquesta, citant l’article 3 del text, “afecta els llocs de treball que no s’han proveït mitjançant un procés de selecció, que treballin prop de les administracions i entitats definides a l’article 2 i que no tinguin la condició de funcionaris o treballadors públics”. En canvi, es va alertar que l’AFA “no ha aplicat aquestes reduccions”. Ras i curt, l’entitat havia incomplert el projecte legislatiu aprovat, justament, per contenir la despesa pública arran de l’esclat de la crisi del coronavirus. I s’advertia que “aquest fet és susceptible de generar responsabilitats” segons la Llei General de Finances Públiques.

Logotip de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA).

Relacionat

L’Autoritat Financera no predica amb l’exemple d'estrènyer-se el cinturó i congelar els sous

Davant aquest avís tan contundent, Miró va exigir explicacions via una bateria de preguntes escrites que, ara, Govern i AFA han respost. I en elles l’entitat es limita a posar sobre la taula l’escrit d’al·legacions que, en el seu dia, va enviar al Tribunal de Comptes. “Les reduccions previstes (...) no es van aplicar a l’AFA tenint en compte el dictamen elaborat per un reconegut gabinet jurídic extern andorrà, Casas & Lacambra, amb la interpretació d’aquesta llei així com una nota interna del servei legal de l’AFA”, asseguren. I amb aquests dos documents, “la conclusió principal és que l’AFA és una institució pública amb autonomia financera i pressupostària i, a la Disposició addicional primera d’aquesta llei, en la qual es fa referència al tractament d’aquestes entitats, no s’ha fet referència expressa a l’AFA”. S’afirmava també que l’ens no feia cap ús de recursos públics.

Bàsicament, en la seva resposta, el regulador s’ha limitat a tallar i enganxar el text de les al·legacions que va presentar en el seu dia davant l’òrgan fiscalitzador. Un Tribunal de Comptes que, però, ja va ser contundent en la seva resposta. Així, s’indicava de forma clara que “s’han analitzat i s’entén que no modifiquen els plantejaments evocats en el cos de l’informe, ni aporten cap informació complementària que permeti modificar les observacions i conclusions a les quals ha arribat el Tribunal després de l’examen de la documentació aportada durant els treballs de camp”. És a dir, les explicacions de l’AFA van ser refusades. Es mantenia que hi havia un clar incompliment de la llei.

El ministre de Finances, Eric Jover, també considera que no hi ha cap incompliment normatiu, malgrat que l’òrgan fiscalitzador va deixar clar que les explicacions de l’AFA no canviaven el seu parer: sí que s’havia saltat la llei

I el mateix succeïa amb una altra irregularitat detectada pel Tribunal de Comptes. En aquest cas, el fet que el salari del director d’Assegurances, Estudis Tècnics i Processos s’hagués incrementat per sobre l’IPC, contravenint les disposicions del pressupost per aquell exercici. Novament, l’AFA respon a Miró amb les mateixes al·legacions presentades davant l’òrgan fiscalitzador. “L’increment salarial (...) correspon a un augment pactat des de l’inici del contracte per tal de retenir aquesta persona”, s’afirma. A banda, es vol remarcar que l’entitat “és una institució pública amb autonomia financera i pressupostària i al fet que els seus empleats no tenen la consideració de funcionaris”. S’afegeix també que “les bones pràctiques internacionals, tal com ha recomanat explícitament a Andorra el Fons Monetari Internacional, van dirigides a la independència financera del supervisor de forma que no pugui ser condicionada la seva tasca i el compliment de les seves funcions”.

Així doncs, davant les dues irregularitats, l’ens ha insistit en uns arguments ja invàlids a l’entendre de l’òrgan fiscalitzador. I, malgrat això, des del Govern, i més concretament el ministre de Finances, Eric Jover, accepta aquestes explicacions. En la mateixa resposta, el portaveu de l’executiu afirma que “no es pot considerar que l’AFA hagi incomplert els manaments legals i, així doncs, no ens pertoca fer cap mena d’actuació”.

Per tant, novament Jover s’enfronta a les conclusions del Tribunal de Comptes, com ja succeeix davant les peticions contínues d’aquest darrer ens per poder accedir a la informació de l’antiga BPA, ara gestionada per l’AREB. En la resposta a Miró, insisteix a contradir l’òrgan fiscalitzador tot defensant que “la legislació posterior” i en concret la Llei de recuperació i resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió tenen més validesa que la que va crear el Tribunal i que el Codi de l’administració en ser “més específica”.

El ministre de Finances argumenta que el text indica que “el règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades” i, a més, que els comptes de BPA tenen “caràcter reservat”. Assegura, a més, que ja hi ha jurisprudència que els dona la raó.

Etiquetes

Comentaris

Trending