Finances prepara un pressupost amb uns trenta milions de dèficit després d'absorbir els beneficis d'Andorra Telecom

Finances prepara un pressupost amb uns trenta milions de dèficit després d\'absorbir els beneficis d\'Andorra Telecom
Finances prepara un pressupost amb uns trenta milions de dèficit després d\'absorbir els beneficis d\'Andorra Telecom

El ministeri de Finances treballa amb una previsió pressupostària per al 2016 que suposaria un dèficit d’uns 30 milions d’euros. I això després d’’absorbir’ tots els beneficis que Andorra Telecom generi durant l’exercici actual i d’incrementar les cotitzacions de la CASS, que farà que les aportacions governamentals a la parapública es redueixin. L’elaboració del pressupost està sent molt complicada per diversos factors (l’aplicació de la popularment coneguda com a ‘regla d’or’; les modificacions d’estructura que han patit els ministeris arran de les eleccions del març i la incorporació de nous responsables polítics de departaments; un canvi de programari informàtic al departament tributari que també té impacte en els càlculs pressupostaris…) i en funció de com acabi anant la tramitació parlamentària, podria ser que el 2016 no tingués pressupost fins al març. Això sempre que hi hagi la majoria suficient que doni suport al projecte de llei.

Més enllà de les raons tècniques, també hi ha motivacions polítiques que estan generant un alentiment en el procés d’elaboració del pressupost. Hi ha tot un seguit de directrius que encara estan sobre la taula, pendents de decisió. De fet, el compliment de la llei de sostenibilitat ja suposa l’aplicació de criteris polítics. I després de la reunió del consell de ministres d’aquest dimecres, el ministre de Finances, Jordi Cinca, ja va assegurar que es mirarà de complir fil per randa el que diu la legislació des del primer moment. Fins i tot en aquells paràmetres que es podria fer una adaptació gradual i progressiva. El procés d’eleccions comunals també ha afectat. I com a mínim en dos sentits: una part important de l’executiu i fins i tot alguns alts comandaments tècnico-polítics han estat participant les darreres setmanes de manera molt activa en la configuració de llistes. També s’havien de tenir en compte determinades previsions en funció de les necessitats parroquialistes que entenguin els dirigents estatals que hi ha. En altres paraules, s’hi han de satisfer algú o algú altre per obtenir rèdits polítics.

Despeses i ingressos

El capítol de despeses, segons els paràmetres amb què s’està treballant, se situaria a l’entorn dels 425 milions d’euros, que és el que permetria com a màxim la ‘regla d’or’. La previsió amb què es treballa, segons fonts properes a l’executiu, és d’establir una inversió de capital propera al mig centenar de milions d’euros. Tot i això, una cosa és el que es pressuposta i l’altra el que s’acaba liquidant. També es preveuran noves contractacions, que inclouran la creació de noves places laborals. Aquest és un dels aspectes que demanden un criteri polític més elevat. Sobre la taula hi ha la possibilitat de contemplar fins a l’establiment d’una seixantena de noves contractacions. També cal veure si es deixen sense efecte les retallades salarials que es van establir el 2012 sobre les nòmines més altes -superiors als 3.000 euros- dels treballadors públics. La despesa es veu continguda, per contra, pel fet que es deixarà d’aportar des del Govern el que s’ha estat aportant aquests darrers anys per cobrir el dèficit de la CASS. I això tindrà una conseqüència directa sobre empresaris i assalariats. El pressupost per al 2016 estableix l’increment del 2% en les cotitzacions de la Seguretat Social.

Quant als ingressos, aquests no arribaran als 400 milions. Les projeccions amb les quals es treballa situarien les entrades a l’entorn dels 390 milions. I això contemplant-hi els aproximadament 25 milions que Andorra Telecom pugui obtenir de benefici aquest 2015 i que passaran directament a les arques del Govern. Com que l’executiu considera que amb el volum de reserves que té la parapública de la telefonia ja té prou marge, els guanys serviran per equilibrar la davallada que es preveu en molts capítols. L’entrada en vigor dels convenis de no doble imposició, especialment el relacionat amb Espanya, farà davallar, per exemple, la recaptació en matèria d’imposició sobre els beneficis obtinguts al Principat pels no residents. També es preveu pressupostar a la baixa l’impost de societats. Hi haurà més capítols on també es notarà la davallada. Per exemple, la recaptació derivada de la imposició indirecta sobre l’activitat bancària. Sembla lògic pensar que en això hi té una clara incidència la fugida de dipòsits de les entitats bancàries. Només cal veure com han caigut actualment els ingressos producte de la fiscalitat a l’estalvi. I només pot ser per dos motius, aquesta circumstància: o el rendiment de les inversions fetes pels clients és més baix o, directament, els clients han ‘desinvertit’ al Principat.

Un altre aspecte que també té un impacte notable sobre els ingressos són els impostos especials, sobretot el relacionat amb el tabac. Hi ha menys importació, hi ha menys recaptació. La caiguda del tabac no la compensaran els carburants. D’aquesta manera, i també en vista a l’exercici vinent, es preveu un nou increment dels tributs referents al tabac. Caldrà veure quina és la puja, perquè en funció de com quedi pot tenir un efecte directe i negatiu vers els colliters. El contracte entre els colliters i els fabricants de tabac marca un llindar tributari a partir del qual els primers perceben menys diners dels segons.

La previsió pressupostària, inicialment, no contempla ni un cèntim d’euro especial per fer front a les despeses generades per la gestió de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA). El titular de Finances ja ho va insinuar durant la roda de premsa d’aquest dimecres. Cinca va explicar que hi havia un impacte implícit que tenia repercussió en l’alentiment de la recuperació econòmica, per exemple, i tot el que això genera. Comptablement, a nivell pressupostari, diversos experts també mantenen que no cal fer cap aprovisionament davant una eventual condemna contra l’Estat per les accions judicials que estan duent a terme els accionistes majoritaris de BPA. Una altra cosa és que aquesta circumstància tingui, o pugui tenir, vaja, efectes posteriors en la liquidació. Totes les xifres que hi ha sobre la taula estan subjectes a modificacions atès que al final, en molts casos, acabaran sent les directrius polítiques el que establiran el resultat final. No obstant això, el treball està molt avançat i les decisions polítiques també atès que el propi ministre de Finances va assegurar aquest dimecres que el projecte de llei s’hauria de poder aprovar la setmana que ve.

El PS titlla d'"irresponsable" el Govern

El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup parlamentari mixt, Pere López, ha lamentat la “irresponsabilitat” del Govern a l’hora de retardar la tramitació del pressupost fins haver arribat a incomplir la llei de Finances Públiques, que estipula que el text s’ha d’enviar al Consell General abans de l’1 de novembre. Es tracta, ha advertit, “d’una situació nova” ja que mai s’havia produït, que pot tenir conseqüències polítiques però també econòmiques i que arriba en un moment especialment delicat quan Andorra centra els ulls d’organismes internacionals pel 'cas BPA' i el futur del sistema financer. El PS ha rebatut el ministre de Finances, Jordi Cinca, que dimecres havia assegurat que no era el primer cop que es produïa un retard d’aquest estil. Amb dades sobre la taula, López ha deixat clar que, des de l’aprovació el 1996 de la llei de finances públiques tots els executius havien entrat a tràmit el pressupost com a molt tard el 31 d’octubre. Enguany, a data 5 de novembre, el text no ha arribat i, de fet, el propi portaveu del Govern va reconèixer que encara trigarà uns quants dies. “Té vàries afectacions greus”, ha alertat el conseller del PS, que ha remarcat que “parlem de la llei més important que elabora el Govern, la que resumeix la seva política”. Per a López, a banda de les conseqüències polítiques i de les legals, sobre les quals ha optat per no pronunciar-se a l’espera de l’informe jurídic demanat a la Junta de Presidents, també n’hi ha “d’econòmiques” com ara “projectes d’inversió que es retarden” amb “implicacions per a les empreses”. I les més greus, ha alertat, són “les d’imatge cap a l’exterior en un moment on estem en plena observació”. Per això, ha afirmat que “és absolutament irresponsable crear un nou element d’incertesa i d’inestabilitat” i ha recordat que “l’acció arriba en un mal moment, en plena crisi de BPA i de confiança". El parlamentari socialdemòcrata ha deixat clar que no li satisfan, ni de lluny, les explicacions donades fins ara pel ministre Cinca, a qui ha retret també que no hagi comparegut davant el Consell General per informar del retard. “Ens sembla que no es diu tota la veritat i que hi ha altres qüestions que comporten aquesta situació”.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.