Espot reconeix que Europa ha proposat firmar l’acord marc aquest juny

El debat electoral organitzat per la CEA arrenca un pacte d’Estat gairebé consensuat entre totes les forces per mirar de resoldre la sostenibilitat de la CASS i posa contra les cordes el candidat de DA

-
-

Quedarà el de la televisió pública, així a l’engròs. El segon debat electoral entre els set candidats a cap de Govern ha estat menys tens que el primer. Però potser ha acabat posant una mica més contra les cordes el candidat demòcrata, Xavier Espot. De fet, una de les urpades dirigides per Eusebi Nomen ha portat el líder taronja a admetre que la Comissió Europea ha demanat a Andorra firmar el pacte marc de l’acord d’associació aquest juny. L’acte organitzat per la Confederació Empresarial (CEA) s’ha centrat exclusivament en tres qüestions: Unió Europea, fiscalitat i seguretat social. Sobre la CASS hi ha hagut una declaració d’intencions de pràcticament tots els candidats per promoure un pacte d’Estat que serveixi per buscar el camí per garantir la sostenibilitat del sistema.

Espot, que manté sempre un to cordial sense refusar respondre amb contundència quan ho creu escaient, ha tornat a rebre per totes bandes. Sobretot, per la manca d’informació que el Govern demòcrata hauria ofert en relació amb allò que s’ha estat negociant amb la Unió Europa, una situació denunciada una vegada i una altra per Josep Pintat, Pere López i Jordi Gallardo. També ha rebut de valent per no haver promogut solucions de més calat en relació amb la sostenibilitat de la CASS. En aquesta qüestió, i en general per la manca de diàleg, han estat més incisius el candidat socialdemòcrata i el liberal. El cap de cartell de DA, com ja va fer en el debat organitzat per l’associació de comunicadors (APCA), ha tornat a defensar la feina feta per l’executiu del qual ha format part i ha tornat a reconèixer alguns errors, “sobretot de comunicació”.

Espot: “El 7 d’abril caldrà confrontar dos models: un projecte que aporta per l’increment de la pressió fiscal i un altre de centrista, reformista i equilibrat, que té la mà estesa a la resta de forces”

El moment de més distensió també ha vingut també d’un suposat atac llançat, en aquest cas, pel candidat d’Units pel Progrés. Quan Alfons Clavera ha acusat Espot d’haver-li copiat el programa econòmic, i en especial el fet de desenvolupar dues zones franques, les rialles han estat atronadores. Clavera també ha remès contra Nomen pel model d’acostament amb el mercat europeu que proposa aquest darrer. I el líder d’Andorra Sobirana ha estat qui ha fet caure en la trampa Xavier Espot. Eusebi Nomen ha deixat anar un “celebro que reconegui” que Andorra s’ha compromès a firmar un acord marc inicial amb la UE. 

Davant d’això, i per rebatre el cap de cartell ‘sobiranista’, Espot no ha tingut més remei, tot i deixant clar que no hi havia compromís, que admetre que “és veritat que la Comissió Europea ens ha proposat signar un acord marc el juny”. De cop, les cares de Gallardo i, sobretot, de López, han quedat desencaixades. Era el primer cop que públicament un membre, almenys fins fa quatre dies, del Govern Martí reconeixia que les negociacions amb la UE estan tan avançada. Ho temien. Però no tenien la confirmació de primera mà. Espot, clar és, ha mirat de rebaixa la situació assegurant que el Principat ha recordat a Brussel·les que s’està immers en un període electoral i no es pot signar res.

La fiscalitat

La patronal, amb la moderació de la periodista Noemí Rodríguez, ha plantejat un debat dividit en tres blocs molt definits i limitats en el temps. Malgrat que la majoria de qüestions s’han anat entrellaçant en les aproximadament dues hores que ha durant l’acte en sí, els candidats s’han referit en primer lloc a la qüestió impositiva. Sis dels set representants polítics s’han mostrat clarament a favor de no incrementar la pressió fiscal. L’excepció ha estat Pere López que, tot i això, d’entrada, per no haver d’iniciar la seva intervenció davant l’empresariat exposant un increment impositiu, ha explicat que cal modificar la tipificació del delicte fiscal per deixar clar la frontera entre l’error involuntari i la defraudació volguda. 

López sobre la CASS i l’acció de DA: “És una autèntica negligència donar escenaris tremendistes i no prendre cap decisió”

“Hem d’assegurar-nos que l’actual fiscalitat funciona”, ha remarcat el candidat socialdemòcrata tot afirmant que en la societat andorrana també hi ha defraudadors. Aquesta afirmació tan rotunda de López li ha valgut els retrets de Pintat i el candidat de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Josep Roig, que li han vingut a qüestionar que parlés amb tanta ‘alegria’. El fet que Pere López ja hagués reconegut dilluns que la seva formació pretén promoure canvis en la llei de societats i en l’IRPF per fer tributar els dividends que reben les persones físiques o aplicar un 20% de retenció als salaria de més de 144.000 euros anuals ha portat en el ‘resum final’ del debat de Xavier Espot a assegurar que el 7 d’abril caldrà “confrontar dos models: l’increment de la pressió fiscal” que ha atribuït al PS o un projecte “centrista, reformista i equilibrat” que seria el demòcrata amb “la mà estesa a la resta de forces”.



Roig ha assegurat que no és el moment d’apujar impostos, Clavera ha tornat a insistir en la necessitat de crear zones franques lliures d’aranzels, Pintat pretén incentivar el teixit productiu per generar més riquesa, Espot és clar que no vol tocar la pressió fiscal (“no augmentarem els impostos ni crearem noves figures impositives; no entenem que la nostra fiscalitat sigui injusta o poc progressiva” ha deixat anar en contraposició amb López, que ha insistit que cal que els que més guanyen més paguin i no paguin fugir d’estudi com passa ara gràcies a algunes exempcions o tipus legals previstos). Gallardo tampoc no vol més pressió fiscal. “Hem entès perfectament que la fiscalitat no pot augmentar”, ha afirmat el cap de llista liberal en resposta a les demandes llançades a l’inici del debat i a mode de presentació per part del president de la patronal, Gerard Cadena, que ha reclamat que la pressió fiscal no superi el 25% global tot recordant que ara ja s’està al 24%. Gallardo, però, si ha deixat entreveure que caldrà introduir alguns avantatges fiscals o incentius per compensar el fet que més aviat o més tard caldrà incrementar l’aportació a la CASS. 

Gallardo: “No pot ser que ara diguin que ho canviaran tot quan durant vuit anys ha faltat diàleg, consens i una escolta activa a sectors com l’empresarial”

I Nomen, Nomen ha tornat a alertar sobre el fet que un acord d’associació amb la UE tal i com esta plantejat portarà un IVA del 15%. I novament Josep Roig ha sortit a desmentir-lo sense ni citar-lo directament ni dirigir-s’hi. Ara, el candidat progressista ha posat de relleu el malestar que sent a l’hora que “certs lobbys generen dubtes” quan “Andorra no està de cap manera negociant la seva adhesió a la UE. L’acord d’associació és una cosa ben diferent que no comporta haver d’assumir la fiscalitat”. Nomen ha plantejat aplicar una exempció de deu anys d’IRPF per les grans fortunes foranes que es vulguin implantar al Principat. És a dir, que no hagin de tributar durant una dècada per aquelles rendes que obtinguin a l’estranger.

Pintat, després de retreure a López, com s’ha dit, que parlés obertament de defraudadors, ha lamentat la inseguretat jurídica que a parer seu hi ha al país. “La gent va amb bona voluntat”, ha dit. El problema ve, segons el candidat de terceravia, quan es volen fer lleis de pressa i corrents i després cal modificar-les. “Primer ens hem de posar d’acord per saber on volem anar”, ha afirmat el polític lauredià, en una premissa que també aplica per, exemple, per negociar amb Brussel·les. I mentre Espot es mostrava “preocupat per algunes propostes electorals” i citava clarament les del PS, el seu contrincant socialdemòcrata li responia que “els que més tenen paguen 0, que per a nosaltres és inacceptable, i després no té 50.000 euros per pagar tractaments pedològics” per a la gent gran.

El cas de la CASS

El segon bloc de debat o exposició, perquè en moltes ocasions ha estat més un acte expositiu que un debat, cosa que ha fet rebaixar en certa manera alguns amperes respecte de dilluns, s’ha centrat la Seguretat Social. El socialdemòcrata Pére López ha estat el primer en reclamar “arribar a acords perquè hi hagi un compromís” que faci que una vegada hi hagi Consell General i Govern nous s’abordi la situació de la CASS per garantir-ne un llarg i sostenible futur. En el transcurs de les diverses intervencions ha quedat clar que Gallardo i Espot s’apuntaven a un pacte d’Estat que la majoria dels candidats ha retret a DA haver anunciat i no haver respectat. També Roig s’hi ha apuntat i Pintat en menor mesura, encara que ha estat el més clar en demanar-se: “La CASS és sostenible? No. Com es fa per solucionar-ho? Generar riquesa.” 

Pintat sobre la UE: “Cerquem unitat en tots aquests temes i passem una sola veu totes les forces de l’arc parlamentari i els sectors empresarials”

Qui se n’ha desmarcat clarament d’una solució global consensuada i ho ha fet amb una de les aportacions que també ha fet trencar una mica la rigorositat de la sala ha estat Eusebi Nomen. El líder d’Andorra Sobirana, que ha alertat també de l’impacte que en matèria de Seguretat Social suposaria un acord d’associació amb la UE, que a parer seu faria disparar la contribució a la CASS fins al 35%, ha afirmat que “quan un no té solucions, es fa un pacte d’Estat o una taula. I vinga canapès i poca cosa més”. D’una manera o una altra, la immensa majoria de candidats ha retret a Espot que el Govern del qual ha format part no hagi actuat més decididament en resoldre el problema de la Seguretat Social.



En principi, segons que han coincidit la immensa majoria dels caps de llista, hi hauria d’haver marge de maniobra per intentar contenir la despesa sanitària i, per tant, buscar solucions per a la branca general. El progressista Roig ha alertat que de cap manera, però, es poden reduir prestacions. Una altra cosa és la sostenibilitat de la branca jubilació. El futur de les pensions. I aquí fins i tot el propi Espot, que ha defensat les darreres reformes legislatives “quirúrgiques”, ha reconegut que el “gruix del problema encara s’ha d’afrontar”. Això li ha valgut que Pere López li deixés anar un: “És una autèntica negligència donar escenaris tremendistes i no prendre cap decisió”.

Oooooh Europa!

I amb les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea s’ha tancat el debat. Com s’està evidenciant durant el que portem de campanya, hi ha el model Nomen, que no passa estrictament per Brussel·les. I el model de la resta, que sota diferents paràmetres ja donen per bo negociar un acord d’associació. I dins d’aquests hi ha DA i la resta de forces amb representació parlamentària. I Clavera seria en aquest cas la tercera via dels que volen un acord d’associació. De fet, el bloc europeu, que ha transpirat durant tot el debat, ha deixat una mena d’enfrontament inèdit fins ara entre el cap de cartell d’Units pel Progrés i el candidat a cap de Govern d’Andorra Sobirana. Clavera ha assegurat amb rotunditat que el model que planteja Nomen en relació amb Europa “no és vàlid”. Matem aquí la qüestió i els models. Nomen, ja ho va dir dilluns, és partidari de deixar fer el Regne Unit amb Europa i després aprofitar com quedi la situació per tal que Andorra pugui seguir el camí.

Roig: ““Volem influir, incidir en el país. Aportar una millora social a un país progressista, amb una economia forta, diversificada, encarada a les persones i oberta a Europa”

“No ens precipitem”, ha tornat a reclamar un Nomen que diferencia entre els que volen “una Andorra presonera” d’Europa i l’Andorra sobirana que ell representa. L’exconseller general és partidari de negociar un pacte de lliure comerç adhoc. I aquí ha estat quan ha saltat Clavera que ha recordat que el Principat és un país importador i no pas exportador i, en conseqüència, un acord de lliure comerç “no va ni amb rodes”. De fet, tampoc agrada a Xavier Espot que es posi de model el Regne Unit, on, ha afirmat, es van seguit plantejaments “populistes i demagògics”. En aquest tram és quan al candidat de DA no li ha tocat més remei que admetre la mala comunicació feta sobre les negociacions amb Brussel·les. I abans d’haver d’admetre per sorpresa de gairebé tothom que Europa ha demanat a Andorra signar l’acord marc el juny, ha hagut de sentir una bona filera de retrets de la resta de candidats.

Potser López i Gallardo han estat els més sintètics i reiteratius. Però Pintat, quan s’hi ha posat, ha pentinat el candidat taronja. El candidat socialdemòcrata ha parlat “d’engany a la ciutadania” i “d’obsessió del cap de Govern” actual de tirar endavant acords sí o sí. I això que Espot encara no havia fet el reconeixement que ha acabat fent. Pere López ha afirmat que “si algú vol estar preocupat té motius”. Com Gallardo, López ha defensat un acord amb la UE, sí, però amb unes formes diferents a les emprades pels demòcrates. I amb un canvi de negociadors. “Si DA continua sent l’interlocutor serà impossible desfer les posicions ja pactades”. I una mica aquest ha estat l’argument de Pintat. El líder de terceravia reclama començar de nou la negociació. 

Nomen: “Quan un no té solucions, es fa un pacte d’Estat o una taula. I vinga canapès i poca cosa més”

És a dir, debatre primer una posició interna, saber què es vol d’Europa, consensuar les necessitats, i després anar-ho a defensar a Brussel·les, un posicionament certament compartit, almenys per assentiment, per un Clavera que, com dilluns, ha tornat a insistir que a Europa “hi hem d’anar a guanyar”. Pintat ha retret a Espot que “dóna per fet que el que s’ha negociar queda consolidat”. I això és el que no pot acceptar el polític lauredià. “Cerquem unitat en tots aquests temes i passem una sola veu totes les forces de l’arc parlamentari i els sectors empresarials”. Espot ha replicat amb una frase feta dels propis negociadors europeus: “No hi ha res acordat fins que està tot acordat” per tal de negar que hi hagi res tancat del tot. 

El candidat demòcrata ha defensat el resultat de la negociació en la primera de les llibertats ja tractades, la de mercaderies, i ha assegurat que Andorra no n’està negociant cap més, de llibertat. Que abans de negociar es posen damunt la taula les línies vermelles infranquejables -i en aquestes hi ha força coincidència: manteniment de quotes, cabal comunitari assumible; política fiscal que quedi al marge; i que Andorra Telecom i FEDA puguin seguir sent monopolis- i després s’estudia tota la legislació de referència europea abans d’entrar, suposadament en l’estira-i-arronsa. “No hi ha cap pacte ocult”, insistia Espot. “S’ha anat massa lluny”, s’exclamava López. “No és creïble”, reblava Gallardo cap al candidat demòcrata. 

Clavera a Espot: “Ens han copiat el nostre programa econòmic, sobretot la proposta de crear dues zones franques lliures d’aranzels”

“No pot ser que ara diguin que ho canviaran tot”, es queixava el líder liberal tot retraient a Espot i als demòcrates que “ha faltat diàleg, consens i una escolta activa a sectors com l’empresarial.” I amb la demanda del vot per part de qui ho ha volgut fer, ha finalitzat el debat. Amb un matís. Totes les forces han demanat el vot, s’han explicat, i han fet l’últim prec davant la possibilitat més o menys hipotètica de poder governar. L’únic que ha deixat clar obertament que no pensa en manar ha estat el progressista Josep Roig. “Volem influir, incidir en el país. Aportar una millora social a un país progressista, amb una economia forta, diversificada, encarada a les persones i oberta a Europa”.

Comentaris (7)

Trending