Victòria ‘in extremis’ d’un MoraBanc que s’aferra a la salvació (73-71)

Fins als compassos finals d’un duel ple d’errors per totes dues bandes, l’equip que entrena ara Óscar Quintana no s’ha pogut posar al davant, però al final ha capgirat un matx que el Burgos havia arribat a dominar de catorze punts

Els jugadors celebrant el triomf al final dels 45 minuts.
Els jugadors celebrant el triomf al final dels 45 minuts. Toni Solanelles

Quan s’està enfonsat, de ben segur que el que menys compta és la qualitat del joc. Perquè si damunt el parquet de la ‘Bombonera’ n’hi ha hagut algun, de joc, aquest ha estat el dels disbarats. Així, el que val, i val de veritat, és el triomf. Encara que sigui a la pròrroga i gràcies a un bàsquet de Tunde que ha acabat caient dins la xarxa plorant. Gairebé sense voler-ho. ‘In extremis’ els homes que ara entrena Óscar Quintana han assolit un triomf del tot necessari (73-71).

Necessari per aferrar-se a la salvació. Necessari per netejar la ment. Per mirar de fer passar a millor vida els fantasmes que acompanyen des de fa setmanes un MoraBanc que va creure al final una mica més que el seu rival, que va arribar a tenir catorze punts de marge durant algunes fases del partit i que gairebé sempre va tenir el matx sota control. Però els de Paco Olmos, que tampoc no han fet un bon matx, s’han acabat adormint. I pagant la relaxació, la confiança abans d’hora. I això ha servit al MoraBanc, primer, per forçar la pròrroga i, després, per vèncer plorant.

De bon inici es notava què es jugaven els dos equips. Nervis, tensió. Errors no forçats. Un pelet més en el bàndol local que en el cas dels castellans. El Burgos jugava ben obert, buscant tirs de llarga distància que ben aviat ha trobat. Amb molta feina, i gràcies a bàsquets, primer, de Tunde i Paulí deixant la pilota damunt el cèrcol, i després un triple de Crawford, el MoraBanc ha passat al davant (7-5). Tot just s’havien jugat quatre minuts.

RS448899 2022 04 24 Morabanc   San Pablo Burgos (Martin Imatge) 4205
Tunde ha fet el darrer bàsquet del partit.| A. MARTÍN / ACB PHOTO

A partir d’aquí ha arribat el primer embús clar dels tricolors. Mala selecció de tirs, alguna que altra decisió arbitral controvertida i, sobretot, major intensitat castellana. Tot plegat, i quan ja havien rodat del tot les dues banquetes, ha fet que el Burgos agafés una còmoda diferència. Ni el temps mort sol·licitat per Óscar Quintana (amb 7-14 al marcador) ha servit de gran cosa. Fins a dotze punts de marge han assolit els de Paco Olmos (7-19).

Miller-McIntyre, clarament afamat i revolucionat, ha trencat el parcial en contra després de ser objecte de diversos barrets. S’acabava el primer quart. “Ens en sortirem”, clamava l’ex-ministre Joan Martínez Benazet durant la primera temporada després que el club el fes soci d’honor en reconeixement a la seva tasca al capdavant del departament de Salut durant la pandèmia. Però el camí no semblava el millor. Pintaven bastos, sincerament. No és que el San Pablo fes res de l’altre món. És que el MoraBanc tornava a ser la caricatura d’altres enfrontaments.

Nacho Llovet en tornava a ser un viu exemple. Descentrat, erràtic. Ni els àrbitres ni deixen passar una. I catorze punts amb més de quinze minuts de joc per a un equip que se’l pressuposa professional i d’alt nivell era un clar indicatiu del nivell. En fi, sort que els castellans, com Alex Renfroe, també perdien pilotes quan el més fàcil, aparentment, era alçar-se i anotar dos punts plàcidament. En alguns moments el partit semblava un concurs per triar ‘mister dolent’. Àrbitres inclosos.

Oriol Paulí mira de fer jugada.
Oriol Paulí mira de fer jugada.| TONI SOLANELLES

La pilota cremava. Errors constants. Per una banda i per l’altra. Tirs dignes de pati d’escola. Passades al pitjor enemic. Un desastre. I en aquest mar d’aigües encrespades, el Burgos anava administrant la seva renda, sempre al tomb dels deu punts. Un triple de Clemmons ha trencat una sequera notable dels dos conjunts per situar en el marcador la màxima diferència castellana (18-34). Ni Cline ni Franke. Res. Reforços molt justets, si reforços se’ls pot dir. Tots plegats, sumant vint punts en tota una primera part.

DESCANS

Massa poc, molt poc, gairebé res, per intentar guanyar un partit clau. Un més. I el Burgos, que se n’ha anat als vestidors amb dotze punts, que no eren pas pocs veient el que ha tocat veure, de renda. Si el marcador al descans era alarmant. Més ho eren encara les sensacions. Quin patir, quina cosa. Quin horror, diguem-ho pel seu nom. L’arrencada de la segona part no ha estat gaire millor. Que un parell de triples de Codi Miller-McIntyre han semblat animar la parròquia? Cert. Però el Burgos tampoc abaixava els braços.

I els àrbitres, diguem-ho també, anaven fent el seu propi partit. Si Hannah anotava un triple, Nikolic responia de la mateixa manera. En un atac d’intensitat energètica per totes dues bandes, i enmig d’una cridòria notable, després d’una semi errada resolta positivament de Nacho Llovet, Paulí s’ha penjat del cèrcol rival per posar el 40-49 al marcador (ja s’havia arribat en menys de set minuts a fer tota la producció ofensiva dels vint minuts anteriors) i ha obligat Paco Olmos a demanar un temps mort.

IMG 3923
Franke llança per forçar la pròrroga. | TONI SOLANELLES

L’Andorra, amb el suport de la grada, ha començat a collar una mica més en defensa. Sense que res fos flors i violes, però semblava que les prestacions del MoraBanc havien pujat una mica. Potser només una mica. Ara bé, si Renfroe havia de jugar la darrera possessió del tercer quart, no només se la jugava. També l’anotava (42-52). S’entrava a la recta final. Els deu minuts finals. Sempre amb el MoraBanc a remolc. Però amb unes sensacions uns pèl millor. Només un pèl.

Renfroe ha estat l’encarregat de fer els primers punts del Burgos al darrer quart. Mala peça al teler. La resposta, però, l’ha donada Franke amb un triple més addicional (46-55). Un parell de bàsquets amb sort dels tricolors i un parell, també, de faltes en atac xiulades als castellans han posat el que durant molta estona havia estat la distància més curta (50-55). I una esmaixada estratosfèrica de Miller-McIntyre encara ha escurçat més la distància (52-55).

Quedaven sis minuts llargs, i Nnoko, també penjant-se del cèrcol, ha tallat la ratxa local. Ara era el MoraBanc qui més ficat en el partit estava. Dinàmica positiva, si es podia dir així. Arribava el moment del tot per tot. I un triple d’Eddie ha caigut com una galleda d’aigua glaçada (54-60). En la següent jugada, els locals han tornat al joc dels disbarats viscut durant molts minuts del partit. I en la següent, encara, tres quarts del mateix. Ja ho provava, ja, el MoraBanc. Però ni Paulí ni tampoc Crawford.

ERRORS, ENCERTS

I tot i agafar rebots ofensius, s’acabava perdent la possessió no de manera incomprensible, però sí producte d’aquell mal que és estar enfonsat en la misèria. O gairebé. I si el MoraBanc errava, també ho feia el Burgos. Però si hi havia encert, l’encert era també a parts iguals. Eddie ha replicat un bàsquet de Crawford, ara sí, i Philip ha fet el mateix amb un triple de Hannah (59-65). No hi havia manera d’acostar-se més. Menys encara de passar al davant.

IMG 3947
Óscar Quintana donant instruccions. | TONI SOLANELLES

Quedaven menys de noranta segons de temps reglamentari quan Óscar Quintana ha cridat els seus homes a files. Temps mort. Les instruccions no han funcionat. Massa por, poc encert. Però el Burgos s’ha adormit en la següent acció i ho ha aprofitat Miller-McIntyre per robar la bimba i situar el 61-65 al marcador a manca de 34 segons. Traient de fons, els de Paco Olmos han perdut la bola. Tot plegat per mantenir una mica més la incertesa, per alimentar l’esperança d’una remuntada andorrana in extremis. Fins a quatre llançaments calia fer perquè Paulí, tot força, punt d’honor, implicació, posés el 63-65 a l’electrònic. Quedaven 24 segons per jugar-se. Una possessió. I era per al Burgos.

El MoraBanc ha forçat una falta a manca de deu segons, i en la següent acció Eddie ha relliscat i ha perdut la pilota. Els tricolors tenien sis segons per forçar la pròrroga. Fins i tot per guanyar. Franke, per pocs centímetres, només ha pogut forçar el temps extra. Però l’ha forçat entre el convenciment de part de la grada que era un triple que donava la victòria. No. No ho era. L’exterior holandès era dins el perímetre dels 6,75. Calia jugar cinc minuts suplementaris.

PRÒRROGA

L’arrencada del temps extra ha servit per veure, d’entrada, l’eliminació de Clevin Hannah. L’americà l’ha discutit, però li han assenyalat la cinquena falta que ha permès el Burgos tornar-se a avançar (65-67). L’intercanvi de bàsquets ha servit perquè el MoraBanc es posés, per segon cop fins llavors, al davant en el marcador. El triple de Paulí ha fet efecte (70-69). I el català ha afegit després un punt més des del tir lliure. El segon l’ha errat. A punt ha estat de recuperar una nova possessió el conjunt local. Però no ho ha aconseguit. Sí després d’un triple errat de Benite.

L’alegria ha durat poc, però. Codi Miller-McIntyre ha perdut la pilota abans de passar a camp contrari i Eddie fàcilment s’ha penjat de la cistella. De ben poc ha anat que el MoraBanc no torna a perdre la bimba. Miller-McIntyre ho ha salvat com ha pogut, i Tunde ha anotat plorant després d’un rebot capturat més a l’estil handbol que una altra cosa. I els àrbitres xiulant per vídeo. Perquè l’‘instant replay’ era una constant. Una vegada i una altra els col·legiats acudien al suport videogràfic.

I gairebé de pel·lícula ha estat com els burgalesos no han aprofitat la seva darrera possessió. Nnoko ha clavat un primer tir al ferro i el següent, que tampoc havia entrat, ja estava fora de temps. Feia bo el cop de dit de Tunde que, plorant plorant, havia suposat segons abans un 73-71 que esdevindria definitiu entre la bogeria local que es desfermava. Com si s’hagués guanyat la lliga. Calia desembussar els mals esperits, això era obvi.

Joan Martínez Benazet saludant al públic després de ser distingit com a soci d'honor.
Joan Martínez Benazet saludant al públic després de ser distingit com a soci d'honor.


FITXA TÈCNICA

MORABANC ANDORRA (73): Hannah 13, Paulí 12, Crawford 5, Tunde 6, Llovet 2 -cinc inicial-, Cline 2, Jelinek 7, Miller-McIntyre 18, Diagne, Franke 8, Arteaga. 10 d’11 llançaments lliures; 18 de 41 tirs de dos; 9 de 32 triples; 39 rebots (25+14); 19 faltes, un eliminat: Hannah

HEREDA SAN PABLO BURGOS (71): Renfroe 5, Philip 13, Benite 10, Eddie 12, Nnoko 8 -cinc inicial-, Nikolic 5, Clemmons 8, Salash 3, Rabaseda 5, Garcia. 8 d’11 llançaments lliures; 15 de 26 tirs de dos; 11 de 33 triples; 39 rebots (32+7); 21 faltes

Àrbitres: Peruga, Padrós, Martínez

Parcials: 9-19; 20-32; 42-52; 65-65; 73-71



 

Etiquetes

Comentaris

Trending