O això almenys és el que ha semblat en alguns moments i el que ha denunciat obertament el mànager del club, Francesc Solana, només acabar el partit. Sense embuts, l’ex-jugador i actual -des de fa ja moltes temporades- màxim executiu del MoraBanc ha assenyalat l’àrbitre Carlos Cortés com a un dels responsables de la derrota andorrana a València. Solana ha acusat sense dubtar-ho el col·legiat de no tenir cap respecte pel club del Principat. Tot i això, mai no ha tingut l’equip d’Óscar Quintana la victòria ben bé a l’abast, però mai ha estat descartat del tot per guanyar a València.
Però el conjunt no té la solidesa d’altres temporades. I quan només val el triomf, sovint és més complicat guanyar. Contra el Burgos hi va haver miracle. Però amb els valencians s’ha trencat l’efecte Quintana. A més, al llop magre tots els gossos li borden. Que és allò del gos i les puces. I l’arbitratge qüestionat pel club de la Baixada del Molí. Ara, amb la semifinal de l’Eurocup pel mig, el partit de dissabte vinent a la ‘Bombonera’ contra el Fuenlabrada serà decisiu. Del tot. Fins i tot pot ser ja definitiu.
I això que a la Fonteta els andorrans han començat bé. Però millor s’ha posat en marxa encara el jove Jaime Pradilla. De fet, els primers compassos del matx han estat un estira-i-arronsa entre el MoraBanc i l’exterior del València, autor dels set primers punts de l’equip de Joan Peñarroya. Els tricolors dominaven. Marcaven el compàs (7-11). Però Peñarroya ha sol·licitat un temps mort i a partir d’aquí els taronges han canviat la dinàmica. I amb un encert més coral en atac i el domini del rebot han passat al davant dominant més damunt el parquet que en el marcador (13-11).
Només un triple de Diagne ha permès el MoraBanc escenificar una mini reacció. Tan mini perquè no ha servit de gran cosa. Si el primer quart ha acabat amb uns visitants fluixets, pitjor encara ha estat l’arrencada del següent període (19-14). Els andorrans hi posaven esforç. Però no arribaven a bon port. Quan no perdien una pilota, deixaven escapar un rebot. I quan no cometien una falta no forçada que permetia el València o bé llançar des del tir lliure o bé disposar de segones opcions.
Tres llançaments lliures anotats per Hanlan han posat la diferència màxima fins llavors a favor de qualsevol dels dos equips (22-16). La distància entre els uns i els altres es concretava en petits detalls. Quan el MoraBanc ha estat capaç de trenar tres bones jugades amb Tunde de protagonista, l’Andorra ha empatat (22-22) i han obligat Peñarroya a sol·licitar un altre temps mort. Faltaven cinc minuts per al descans.
El control del rebot ha tornat a donar aire als valencians. Un triple d’entrada, un parell de tirs lliures després, han tornat a situar el València al davant. Quatre punts de marge (30-26). I encara el segon encert del jove Millán Jiménez des de més enllà de 6,75 davant un MoraBanc ara passa individualista, ha obligat Óscar Quintana a parar el partit (33-26). Cert que Miller-McIntyre ha trencat la ratxa local. Però l’intercanvi de bàsquets ha continuat. I el domini rebotador valencià també. Fins al descans (36-30).
SEGONA PART
La segona part s’ha iniciat amb un MoraBanc sensiblement més endollat. Però encara amb un intercanvi de bàsquets i un desencert des de la distància dels de Quintana, el València es mantenia al davant (44-38). No hi havia manera de canviar la dinàmica. Però els locals tampoc no trencaven el matx. Més aviat el contrari. Una antiesportiva de Dimitrijevic ha donat l’opció als andorrans de passar al davant. Però el triple de Diagne que ho hauria fet possible (46-44) no ha entrat i en les jugades següents, finalment Halan ha tornat a donar un respir als seus (50-44) després que Labeyrie aprofités un dels dos tirs lliures de què ha disposat.
El MoraBanc semblava haver entrat en un atzucac. I el València ho aprofitava amb un altre triple. Ara de Dubljevic. El 53-44 era la màxima diferència fins al moment per als locals. La manca d’encert andorrà era total. Encara bo de quatre punts seguits de Diagne (53-48) als quals els ha seguit un triple de Crawford només iniciar-se el darrer quart per tornar ajustar el marcador (53-51). I encara un bàsquet de Paulí després d’aprofitar un refús posterior a un error d’ell mateix ha posar l’empat al marcador.
Semblava impossible. Però és que l’equilibri, les anades i vingudes en el marcador, eren més sovintejades del que semblava. I encara una altra cistella de l’exterior català del MoraBanc, ara amb addicional inclòs, ha permès els andorrans passar al davant després de molts, moltíssims minuts. Però l’Andorra no ha sabut consolidar la renda mínim. Ben al contrari. Un seguit d’errors encadenats -nous rebots cedits, una pilota perduda…- ha tornat el València al davant (62-56). Quintana ha cridat a files els seus per esbroncar-los. Per reclamar-los concentració.
La reacció ha arribat amb un triple (Miller-McIntyre) i un bàsquet de Tunde. Però el MoraBanc era massa poc constant. Massa tendre. Massa erràtic. I al València li costava massa poc obrir forat. Pim pam i nou punts de marge. Minuts d’estira-i-arronsa. Però sempre amb els taronges al davant. Amb 75-66 al marcador, Hannah ha decidit que era el seu moment. I amb dos triples seus i un bàsquet de Cline ha tornat l’emoció (76-74). Quedava poc més d’un minut. I entre crítiques a l’arbitratge i una tècnica al mateix Hannah han acabat aclarint el camí dels valencians cap al triomf i del MoraBanc… cap al descens.
FITXA TÈCNICA
VALÈNCIA BÀSQUET (81): Van Rossom 7, Hanlan 6, Pradilla 7, Labeyrie 3, Tobey 11 -cinc inicial-, López Aróstegui 10, Dimitrijevic, Rivero 10, Claver, Dubljevic 19, Jiménez 6, Ferrando 2. 24 de 30 tirs lliures; 18 de 34 llançaments de 2; 7 de 27 triples; 42 rebots (24+18), 17 faltes
MORABANC ANDORRA (76): Hannah 9, Paulí 9, Crawford 7, Cline 9, Tunde 14 -cinc inicial-, Llovet 2, Miller-McIntyre 15, Diagne 7, Franke, Jelinek 2, Nakic 2, Arteaga. 9 d’11 tirs lliures; 23 de 40 llançaments de 2; 7 de 27 triples; 31 rebots (18+13); 24 faltes
Àrbitres: Cortés, Sánchez, Mendoza
Parcials: 15-14; 36-30; 53-48; 81-76
Comentaris