Riva ha explicat, en el marc de la compareixença per anunciar les subvencions públiques a l’esport, que la trobada serà un primer punt d’intercanvi d’informació i de reflexió en vista a trobar solucions per eradicar una problemàtica que va molt més enllà dels terrenys de joc i que acaba malmetent la imatge del futbol andorrà i de l’esport en general, tal i com d’una manera o altra ha recordat la titular d’Esports en funcions, que ha fet esment, també, al fet que alguns dels incompliments dels clubs amb més dificultats aquest any han acabat judicialitzats.
La ministra ha deixat clar que la FAF té la seva pròpia autonomia per adoptar mesures però que la reunió es per valorar la situacions que els clubs “han de complir” i si “s’alerta una possibilitat d’introduir-hi millores”. Alhora, ha avisat Sílvia Riva, des del moment que un club esdevé empresa hi ha “altres departaments” més enllà de la FAF o Esports que es troben implicats en tot plegat. Des d’Immigració a la CASS, per posar dos exemples. S’ha de mirar si una nova estructura en relació amb les entitats que “funcionen malament” podria facilitar l’acompliment dels compromisos.
Avançar, però, decisions o solucions jurídiques, ha admès la ministra, es fa hores d’ara difícil. Posar sobre la taula la conversió a societat anònima esportiva dels clubs de futbol de la primera divisió almenys pot ser una proposta. Però entre el diàleg com a punt de partida a adoptar l’obligatorietat esmentada “hi ha distància”, entre altres coses perquè si la voluntat de les persons que configuren la junta directiva no és complir, la fórmula jurídica que s’adopti no és tan important.
O com ha dit Riva, “si tenim clubs que acompleixen les seves obligacions i funcionen de manera correcta aquest no seria element decisiu”. Cal, doncs, començar a compartir informació i analitzar l’escenari en què es troben algunes entitats futbolístiques del país. I a partir d’aquí, una primera proposta pot ser introduir “altres mecanismes de control pressupostari i de les obligacions mensuals i no haver d’esperar quatre mesos” per saber que hi ha qui no cobra o qui no cotitza des de fa tot aquell temps.
Comentaris (6)