La factura de FEDA més baixa al juliol d’una llar ha estat de 8 euros i la més alta de 3.000

La parapública ha participat en la 36a Jornada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, que enguany tracta de les desigualtats al Principat i la directora de Sostenibilitat, Comunicació i Clients, Nerea Moreno, ha parlat de la pobresa energètica

Comentaris

Nerea Moreno durant la ponència de FEDA a l'UCE
Nerea Moreno durant la ponència de FEDA a l'UCE

La Societat Andorrana de Ciències (SAC) celebra aquest dissabte la Diada d’Andorra a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent amb el tema ‘Andorra i la desigualtat’. Un dels aspectes on es veu la desigualtat és en la pobresa energètica, on hi ha famílies que pràcticament no poden endollar res i d’altres que es poden permetre tenir molts aparells actius a la vegada.

Un dels exemples clars de desigualtat al món i també a Andorra es pot trobar en el consum de l’electricitat. La directora de Sostenibilitat, Comunicació i Clients de FEDA, Nerea Moreno, ha ofert la seva ponència en què ha parlat en la desigualtat que genera la pobresa energètica. Ha manifestat que “un preu assequible per a un servei essencial limita la pobresa energètica i les desigualtats, però amb això no n’hi ha prou”.

Ha posat en relleu que aquest passat mes de juliol “el client domèstic de FEDA que menys ha consumit, ha gastat 70 kWh en tot el mes, i el que més, n’ha consumit 14.000, cosa que per si sola ja mostra una desigualtat evident”. Considera que “la primera persona deu viure en un pis petit, té una potència contractada baixa, i el seu consum equival, com a molt, a l’ús de les bombetes, la connexió permanent de la nevera i l’ús de la cuina o altres petits electrodomèstics de forma no simultània. Aquesta família no té aire condicionat a casa i no fa servir el forn i la rentadora alhora”. Aquesta llar ha pagat una factura de 8 euros que, a més, s'acull a una tarifa bonificada.

Per la seva part, “la segona casa té un consum amb el qual es pot abastir una llar de grans dimensions, amb aire condicionat engegat de forma permanent, ascensor, grans pantalles i dispositius, càrrega de vehicle elèctric, termòstat i tots els electrodomèstics funcionant alhora i sense cap limitació”. En aquest cas, el rebut de la llum ha estat de 3.000 euros.

La variació és més elevada a nivell econòmic que no pas en el del consum. Mentre el primer es multiplica per 375 i el segon ho fa per 200. Moreno ha defensat que a Andorra les tarifes elèctriques són més competitives que als països de l’entorn. Mentre que al Principat, el preu mitjà del kWh per a un consumidor mitjà és de 15 cèntims, al conjunt de la Unió Europea, és de 27 cèntims, gairebé el doble.

LA GUERRA D’UCRAÏNA I L’ESTALVI

Moreno s’ha referit a l’esclat de la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica. “L’escassetat energètica ha mostrat com els pics de consum han fet multiplicar els preus i això ha fet evident que l’estalvi energètic és clau per poder mantenir unes tarifes elèctriques competitives”, ha exposat. Afegeix que “com més energia consumim, més cara és, i per això si fomentem l’estalvi, la demanda d’energia del país es redueix, el preu de compra d’energia baixa i afavorim que es puguin mantenir tarifes competitives per a tothom, sense necessitat de subvencionar l’energia”.

“Ni es pot fomentar l’estalvi posant unes tarifes exagerades, ni es pot afavorir l’accés universal rebaixant-les de forma generalitzada”

El repte en aquest àmbit, exposa, és que les tarifes siguin competitives i que tinguin més facilitats per a les persones amb dificultats econòmiques i que consumeixen poc i que alhora siguin mínimament desincentivadores per a les persones que consumeixen en excés. “Ni es pot fomentar l’estalvi posant unes tarifes exagerades, ni es pot afavorir l’accés universal rebaixant-les de forma generalitzada”, ha emfatitzat.

FEDA i Govern han posat en marxa els darrers anys mecanismes contra la pobresa energètica per garantir que no es talli l’electricitat a cap persona en risc de vulnerabilitat; o com la tarifa bonificada, que redueix l’import a pagar a les persones que perceben ajudes socials, i que ja tenen unes 700 famílies.

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

La directora de Sostenibilitat, Comunicació i Clients de FEDA també ha exposat les desigualtats que presenta la transició energètica. Les persones més vulnerables són les que tornen a tenir més problemes perquè “les que viuen en pisos de lloguer, antics i amb ingressos justos no poden invertir en cap d’aquestes oportunitats que planteja la transició energètica i tot el que poden fer per rebaixar la seva factura elèctrica és restringir el consum”.

Per aquest motiu, considera que cal que els beneficis de la transició energètica es facin extensius al total de la població. “Ja sigui incrementant les subvencions, perquè els llogaters es beneficiïn de les ajudes a l’aïllament, o dedicant-ne una part exclusivament per a ells; ja sigui vinculant les ajudes de la transició energètica al fet d’oferir pisos de lloguer a preu assequible, o de qualsevol altra manera, però en cap cas conformant-nos amb el que ja fem, perquè sempre es pot fer més”, ha conclòs.

 

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending