Els treballadors fa poc encara que han hagut de fer gestions judicials en el marc de la fallida. De moment, l’intent de venda d’actius de Grusep queda més en intent que res més. Certament, tot allò que tenia l’empresa és, segons les fonts consultades, “molt poc atractiu”. I el forat que va deixar és molt gran -encara que ni de bon tros comparable al de la constructora esmentada- pel poc muntant que es pot mirar de recuperar. Això sí, judicialment s’estan fent les reclamacions que pertoca suposadament perquè Grusep pugui cobrar aquells deutes que ella havia contret també. Però ja se sap que quan van maldades, hi van de veres i del tot.
Els treballadors maleeixen els ossos de tot plegat. I encara ara no entenen com al seu dia l’administració va poder donar a l’empresa el crèdit tou que ha quedat a deure també. De vigilants, de treballadors, Grusep en tenia una bona estiva. Una vintena com a mínim. El que passa és que no pas tots estaven a jornada completa. Ni havia que sols feien hores i, per tant, percebien la remuneració en funció de la feina que havien fet. De les hores de vigilància dutes a terme.
Una sisena part, més o menys, del passiu de Grusep és la reclamació estatal. Al seu dia, el crèdit tou concedit va ascendir a 109.080, 33 euros, dels quals la companyia de seguretat no va retornar ni un euro. Per fer-ho encara més embolicat tot plegat, una persona física i una de jurídica lligada a aquesta empresa de seguretat van arribar a ser al seu torn sòcies de la societat que planerament es coneix com Ambulàncies Carlemany, una de les integrants de la UTE que acabaria assumint i, de fet, assumeix, la concessió del transport sanitari.
Comentaris (13)