- El Tribunal Constitucional acaba d’inadmetre a tràmit un recurs d’empara de dos agents que en nom del col·lectiu denunciaven les vulneracions que al seu parer suposaven les sentències d’instància
- Els professionals de la Duana discuteixen des de fa temps que mai no hagin rebut el complement que va preveure el legislador en el Codi del 2004 i que anava lligat a una cinquena part de la recaptació de les sancions imposades
- Com que el reglament que havia de regular aquella prima cap govern no el va desenvolupar, els tribunals consideren que hi ha una infracció legal però no suposa cap dany econòmic com a mínim quantificable
Els duaners estudiaran si hi ha marge i si hi ha ganes d’acudir a Estrasburg per denunciar la vulneració de drets que suposa, creuen, el fet que una llei faci unes previsions econòmiques amb els funcionaris com a beneficiaris i que la falta de desenvolupament reglamentari d’aquella legislació els impedeixi percebre el complement previst i derivat del 20% de la recaptació de les sancions imposades pel cos.
El Tribunal Constitucional (TC) acaba de descartar el recurs d’empara plantejat per dos agents en nom del col·lectiu. El TC desestima una de les al·legacions fetes pels duaners en considerar que no té interès constitucional i, d’altra banda, consideren que les sentències de primera i segona instància, i especialment aquesta darrera, no han estat arbitràries si no que es va dictar “en virtut d’un raonament”. I tampoc hi va haver desigualtat d’armes entre les parts.
Els duaners al·legaven que la sala administrativa es referia en la resolució a motius que no havia usat el Govern per desestimar les seves pretensions de poder rescabalar-se arran d’aquell complement que consideren que els pertocava d’ençà que s’havia aprovat el Codi de Duana, del 2004, que preveia en el seu article 14.4 que
“el 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera forma part dels drets econòmics de les finances públiques com a incentiu i complement de finançament de la jubilació i de millores socials dels funcionaris de Duana, establint-se per reglament la seva regulació i condicions d’aplicació”.
El reglament en qüestió, malgrat que es va treballar en dues ocasions diferents com a mínim, amb governs diferents també, va quedar al calaix i els tribunals van venir a dir, d’una banda, que malgrat que era clar que l’executiu no havia complert el mandat legal, justament aquest fet
no permetia passar de l’expectativa de dret al fet concret de poder-se quantificar un dany econòmic. Alhora, els tribunals d’instància es feien seus els certificats de la intervenció de Govern en què es justificava que l’executiu havia complert sempre amb els compromisos dels funcionaris.
No ho entenien així els agents, que lamenten que l’executiu pugui obviar els mandats legislatius sense que tinguin cap sanció.
Els duaners han d’estudiar amb els seus assessors legals si seria viable una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) i, alhora, hauran de valorar, també, si hi ha voluntat d’acudir a la instància europea, tant des de la vessant de la motivació com, sobretot, dels costos econòmics.
Comentaris