Els accionistes majoritaris de BPA reclamen 365 milions pels danys i perjudicis

Els accionistes majoritaris de BPA reclamen 365 milions pels danys i perjudicis
Els accionistes majoritaris de BPA reclamen 365 milions pels danys i perjudicis
Els accionistes majoritaris de Banca Privada d'Andorra (BPA), la família Cierco Noguer, ha presentat avui una reclamació per responsabilitat administrativa contra el Govern d'Andorra i l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) arran dels "enormes danys" que les negligències, omissions i actuacions de l’administració andorrana en la gestió del ‘cas BPA’ els han causat. Experts independents han valorat el Grup BPA en gairebé 500 milions d'euros per la qual cosa, els demandants, titulars del 75% de les accions del grup, reclamen pràcticament 365 milions d'euros. L'acció legal es podria ampliar també contra l'Agència estatal de resolució d'entitats bancàries (AREB) si, ‘de facto’, acaba culminant una acció expropiadora amb menyspreu dels drets de propietat legítima preexistents. L'exigència de responsabilitats seria extensiva als membres dels esmentats organismes si es demostra que han pres decisions contra els interessos de la família demandant amb voluntat o negligència. La reclamació, formalitzada a l'edifici administratiu del Govern d’Andorra aquesta tarda, es fonamenta en tot un seguit d’aspectes que per deixadesa o inoperància de l'administració han ocasionat substancioses pèrdues econòmiques i menyscapte en els actius del grup bancari. L'argumentació exposa actuacions i omissions administratives,  anteriors i posteriors a la publicació del ‘Notice’ del FinCEN del 10 de març, que han estat la causa dels danys i perjudicis que ara es demana que siguin compensats. Un pas no volgut però legítim i necessari Des que va esclatar la crisi, i tot i que Higini i Ramon Cierco van ser destituïts del consell d’administració de BPA en virtut d’un plec de càrrecs que encara avui no s’ha comunicat, la família Cierco ha ofert la seva cooperació incondicional i il·limitada a tots els organismes que han participat i participen en la gestió de la crisi. Els accionistes majoritaris del banc han expressat, repetidament i tant en públic com en privat, la seva predisposició al diàleg per buscar la millor solució per a totes les parts donant prioritat a clients i empleats de BPA. Per tal de facilitar una sortida pactada van decidir, així mateix, limitar les seves aparicions públiques i actuar amb la màxima discreció per mantenir el procés descontaminat i despolititzat. Tots aquests esforços han estat en va en ser les seves peticions menystingudes i les seves iniciatives legals ignorades. Davant aquesta tessitura, i set mesos després que s’iniciés la crisi, la família Cierco es veu forçada a actuar decisivament en la defensa dels seus legítims interessos sabent l'enorme cost econòmic i de credibilitat internacional que això pot suposar per al Principat. Aquesta reclamació segueix a la demanda presentada a Washington la setmana passada contra el departament del Tresor i el FinCEN, a qui es demana que retiri la ‘Notice’ del mes de març. En compliment dels mecanismes legals del Principat, la família Cierco presenta aquesta reclamació contra l'administració causant del perjudici per a, posteriorment i en absència d’una resposta satisfactòria, iniciar el procés judicial. Els fonaments de la reclamació Els arguments que fonamenten la reclamació es divideixen en dos grans blocs: les omissions protagonitzades per l’administració abans del 10 de març i les actuacions que haurien perjudicat BPA a partir d’aquella data. Tant el Govern com l’INAF i l’AREB haurien protagonitzat actuacions que han derivat en el dany patrimonial que ara ha de suportar la família Cierco. La demanda ressalta el fet que el Govern va desatendre les advertències i sol·licituds d’implementació de mesures que les autoritats americanes van fer a través d’una nota verbal el 24 d’agost del 2014. D’aquest ‘non paper’ no se n’hauria informat ni a BPA ni a l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), impossibilitant d’aquesta manera que poguessin adoptar mesures preventives. La resposta inconcreta i genèrica donada per l’executiu als Estats Units hauria encrespat els americans que, frustrats, van decidir “agafar el martell”. Però fruit de les comunicacions entre les autoritats americanes i les andorranes, durant el segon semestre de l’any passat hi va haver un gir sorprenent que va fer que els avisos respecte tot el sistema es transformessin en un atac unilateral contra BPA, sense que el banc fos ni avisat ni informat. D’aquesta forma se li va privar el dret de defensar-se. I en lloc de garantir aquest dret, el Govern ha actuat contundentment contra l’entitat iniciant amb la intervenció la seva destrucció econòmica. La reclamació posa també de relleu que l’INAF no va actuar degudament en relació als casos que el 10 de març acabaria usant el FinCEN per acusar BPA. El banc ara intervingut havia detallat al regulador gairebé un any abans del ‘Notice of Findings’ -el 24 de març del 2014- una relació de fets, tots sota control judicial des de feia dos anys, que podien afectar la reputació i l’estabilitat del sistema financer. Tres d’aquells fets els va esmentar el FinCEN sense que l’INAF prengués cap mesura abans i obrís la porta a l’actuació americana. La negligència i la passivitat del Govern i de l’INAF haurien desencadenat la comunicació del FinCEN. El mateix dia que es va fer pública la nota, va ser precisament el cap de Govern qui va anunciar públicament la intervenció de BPA. La reclamació administrativa ressalta que l’anunci d’un fet que no pertocava publicitar ni adoptar al màxim responsable de l’executiu si no l’INAF -un element més que evidencia que els dos organismes actuaven de comú acord- va contribuir a generar més alarma i va agreujar la situació, provocant una pèrdua de confiança en l’entitat bancària i la intervenció de Banco Madrid i BPA Panamà que, com BPA, gaudien d’una excel·lent salut econòmica. També es remarca que no hi va haver cap previsió ni planificació sobre els efectes que tindria la nota del FinCEN tot i que el Govern ja coneixia amb antelació les intencions de l’agència americana. De la improvisació de tot plegat en seria també un exemple el fet que no hi ha cap comunicació escrita entre el Govern i l’INAF en relació a la necessitat d’intervenir BPA. Un altre element que es considera que ha estat decisiu en la causació del dany patrimonial a BPA és que ni el Govern ni l’INAF no van fer cap al·legació a la nota del FinCEN. Amb aquesta decisió es va deixar abandonat el grup bancari andorrà i, de fet, se l’estava condemnant, ja que es es donaven tàcitament per bones i gairebé sense corroborar-les les acusacions de l’agència americana, deixant BPA un altre cop indefensa. També es posa de manifest que gairebé des de l’inici l’administració andorrana va apostar per liquidar el banc, deixant de banda la possibilitat de reestructurar-lo, sense que ni tan sols el FinCEN hagi resolt l’expedient i més encara quan hi ha una demanda als Estats Units exigint que es deixi sense efecte la nota del 10 de març per l’opacitat i la falta de justificació hagudes en el procés, una mancança que també seria denunciable a Andorra. Finalment també es destaca que un mes i mig després de la intervenció l’INAF va determinar que BPA era inviable. La valoració es va fer amb uns criteris que encara a dia d’avui són desconeguts i sense esperar el resultat definitiu de l’atípica revisió de comptes encomanada a PricewaterhouseCoopers (PwC). L’INAF té responsabilitats en el fet que va intervenir un banc solvent i amb uns excel·lents ratis de liquiditat i arran de la seva tutela i administració hauria passat a ser inviable. La valoració econòmica Per tot plegat, és evident que hi ha una relació directa de causa-efecte entre la manca d’una actuació diligent per part de l’administració andorrana, com a mínim tant del Govern com de l’INAF, en la producció d’un perjudici patrimonial. Un altre organisme administratiu, en aquest cas l’AREB, ha reconegut i ha acreditat el dany causat en el moment de posar en marxa un pla de resolució de l’entitat bancària sense contemplar la reestructuració on sí haurien pogut participar els actuals accionistes. La situació ha conduit ‘de facto’ BPA a la liquidació i, conseqüentment, a la generació d’una pèrdua de valor econòmic de l’entitat bancària, amb el conseqüent perjudici econòmic tant per a la família Cierco com per a la resta d’accionistes. Per acotar quin era el valor total del Grup BPA -incloent-hi Banco Madrid i totes les filials de BPA al Principat-, s’han sol·licitat diferents informes econòmics independents que han conclòs que l’esmentat grup bancari s’havia de valorar, just abans de la intervenció de l’INAF, en 482.800.000 euros. Com s’ha dit, vist que els ara reclamants, la família Cierco Noguer, és titular del 75% de les accions escau reclamar a l’administració andorrana 364.623.595 euros. El coordinador legal de la família Cierco al Principat, l’advocat Jaume Bartumeu, ha manifestat al respecte de la interposició, avui, de la reclamació administrativa que “les mesures promogudes pel Govern i l’INAF contra els accionistes de BPA suposen una privació de béns, drets i interessos patrimonials legítims.” També ha considerat que “l’actuació del Govern i de l’INAF no va estar precedida d’una avaluació suficient dels danys que les seves decisions i actuacions podien causar al grup BPA i al sistema financer andorrà.”

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.