El comú de Sant Julià té clara quina és la millor solució en relació amb el suposat heliport a Llumeneres: que el propietari del terreny faci marxa enrere. De fet, diverses fonts asseguren que aquest pas ja s’ha donat i per això hi ha una relativa tranquil·litat en la corporació laurediana. El fet que transcendís molt abans del que es preveia que s’estava analitzant ubicar un heliport en uns terrenys privats lauredians ha generat una onada de crítiques que haurien frenat Lluís Mas en la seva decisió de posar el terreny de la seva propietat sobre la taula del projecte d’heliport projectat per inversors espanyols que han estat vinculats durant molt temps al Principat (residència inclosa i en algun cas, fins i tot passaport) i que també havien tingut lligams directes amb l’equipament que al seu dia es va projectar per al roc del Patapou.
La qüestió de l’heliport va ser objecte de debat la setmana passada en una sessió de consell de comú en la qual els consellers d’Unió Laurediana van interessar-se davant la majoria sobre quins detalls tenia del projecte. La resposta va ser que formalment no hi havia res de res i que s’està analitzant jurídicament de qui és la competència i si cal fer alguna modificació urbanística per deixar clar on pot anar i on no pot anar una infraestructura d’aquestes característiques. Els màxims responsables de la majoria, afins a Demòcrates per Andorra (DA), en cap moment es van oposar a acollir un heliport. Però sí que van assegurar que vetllaran perquè en el cas que la parròquia hagi de ser la seu d’un equipament d’aquestes característiques, el mateix tingui el menor impacte possible sobre els veïns.
Diverses fonts comunals, però, han donat per fet que el propietari dels terrenys de Llumeneres on s’hauria hagut d’ubicar l’heliport hauria desistit de la seva intenció de posar l’espai per al projecte. I així s’hauria acabat el problema. Les mateixes fonts han reconegut que el propi ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, hauria fet almenys dues visites al terreny per avaluar-ne la idoneïtat. En aquest sentit, altres fonts han indicat que l’espai no compliria alguns dels requisits imposats pel propi Govern o, com a mínim, acceptats per l’executiu. Així, els tècnics governamentals haurien recordat que el terreny ‘objecte de desig’ està situat a una altura massa considerable i que hi ha massa distància fins al centre del país.
Consultades les fonts pel motiu pel qual s’hauria desestimat la ubicació de la Borda Vidal, altres vegades avalada com a destinació idònia per a l’esmentat projecte, els informants han assegurat que el Govern -és un espai públic- no estaria en disposició d’afrontar la despesa que suposa la construcció d’una plataforma d’una 40.000 metres quadrats necessària per dur a terme la instal·lació. Caldrà veure si finalment la corporació laurediana promou una modificació del planejament urbanístic i acaba indicant sobre els plànols on considera que un equipament d’aquestes característiques es podria arribar a ubicar.
Comentaris