Aquest setembre s’incorpora un cinquè jove al programa, que es va iniciar amb només quatre beneficiaris i en el marc d’un projecte pilot que havia de tenir un any de durada i que per ara ha anat finançant l’esmentada fundació. Claverol era una de les veus més insistents davant del Govern per tal que el ministeri encarregat dels afers socials se’n fes càrrec. El fins fa poc destituït president va garantir la continuïtat del programa fins a final d’aquest 2019 com a mínim -encara que ja haurà superat amb escreix l’any de vigència pel qual havia nascut- i l’ens disposava de finançament per poder aguantar fins i tot una mica més el projecte, segons algunes fonts. Però l’objectiu és que passi a formar part del catàleg de serveis públics que ofereix l’administració.
Fonts consultades properes al ministeri d’Afers Socials han assegurat que tot i que és cert que l’Escola Meritxell, ara també fundació, presta atencions a persones afectades pel trastorn autista, les prestacions ofertes sota l’aixopluc del projecte ‘Joves en inclusió’ van molt més enllà i està pràcticament decidit que l’administració se’n faci càrrec. ¿A quin preu? Això és una altra cosa. Hi ha veus, properes a famílies amb integrants també afectats per l’autisme, que qüestionen que s’hagin d’invertir tants diners com fins ara la Fundació Tutelar ha destinat a quatre persones només. Amb tots els respectes per a tots els implicats, això sí.
El projecte va néixer amb vocació de prova pilot; pioner, innovador i d’un nivell altíssim tant per les prestacions que oferix com pel cost que suposa… per a quatre únics usuaris fins ara
El programa és pioner, innovador i d’un desplegament de recursos (cada usuari té com a mínim una persona dedicada a ell a ple temps; tot sovint fins i tot dos professionals per cap) que en molts llocs voldrien. Evidentment també, d’una inversió en recursos, d’un cost econòmic notablement elevat. Més encara si s’analitza proporcionalment el que es destina al conjunt d’altres persones amb autisme que són tractades sota l’empara de la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. D’aquí que es demani al Govern que s’estableixin límits i es fixin requisits, barems. En certa manera, que s’apliqui també en aquest cas allò de qui més té més paga.
Les fonts consultades advoquen perquè “es tallin d’arrel suposats vicis” amb què el programa ha flirtejat o flirteja mentre es mou en l’esfera privada si passa a incloure’s en el catàleg de serveis públics. Claverol, en certa manera, era el guardià de la manera de fer emprada fins ara. La mà dreta, el delegat en la Fundació Privada Tutelar de l’actual secretària general del Govern, exsecretària d’Estat d’Afers Socials, exdirectora de la fundació i una de les principals impulsores-beneficiàries del programa, Ester Fenoll.
De l’escàndol que va portar a la destitució de Claverol i al trasllat a la fiscalia del seu comportament penalment anòmal, Fenoll va ser una de les primeres en tenir-ne coneixement. Asseguren les fonts que l’impacte que va suscitar l’afer en l’ara secretària general governamental va ser d’allò més notable. Per la relació personal que mantenia amb el president i perquè podia esquitxar una institució que havia contribuït decisivament a construir. Probablement també perquè s’estava en un moment crucial per al programa ‘Joves en inclusió’ que Fenoll i Autea -una associació de la qual diverses fonts n’elogien les finalitats genèriques però en lamenten l’endogàmia amb què opera- promouen i que tenien en David Claverol fins aquell moment la seva corretja de transmissió defensiva.
Famílies amb integrants afectats per autisme demanen que en cas d’esdevenir públic, el programa es repensi i s’estableixin nous criteris d’accés que el facin menys endogàmic
Si el programa acaba entrant en la cartera de serveis, com hi ha tots els números que passi, les fonts properes a afectats d’autisme que ni formen part dels beneficiats de ‘Joves en inclusió’ ni tenen tampoc una especial relació amb Autea, reclamen que es repensi el projecte i, sobretot, se n’adeqüin els recursos que s’hi han destinat fins ara des del sector privat. La Fundació Tutelar ha disposat els darrers anys de finançament ‘anòmal’ -no il·legal, sinó no recurrent- igual com altres entitats, fundacions i organitzacions també n’han gaudit.
¿Quin finançament? Donacions procedents de persones estrangeres que tenien dipòsits bancaris al Principat no declarats en les seves jurisdiccions d’origen i que amb l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic de dades fiscals van preferir desfer-se dels diners, perdre’ls, donar-los, abans que ser descoberts pels seus respectius fiscs i arriscar-se a ser objecte d’inspeccions, seguiments i, de ben segur, sancions notables. Una donació d’aquestes, asseguren les fonts, seria, suposadament, l’origen, el punt de partida, del programa impulsat per Fenoll i altres membres de la fundació.
A l’hora d’avaluar si cal que el programa ‘Joves en inclusió’ ha de formar part del catàleg públic no es tindrà en compte com es va iniciar el projecte o el perquè de tot plegat, asseguren les fonts. Però a ningú no escapa (com a mínim) un dubte que podria fins i tot esdevenir una contravenció estatutària. La fundació que aixopluga el projecte és privada i tutelar. Suposadament, doncs, els recursos de què disposa han d’anar destinats a persones tutelades. Persones a les quals l’administració, la Justícia, n’ha retirat la tutela als seus responsables originaris -normalment els progenitors- per posar-les a l’aixopluc de l’organisme. ¿És el cas dels usuaris del programa ‘Joves en inclusió’? Aparentment la resposta sembla negativa. ¿I llavors?
El que reclamen, doncs, familiars d’altres persones afectades pel trastorn autista és que es presti més cura i es tracti a tothom per igual. Que les oportunitats siguin per a tots i que valguin només criteris mèdics -és a dir, en relació amb l’agudesa del trastorn- i de barems econòmics. Que l’administració, si es fa càrrec del programa, subvencioni en funció del poder adquisitiu de la família del beneficiari, per dir-ho d’alguna manera. ¿Que el programa ‘Joves en inclusió’ pot esdevenir públic? Possiblement sí. Però no a qualsevol preu i sí per a tothom.
Sense notícies de l’expresident
Després del retorn dels diners que havia ‘distret’, poques noves han transcendit en relació amb l’ara ja expresident i expatró de la Fundació Privada Tutelar David Claverol. Ni tan sols no se sap per on passa la causa oberta a la fiscalia després de la denúncia interposada pel propi patronat de l’ens quan va descobrir les disposicions en efectiu de Claverol i les seves excuses surrealistes. L’únic que sí que hauria transcendit és que l’entorn familiar de Claverol ha anat evidenciant el seu malestar pel que considera “una traïció” de la fundació perquè creu que l’expresident ja havia assumit el compromís de retornar els diners en una data concreta (situació que vistos els incompliments anteriors, el patró i ministre d’Interior i Justícia, Josep Maria Rossell, no va ni voler tenir en compte) i la resposta hauria estat la denúncia a la fiscalia. També algunes fonts afirmen que no hi ha data per al retorn al Principat de l’expresident a no ser que hi hagi un acord judicial previ que eviti Claverol passar per qualsevol situació que l’entorn familiar considera poc menys que un escarni. Però el cert és que hi havia instruccions donades perquè es procedís a una detenció i posada a disposició de la Justícia en cas de localitzar l’home en territori nacional.
Comentaris (28)