L’UdA proposa disposar de pisos de lloguer públics per facilitar l’arribada d’estudiants estrangers

L’estudi fet pel centre posa de manifest la necessitat de tenir una residència com a element de cohesió social i per millorar resultats acadèmics, però també per posar en pràctica programes de mobilitat internacional i facilitar l’arribada d’investigadors de fora i d’alumnes dels països veïns

Façana de la universitat a l'avinguda Francesc Cairat.
Façana de la universitat a l'avinguda Francesc Cairat. UDA

“Donat que la residència universitària pot requerir un temps per ser efectiva, es destaca l’interès en disposar de lloguer assequible que pugui gestionar la Universitat d’Andorra o alguna administració pública per donar una resposta provisional a aquesta problemàtica”. Aquesta és la proposta que llança l’UdA per facilitar l’acollida d’estudiants internacionals en el marc de l’estudi que ha elaborat per analitzar la necessitat de disposar d’una residència universitària. I és que més enllà dels arguments sobre cohesió social, el centre reconeix que no disposar d’allotjament propi sumat al problema d’habitatge que viu el país fa pràcticament impossible posar en practica els programes de mobilitat internacional.

El projecte de construcció d’una residència universitària a Sant Julià de Lòria fa anys que s’arrossega. Després d’una primera proposta durant el consolat de Josep Majoral amb preus per sobre dels 1.000 euros, ara es treballa en el projecte de reconvertir l’antic hotel Pol en una residència. Ara bé, abans de prendre decisions s’ha volgut fer una anàlisi de la situació, tenint en compte tant la literatura existent sobre la qüestió, com també l’opinió dels mateixos alumnes, tant pel que fa a la voluntat d’allotjar-se en aquest tipus d’equipament com del preu que estarien disposats a pagar. En tot cas, la conclusió ha sigut clara: disposar d’una residència és “necessari”, però el preu és un factor determinant, per la qual cosa cal una gestió pública de l’equipament.

Així, citant diversos autors que han tractat la temàtica, s’exposa que el fet de poder viure en una residència contribueix a crear sentiment de pertinença, cohesiona, i si està gestionada públicament és una eina per completar el rol d’ascensor social de l’UdA. A més, seguint la literatura existent també es conclou que els estudiants que viuen en residències obtenen millors resultats acadèmics. Aquest seria el primer argument a favor de tenir l’equipament.

Captura de pantalla 2025 05 27 a les 14.12.14
 

De la part d’enquesta als estudiants, d’una banda es mosta que 28 dels 99 estudiants de nou accés enquestats estarien interessats a viure en una residència. I és que pels estudiants del país podria ser una oportunitat d’emancipar-se. D’altra banda, dels 586 estudiants que van rebre el qüestionari, es van obtenir 144 respostes vàlides. Un 72,2% del total que van respondre, viuen al domicili familiar, i un 81,3% dels enquestats consideren necessari disposar d’una residència. A més, fins a 92 estudiants consideren la possibilitat d’allotjar-se en una residència i majoritàriament prefereixen disposar d’una habitació individual amb bany privat, d’entre 10 i 15 metres quadrats. Quant als preus que estarien disposats a pagar, com ja s’havia avançat, es mourien entre els 300 i els 500 euros.

ALUMNES DE FORA

En l’enquesta queda clar que si bé la major part dels alumnes de l’UdA són nacionals, els darrers anys s’ha detectat un increment d’estudiants que es consideren internacionals (fa menys d’un any que resideixen al país i que tenen nacionalitats que no són l’andorrana, francesa, espanyola o portuguesa), però l’UdA segueix sent poc atractiva en aquest àmbit per la falta de residència i d’ofertes d’habitatge assequible al país.

En l’estudi s’admet que aquesta situació “dificulta la possibilitat de fer efectius molts dels acords de mobilitat” que té l’UdA amb centres d’arreu del món, ja que no es pot donar acollida als alumnes, a banda dels tràmits burocràtics que es demanen per obtenir un permís de residència. D’aquesta manera aquest element s’identifica com un “factor determinant” per disposar d’una residència. Segon argument a favor.

Captura de pantalla 2025 05 27 a les 14.11.46
 

Tampoc facilita l’atracció de personal docent i d’investigació forà, que es torba amb les mateixes dificultats dels alumnes. Unes dificultats que podrien créixer quan es completi el projecte de creació del nou Institut Universitari de Recerca en Salut. “La residència pot ajudar a convertir Andorra en una destinació atractiva per als investigadors i emprenedors”, s’apunta en l’estudi, per la qual cosa es veu la residència no només com una solució d’allotjament, sinó com una “inversió estratègica en el futur d’Andorra com a referent en recerca i innovació”.

En tercer lloc es posa el focus en els estudiants internacionals provinents de països veïns. Ara només n’arriben de poblacions veïns que permeten anar i venir cada dia, però tenir una residència s’entén que seria un atractiu, sobretot de cara a titulacions amb places lliure.

Ara bé, partint de la base que es trigarà un temps a tenir la residència disponible, es fa una proposta de solució a curt termini per fer efectius els convenis de mobilitat i les dificultats per acollir estudiants i professorat col·laborador que ve de fora: disposar d’un pis de lloguer gestionat públicament un mínim de 4 places. Caldrà veure si la petició pot tenir recorregut.

Comentaris (3)

Trending