Deu alumnes a maternal i quinze a primària i secundària en cas d’un curs escolar ‘restringit’

Els pares i mares temen que si la tornada a l’escola al setembre s’ha de fer amb limitacions per culpa del coronavirus, el projecte educatiu s’acabi incomplint

Un moment de la reunió del Consell de les Escoles amb la ministra a l'esquerra.
Un moment de la reunió del Consell de les Escoles amb la ministra a l'esquerra. C. ESTEVE / SFGA

El ministeri d’Educació i l’Escola andorrana treballen en la definició del proper curs partit de la base i els dubtes que genera el coronavirus i els seus eventuals rebrots. La direcció del sistema andorrà ha demanat a cadascun dels centres propostes en cas que hi hagi retorn físic a les aules però amb restriccions. Es partiria de la base que en les classes de maternal hi hauria un màxim de deu alumnes i a les de primària i secundària serien quinze el màxim d’estudiants que s’acollirien.

El Consell de les Escoles, un dels òrgans màxims de representació dels centres de l’Escola andorrana es va reunir aquest dijous. Ho fa un parell de cops l’any. Amb la presència de la titular d’Educació, Ester Vilarrubla, l’impacte de la Covid-19 en l’educació va capitalitzar la trobada, tant en l’avaluació de tot allò que es va fer durant el temps de confinament com en l’anàlisi de les actuacions posteriors i, ara ja, preparant el futur.

La ministra Ester Vilarrubla durant la reunió del Consell de les Escoles.

Relacionat

Educació estudia com s’haurien d’avaluar els alumnes si cal tornar a fer classes no presencials

Hi ha dos escenaris clars: la represa amb total normalitat i, malauradament, si s’hagués de tancar del tot i s’hagués de recórrer íntegrament a classes telemàtiques. Enmig queda un tercer escenari pel qual els màxims responsables educatius han demanat la implicació directa dels centres per tal que facin propostes de com es podrien adaptar a una situació de retorn a les aules amb limitacions, especialment amb reducció de ratis.

Es demanaria als comuns i altres institucions espais on poder fer classe; però els recursos humans no s'incrementaran en cap cas

Sobre la taula el ministeri hauria posat dues variables intocables. D’una banda, es demanaria als comuns i altres institucions espais on poder fer classes perquè els centres escolars quedarien petits per poder acollir els estudiants si s’ha de reduir l’aforament per classe (deu a maternal i quinze a primària i secundària, ja s’ha dit). D’altra banda, en cap cas no hi hauria més recursos, especialment no n’hi hauria d’humans. És a dir, per molt que s’hagin de dividir classes no hi hauria més docents.

Per tant, en aquelles aules que en l’actualitat és habitual que hi hagi dos mestres, un que s’expressa en català i un altre en francès, per exemple, es quedarien sols amb un docent, perquè cadascun d’ells s’hauria de fer càrrec d’una aula ‘reduïda’. Com a molt, anirien fent torns perquè els estudiants anessin ‘practicant’ amb els dos idiomes. També es reduiria, és clar, la presència de col·laboradors educatius.

Amb tot, segons que han manifestat fonts del col·lectiu de pares i mares, en aquest cas, de l’Escola andorrana, la preocupació és pel futur del projecte educatiu. En aquest sentit, les fonts consultades han detallat que sense recursos no es pot mantenir de cap de les maneres un sistema que pretén ser referent, amb la qual cosa “no sembla que es respecti el projecte pedagògic i, en conseqüència, aquest pot estar en perill”.

Comentaris

Trending