Els sindicats acceptarien negociar augments salarials en funció dels beneficis de cada empresa

La voluntat primària és que el 2024 tots els sous es revaloritzin com a mínim segons l’IPC i fins i tot que es vagi més enllà perquè es reclama una tretzena paga que ja s’admet que es fixi de forma gradual

Joan Torra, Carla Guinot i Gabriel Ubach són alguns dels sindicalistes que participen en les negociacions.
Joan Torra, Carla Guinot i Gabriel Ubach són alguns dels sindicalistes que participen en les negociacions. Toni Solanelles

Els sindicats acceptarien negociar augments salarials en funció dels beneficis de cada empresa i sempre que les empreses en qüestió posin damunt la taula la comptabilitat oficial, la que per llei estan obligades a dipositar davant de l’administració. En aquest sentit, les organitzacions que representen els treballadors tenen clar que no és el mateix una petita empresa que ajusta costos i marges i tot just fa les paus que les grans companyies del país “que obtenen grans beneficis”.

Els sindicats estan molt indignats amb les darreres manifestacions del cap de Govern, Xavier Espot, que consideren que no està gens al corrent de com està anant la negociació i no sap de les concessions que ja han fet els representants dels treballadors. I n’ofereixen, asseguren, a cada reunió del CES en què acudeixen, amb propostes des del primer moment.

Representants sindicals en la darrera reunió del CES.

Relacionat

Els sindicats s’obren a que els sous elevats no creixin tot l’IPC si hi ha tretzena paga obligatòria

D’entrada, però, els sindicats deixen clar que l’objectiu primer és aconseguir un increment de l’IPC per a totes les nòmines alhora que es pretén lluitar per la fixació d’una tretzena paga obligatòria que ja s’accepta que s’implementi de forma gradual fins que el 2028 es pugui establir de forma definitiva i íntegra. Certament, sempre hi ha marge i estratègies per a la negociació especialment amb una patronal amb la qual, recorden els consultats, les posicions estan molt allunyades i difícilment s’acabaran trobant. Amb tot, però, és necessari tenir clar que l’IPC hauria de ser per tothom.

En aquest sentit, les fonts consultades recorden que “no tots els professionals que venen o han vingut al país ho han fet per treballar en un lloc de treball de remuneració baixa, i si resulta que a un metge, a un docent o a un economista, com que a priori cobra un salari alt, no cal revaloritzar-li la remuneració ni tan sols l’equivalent a l’encariment del cost de la vida, al final ens acabarem trobant que no només no voldran venir a Andorra professionals d’alta qualificació sinó que, a més a més, els que ja hi són en voldran marxar”, han indicat les fonts sindicals consultades.

La sindicalista Carla Guinot.

Relacionat

“Qui ha d’afluixar és el Govern i no els sindicats”

Entre alguns elements de negociació, però, hi ha, per exemple, acceptar un increment lleugerament més baix de l’IPC per als salaris més alts -i caldria establir que es considera per salari elevat, que mai quedaria per sota dels 4.000 euros- sempre que s’accepti establir una tretzena paga obligatòria. Alhora, des dels sindicats s’és conscient de les diferències que hi ha en teixit empresarial del país. D’aquí que “en cap cas es vol penalitzar la petita i mitjana empresa” o, com a mínim, aquelles que funcionen d’una manera més ajustada. I en aquest marc s’obriria la possibilitat de poder establir increments, com a mínim en alguns sectors, en funció dels beneficis empresarials.

Comentaris (20)

Trending