La petició ha quedat expressada en el marc de la taula de treball tècnic que s’ha celebrat aquest matí i que ha evidenciat que encara hi ha molta distància entre el que pretenen les parts. Els empresaris demanen establir un acord d’increment salarial mínim per al 2024 mentre que els sindicats tenen una mirada més a llarg termini. Aquesta diferent visió ja suposa una dificultat hores d’ara aparentment insalvable. Amb tot, sindicats i patronal s’han emplaçat a continuar negociant la setmana vinent, una vegada hagin consultat amb els seus afiliats si es poden rebaixar algunes de les línies vermelles que han establert.
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), de manera general, proposa un increment de l’IPC més 1,5% per al salari mínim sempre que la inflació no vagi més enllà del 6%. I una puja de l’IPC menys un 2,5% per aquelles remuneracions que se situïn entre el mínim i el mitjà, que estarà tocant els 2.500 euros. Per a sous més elevats considera que no hi ha d’haver increment. Seria un increment de mínims d’obligat compliment. Amb tot la patronal anima “les empreses que puguin” a fer un esforç suplementari.
El Govern, com han deixat clar aquesta tarda durant la sessió de control a l’executiu que s’ha dut a terme al Consell General tant el màxim responsable governamental, Xavier Espot, com la ministra de Presidència i Economia, Conxita Marsol, no vol pronunciar-se per ara sobre la qüestió perquè, almenys de cara a la galeria, suposadament es confia en la possibilitat que hi haurà cessions per les dues parts i l’entesa encara serà factible. Les parts no ho veuen gaire factible, encara que de moment.
POSICIONAMENTS
El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, que ha actuat de portaveu dels diferents representants sindicals, ha assegurat que en la reunió d’aquest dijous s’ha mirat d’“acostar posicions” però “ells continuen amb el seu tarannà i nosaltres amb el nostre”. Lamenta Ubach que la patronal, a parer seu, pretengui “deixar a mans de l’empresari incrementar el salari a qui cregui convenient”. En canvi, els sindicalistes tenen clar que “els treballadors i treballadores han de poder guanyar poder adquisitiu”.
Ubach: “Els treballadors i treballadores han de poder guanyar poder adquisitiu”
Gabriel Ubach remarca que la petició és que hi hagi l’increment de l’IPC i “la tretzena paga obligatòria” que ja accepten que es consolidi en quatre anys. D’aquí que, considerant que cada mensualitat -en dotze pagues- suposa un 8,3%, troben que en quatre anys s’ha d’aconseguir aquest 8%. D’aquí surt l’increment que es demana de l’IPC més el 2% els propers quatre anys. I a partir del 2028 s’hauria de consolidar una tretzena paga sencera. “Podríem acceptar que els salaris més alts s’incrementin l’IPC menys alguna cosa sempre que s’acordi la tretzena paga obligatòria”, ha manifestat Ubach.
De la seva banda, el director-gerent de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Iago Andreu, tot i reconèixer que hi ha “posicions allunyades” no ha volgut “anticipar” resultats de la negociació, en la qual també participa el Govern, ara que totes les parts coneixen les posicions pròpies i de l’adversa. Andreu ha afirmat que “hi ha discrepàncies per l’abast” que ha de tenir les mesures. La patronal reclama “un pacte per aquest any”, és a dir per al 2024. “Un pacte anual i de mínims obligatoris”. I això és molt diferent de fixar “la política salarial de les empreses” que considera el directiu de la CEA que és el que pretenen els sindicats sense tenir en compte, com s’ha demostrat els darrers anys de manera molt clara, que “l’economia és molt volàtil”.
Andreu: “El greu problema que resta competitivitat és la qüestió de l’habitatge per aquells que han de llogar un pis de bell nou. I aquesta problemàtica no és resoldrà a base de salaris”
Iago Andreu ha recordat que s’està establit un pacte de mínims obligatoris, i que la pròpia patronal anima les empreses que puguin a incrementar més els salaris. De fet, recorda el directiu de la CEA que ja en el cas hagut aquest 2023, amb una forquilla en funció dels trams salarials, la mitjana resultant d’increment hauria de ser d’un 4%. I l’increment que han experimentat molt dels sectors econòmics del país està per damunt d’aquest percentatge.
“El greu problema que resta competitivitat és la qüestió de l’habitatge per aquells que han de llogar un pis de bell nou. I aquesta problemàtica no és resoldrà a base de salaris” perquè els increments necessaris serien inassumibles per a totes les empreses. “Hem de fer una negociació per establir uns augments de mínims obligatoris, no pretendre establir una política salarial”, ha sentenciat el director-gerent de la CEA.
Comentaris (25)